Epicureisme

De Viquip??dia

L'epicureisme ??s una doctrina creada per Epicur, la qual exist?? entre els segles III aC i III dC.

Se solen anomenar epicuris especialment, tant els seguidors d'Epicur en vida d'aquest, com els continuadors de l'escola fins que aquesta s'exting??, si b?? tamb?? es poden anomenar epicuris, fins a cert punt, alguns escriptors de la posteritat i fins i tot de l'era moderna (l'exemple m??s remarcable potser ??s Marx). (Hom podria anomenar com a predecessor de l'epicureisme a Naus??fanes, mestre d'Epicur.).

L'epicureisme, origin??riament, (tot i que Epicur fou sempre molt refractari a revelar les fonts en qu?? bas?? la seva doctrina, fins al punt d'anomenar-se a si mateix "autodidacte"), es basa en bastantes de les filosofies anteriors (excepte potser la plat??nica, que combat aferrissadament). Aix??, l'epicureisme recull sobretot l'atomisme de Dem??crit i la teoria del plaer d'Aristip, si b?? responent a les cr??tiques de Plat?? i Arist??til a ambd??s sistemes. (Tamb?? mostra ecos de la doctrina esc??ptica, d'Anax??gores, dels fil??sofs c??nics i de l'esto??cisme. En general, Epicur feu un conjunt d'idees sistem??tic i coherent, m??s que no pas original).

L'epicureisme a part d'Epicur ??s poc original; tots els membres de l'escola epicura, tant en vida d'Epicur com fins la desaparici?? del "Jard??" (seud??nim que rebia l'escola epicurea), no nom??s expressen inequ??vocament molta admiraci?? per la vida i doctrina del fundador de l'escola, sin?? que segueixen bastant o molt fidelment el seu pensament.

Els deixebles m??s importants del vell savi del plaer s??n Di??genes d'Enoanda (un epicuri ric que, sorprenentment, deix?? inscrites, en una paret d'un mercat de la ciutat d'Enoanda, unes inscripcions de gran mida amb doctrines epicurees), Filodem (un erudit respectable que deix?? una biblioteca amb alguns textos epicuris, avui en dia parcialment conservada), Di??genes Laerci i Lucreci (sense comptar d'altres centenars de deixebles comuns i corrents, segurament, doncs la doctrina d'Epicur fou coneguda per tota Gr??cia i It??lia, i fins arrib?? a ??sia i Egipte, tot i estar sempre sota l'ombra del per aleshores predominant esto??cisme).

Lucreci, l'epicuri rom?? m??s important, qui visqu?? durant el segle I aC, escriv?? una obra, "Sobre la naturalesa" ("De rerum natura"), en set llibres, que representa sens dubte el text m??s important de l'epicureisme fora d'Epicur. Els temes b??sics tractats per Lucreci s??n la constituci?? at??mica de l'univers, una teoria sobre la sensaci?? emp??rica, la passi?? amorosa, una alaban??a de la persona i l'obra d'Epicur, els fen??mens de l'astronomia epicuria, i d'altres. No obstant, en contra de la creen??a popular, Lucreci no c??pia textualment a Epicur, sin?? que s'hi diferencia en alguns aspectes, per exemple en la doctrina de la felicitat, doncs Lucreci elabora una teoria pessimista i dram??tica de la vida ("la passi?? amorosa, m??s poderosa que la voluntat, sempre roba a l'home la seva felicitat"), frontalment en contra de la serenitat inalterable de l'??nima que predic?? Epicur (qui, per exemple, recomana: "no practiquis sexe durant la digesti??, per tal de no perjudicar-la").

Di??genes Laerci fou un bi??graf, que visqu?? en el darrer segle de l'epicureisme (segle III). Bastants comentaristes el consideren epicuri (algun, per??, el descriu com a neoplat??nic, doctrina per aleshores recent). D. Laerci, en la seva obra "Vida i opinions dels fil??sofs il??lustres", dedica el llibre 10 i ??ltim a textos epicuris. A aquest escriptor li devem, sobretot la conservaci?? de la Carta a Meneceu i les M??ximes Capitals (ambd??s resums fets per D. Laerci sobre textos epicuris, avui perduts).

No obstant, en el segle IV (segons el testimoni de Sant Agust??) han desaparegut totalment les escoles epicurees i els escrits d'Epicur romanen dispersos pel m??n antic, o b?? en alguns fragments d'obres d'escriptors com S??neca, Plutarc, etcetra..

No obstant, a trav??s d'autors de l'humanisme (com Cosimo Raimondi) i renaixentistes (com Pierre Gassendi) l'epicureisme es d??na a con??ixer per tot Europa. Baruch Spinoza i John Locke, per exemple, reconeixen la import??ncia (tant des del punt de vista hist??ric com per una certa influ??ncia en els propis escrits) d'Epicur i Lucreci. Fins i tot es troben resson??ncies (o nom??s mencions) de l'epicureisme en autors ja m??s contemporanis com Nietzsche, Friedrich Hegel, Marx i Auguste Comte.