Tusculum
De Viquipèdia
Tusculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.
La tradició la suposa fundada per Telegonos, fill de Ulisses i Circe. Fou dependència d'Alba des el temps de Latinus Silvius, però després de la destrucció d'Alba per Tuli Hostili va recuperar la independència sota la forma de república i amb un dictador al front. Durant el regnat de Tarquini el superb a Roma el tusculà Octavi Mamilius encara es deia descendent de Ulisses i Circe, i el va casar amb la filla del rei romà. L’aliança entre la gens Mamília i la gens Tarquínia fou la principal causa de la guerra Llatina. Després que Tarquini fou enderrocat, i quant va fracassar en el intent de recuperar el poder amb ajut dels etruscs, Tarquini es va refugiar a Tusculum i va instigar una aliança de les 30 ciutats llatines contra Roma. L’exèrcit confederat va establir la seva posició al llac Regilus, on els llatins foren totalment derrotats el 497 aC. El cap llatí Mamilius va morir a mans de Titus Herminius; Tarquini, que era ja d’avançada edat, va combatre també i va resultar ferit. Després de la pau Tusculum fou aliada de Roma.
El 461 aC i 460 aC els volscs i eques van assolar el seu territori. El 458 aC el sabinià Appius Herdonius va ocupar el capitoli romà però Tusculum va romandre lleial i va enviar soldats per ajudar a Roma a recuperar el capitoli. Poc després el dictador de Tusculum, Lucius Mamilius va rebre la ciutadania romana. El 457 aC el Ecs van ocupar la ciutadella de Tusculum en un atac nocturn però Fabius, que era amb un exercit roma a Antium, al assabentar-se del fet, va aixecar el camp i va anar cap a Tusculum en ajut de la ciutat; va passar uns quants mesos combatent; finalment els Ecs, assetjats a la ciutadella, foren obligats a rendir-se per la fam. El 456 aC els Ecs, dirigits per Graccus, va assolar Labicum i Tusculum i va acampar al puig Algidus. Els ambaixadors romans enviats allí foren maltractats. Llavors Titus Quintius Cincinnatus fou elegit dictador romà, va derrotar als ecs i va fer passar als derrotats inclòs el seu cap sota el jou. Altres lluites van tenir lloc al puig Algidus entre ecs i romans el 452 aC i 447 aC; en aquesta darrera ocasió els romans foren derrotats i es van haver de refugiar a Tusculum. Després la ciutat no torna a aparèixer fins el 416 aC en que foren encarregats per Roma d’una missió d’espionatge contra els habitants de Labicum, sospitosos de haver-se aliat amb els ecs. El 415 aC els ecs i labicans van atacar Tusculum i van acampar al puig Algidus. L’exèrcit romà enviat contra ells fou derrotat i altre cop es van haver de refugiar a Tusculum; Q. Servilius Priscus fou elegit dictador i en vuit dies va derrotar als enemic i va entrar a Labicum.
El 379 aC Tusculum, junt amb les ciutats de Gabínia i Labicum, va acusar a Praeneste de usurpació de terres i va demanar un veredicte de culpabilitat; però el senat va rebutjar les demandes de Tusculum i les altres ciutats, i va donar la raó a Praeneste. Això va fer canviar a Tusculum de bàndol. El 378 aC el romà Camilus va derrotar als volscs i entre els presoners va trobar uns quants tusculans. Es va descobrir que Tusculum havia entrat en aliança formal amb els volscs i això va provocar que Roma declarés la guerra a Tusculum i encarregués a Camilus la direcció de les operacions; però els tusculans van rebre al exercit de Camilus amb benediccions i oferiment de provisions i les portes de la ciutat eren obertes i els ciutadans seguien les seves ocupacions normals. Així Camilus va invitar al dictador de Tusculum a Roma on finalment els antics tractats foren confirmats i Tusculum fou de les primeres ciutats a rebre la franquícia romana, un privilegi que es donava molt rarament. El 374 aC, en revenja d’aquest acostament els llatins, que havien saquejat Satricum, van atacar Tusculum que van ocupar inesperadament; els ciutadans es van retirar a la ciutadella i van enviar missatgers a Roma que va enviar un exercit i els llatins van esdevenir els assetjats; la ciutat fou presa per assalt i els llatins massacrats sota la direcció dels tribuns militars Servius Sulpicius i Lucius Quinctius. Després d’això hi ha un altre període de silenci històric, trencat nomes per un atac de Velitres i els atacs dels gals aliats als tiburtins (357 aC).
A la gran guerra Llatina, Tusculum fou una de les ciutats de la Lliga contra Roma. Es prou conegut el fet de que Titus Manlius fou reptat pel comandant de la cavalleria de Tusculum, Geminus Mettius, i el primer va acceptar el repte i va matar al segon tot i haver rebut ordres de no fer-ho; aquesta desobediència militar fou castigada pel seu propi pare amb la mort. La guerra va acabar amb la derrota llatina i el senatusconsultum que regulava els afers del Latium; Tusculum va rebre un bon tracte, i la defecció fou atribuïda a un grup minoritari respectant els drets de la resta del poble (335 aC). El 321 aC Tusculum fou acusada pel tribú M. Flavius d’haver ajudat a Velitres i Privernes a fer la guerra a Roma, però el càrrec sembla que no era fonamentat, i els tusculans , vestits de dol, va anar a plorar a Roma demanant l’aixecament d’aquesta calumnia i finalment els hi fou concedit, votant en contra nomes la tribu Pòl·lia. Tusculum fou després inclosa a la tribu Papíria i sempre va estar contra la tribu Pòl·lia.
Tusculum fou un municipi romà i els seus principals ciutadans van esdevenir ciutadans distingits de Roma (gens Mamília, gens Pòrcia, gens Fúlvia, gens Coruncània, gens Juvèntia i gens Fonteia). El 212 aC Aníbal va fer un intent sobre la ciutat que no va reeixir. A les guerres civils de Marius i Sul·la, el darrer va distribuir el territori de Tusculum; per aquest temps es van restaurar les muralles, que ho van ser de nou durant les guerres de Cèsar i Pompeu.
Tiberi hi va tenir una vila imperial secundaria, però no se’n te cap noticia especifica durant l’imperi. En aquell temps molts romans rics i tenien viles. Un dels primers que hi va tenir vila fou Lucul·le. També cal esmentar les de Catus, Ciceró i el seu germà Quintus, Marcus Brutus, Q. Hortensius, T. Anicius, Balbus, Cèsar, Crassus, Quint Metel i d’altres.
En temps de Justinià la ciutat va adquirir mes importància i va esdevenir seu d’un comtat, els comtes del qual van exercir el poder a Roma i de vegades van tenir el control del soli pontifici. Al segle XII la ciutat va estar en guerra amb Roma. Segons Romuald X arquebisbe de Salern, les muralles de Tusculum foren enderrocades sota el Papa Alexandre III el 1168 però Ricard de San Germano diu que la ciutat fou destruïda amb permís del emperador el 1191.
Vegeu:Comtat de Tusculum
