Masinissa I
De Viquip??dia
Masinissa I (??????????????????????) fou rei dels massils del 206 aC al 202 aC Num??dia del 202 aC al 148 aC.
Era fill de Gayya rei dels massils, la m??s occidental de les tribus n??mides. Va rebre una bona educaci?? pel lloc i el temps.
El 213 aC quan el seu pare es va aliar a Cartago durant la Segona guerra p??nica pel seu consell, Gayya va declarar la guerra al rei Sifax dels massesils que eren aliats de la Rep??blica de Roma i va donar al seu jove fill el comandament de la for??a destinada a envair el regne oriental. Sifax fou derrotat i es va refugiar a Maurit??nia i Masinissa va ocupar els seus dominis.
El 212 aC Masinissa va anar a Hisp??nia on va donar suport als cartaginesos amb un fort contingent de cavalleria n??mida, i segurament va restar dos o tres anys a la regi??, per?? el 210 aC era a Cartago, demanant refor??os per l'ex??rcit cartagin??s i n??mida a Hispania, on tornava a ser el 209 aC i encara consta present a la Batalla d'Ilipa el 206 aC on cartaginesos i n??mides foren finalment derrotats.
Despr??s d'aix?? Masinissa va canviar de b??ndol i va fer obertures als romans (Sil??, lloctinent d'Escipi??) i finalment en una entrevista amb Escipi?? es va fer aliat rom??. Es diu que en aquest canvi va tenir influ??ncia la generosa conducta d'Escipi?? amb Massiva, nebot de Masinissa, i segons alguns tamb?? que el cartagin??s ??sdrubal li havia prom??s com a dona a la seva filla Sofonisba, una noia d'extraordin??ria bellesa, per?? despr??s havia violat la promesa i l'havia donat com a dona al reis dels massesils, Sifax (Titus Livi situa aquest fet una mica despr??s, quan Masinissa ja havia tornat a l'??frica).
Llavors va tornar a ??frica on a la mort del seu pare que s'havia produ??t estant absent, probablement vers el 210 aC, la corona havia passat segons la costum al seu germ?? Ozalces que va morir aviat i el va succeir el seu fill Capusa. Aquest havia estat enderrocat aviat (vers 207 aC) per Mezetulus que va assolir el poder com a regent del menor Lacumaces, germ?? petit de Capusa. Quan Masinissa va desembarcar, segurament el 206 aC, va dirigir el seu ex??rcit contra l'usurpador; no va aconseguir el suport de Boccus I o Boccar de Maurit??nia i nom??s disposava d'uns 500 cavallers i uns milers d'infants, per?? amb aquestos va derrotar a Mezetelus; Lacumaces es va escapar a Num??dia Oriental a la cort de Sifax per?? fou retornat o va tornar volunt??riament i Masinissa el va tractar degudament al seu rang i el va permetre la retirada a la vida privada.
No gaire despr??s fou atacat per Sifax i derrotat i va haver de fugir a les muntanyes des de on, durant algun temps, va fer atacs guerrillers contra Sifax i els cartaginesos. Els seus seguidors es van anar reorganitzant i molta gent se li va unir, i Sifax va enviar contra ell al general Boccar que va aconseguir dividir els grups de Masinissa i va obligar a aquest a fugir ferit i amb nom??s dos escortes; un temps despr??s, ja curat, va reunir gents dels massils i va aixecar un exercit de deu mil homes; Sifax va agafar el comandament personalment i el va derrotar altre cop per?? una vegada m??s Masinissa va poder fugir amb una petita escorta de cavallers.
Es va refugiar a les muntanyes de la costa i va seguir la guerra de guerrilles fins el 203 aC despr??s del desembarcament d'Escipi?? a ??frica (que s'havia produ??t el 204 aC) quan es va unir als exercits romans. En la guerra que va seguir, especialment contra Hann?? fill d'Am??lcar, va tenir part destacada; va ser el principal responsable de el incendi dels campaments de Sifax i d'??sdrubal, en el que el coneixement dels h??bits enemics fou decisiu per l'??xit.
El 202 aC, despr??s d'una vict??ria sobre Sifax i ??sdrubal, tornava a dominar tot el regne dels massils i encara va derrotar altre cop a Sifax que fou fet presoner. Llavors va entrar a Cirta, la capital de Sifax i on tenia els seus tresors; all?? va fer presonera a la dona del rei enemic, Sofonisba, que com s'ha dit havia estat promesa de Masinissa, i que ara s'hi va casar per?? va morir tr??gicament. Com a consol Escipi?? li va donar el t??tol de rei amb la possessi?? dels seus dominis hereditaris i l'expectativa dels del seu rival; aquesta concessi?? fou feta efectiva el 201 aC i ratificada immediatament pel senat. Masinissa va dirigir l'ala dreta de la cavalleria romano-n??mida a la batalla de Zama, i va tenir part important a la vict??ria. El 203 aC i 202 aC Ann??bal va fer esfor??os per fer-lo canviar de b??ndol, per?? Masinissa va romandre lleial als romans.
Durant els seg??ents 50 anys Masinissa va regnar a Num??dia sense cap oposici??. En aquestos anys va fer incursions a territori cartagin??s, i Cartago va presentar queixes a Roma amb ambaixades que s??n esmentades pels historiadors. Els romans sistem??ticament van afavorir al rei n??mida, fins i tot quan les seves pretensions eren injustificables. Sembla que la disputa es centrava al f??rtil districte d'Emp??ria, que finalment va quedar ocupar completament per Masinissa sobrepassant la toler??ncia romana que el va obligar a retirar-se al menys parcialment. Masinissa va enviar contingents per donar suport als romans a les guerres contra Filip V de Maced??nia, contra Ant??oc III el Gran, i contra Perseu de Maced??nia. En l'ultima guerra (171 aC-168 aC) el contingent n??mida era sota el comandament de Misagenes, un dels fills de Masinissa.
La seva pol??tica amb Cartago fou de tenir un partit intern que li era favorable, per?? que a mesura que la ciutat es va recuperar de la guerra va perdre influencia i el 150 aC els principals dirigents del partit dit de Masinissa, es a dir de fet prorom??, foren desterrats pels dem??crates. Abans de declarar la guerra va enviar als seus fills Gulussa i Micipsa com ambaixadors a Cartago exigint que els desterrats foren cridats, per?? el partit democr??tic nacionalista cartagin??s dirigit per ??sdrubal, general en cap de la rep??blica, va refusar admetre als dos ambaixadors dins la ciutat, i encara els va empaitar quan ja marxaven i va matar alguns dels membres del seguici.
Masinissa va envair territori cartagin??s i va assetjar Oroscapa, i Asdrubal Barca li va presentar batalla; alguns caps n??mides van desertar i es van passar a l'ex??rcit cartagin??s, i a m??s l'ex??rcit d'??sdrubal fou refor??at per nous contingents reclutats a Cartago, fins arribar a tenir 58.000 homes. El primer combat fou favorable a Masinissa per?? no fou decisiu. Escipi?? va voler fer de mediador, per?? no en va sortir ja que el rei n??mida exigia l'entrega dels desertors i tra??dors n??mides, cosa que els cartaginesos refusaven absolutament; la guerra va seguir i Masinissa va aconseguir portar a l'ex??rcit d'??sdrubal a un lloc on no podia rebre subministraments i part de les tropes van morir de gana i malalties i la resta es va salvar despr??s de capitular, per?? encara despr??s d'aix?? l'acord fou violat per Masinissa i molts dels que s'havien rendit foren morts quan es retiraven sense armes; nom??s un grapat va poder tornar sa i estalvi.
Els romans van decidir aprofitar aquesta oportunitat per liquidar Cartago; les negociacions van donar pas a la tercera guerra p??nica. Masinissa no volia als romans al costat del seu regne i quan se li va demanar assist??ncia va demorar expressament l'enviament d'ajut (149 aC). Les derrotes romanes el 148 aC van obligar a enviar una ambaixada a Masinissa demanant m??s ajut, per?? quan l'ambaixador rom?? va arribar a Cirta, Masinissa acabava de morir. Va morir amb 90 anys i fins quasi el final encara muntava a cavall i feia altres exercicis impropis de l'edat (el 150 aC encara va dirigir personalment l'ex??rcit i seguia els exercicis militars com qualsevol jove). Va deixar encarregat el futur del regne al jove [Escipi??] (que llavors servia a ??frica com a trib?? militar), a la fam??lia del qual estava lligat per lla??os clientelars i d'amistat.
Va deixar 54 fills (el m??s jove dels quals va n??ixer nom??s 4 anys abans de morir el rei). La majoria eren fills de concubines i incapacitats per regnar segons les lleis n??mides. Els ??nics leg??tims que el van sobreviure foren Micipsa, Mastanabal i Gulussa. Escipi?? va repartir el regne entre els tres.
