Batalla d'Ilipa
De Viquipèdia
| Batalla d'Ilipa | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Segona Guerra Púnica | |||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||
| Batalles més importants de la 2a Guerra Púnica. | |||||||||||||||||
| Data | 206 aC | ||||||||||||||||
| Localitat | Ilipa (Sevilla) | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria romana | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes. El resultat va ser una de les més importants derrotes dels cartaginesos en terreny hispà, durant la Segona Guerra Púnica. Aquesta batalla va ser decisiva en la retirada cartaginesa durant la conquesta romana d'Hispània.
Taula de continguts |
[edita] Situació prèvia
Després de la derrota cartaginesa en la batalla de Baecula, Roma controlava tota l'anterior zona d'influència cartaginesa a la Península Ibèrica, excepció feta de la vall del Guadalquivir, on Cartago havia acumulat una gran quantitat de tropes portades de l'Àfrica a començaments de 207 aC, sota comandament d'Hannó, i de mercenaris ibèrics reclutades per Magó Barca. Mentrestant, Àsdrubal (fill de Giscó) dugué el seu exèrcit des de Gades fins a la conca del Guadalquivir.
Al seu torn, Publi Corneli Escipió Africà havia sortit de Tàrraco buscant suports i clienteles entre les tribus hispanes, de manera que va arribar a la vall del Guadalquivir amb una força inferior a la cartaginesa, però amb una gran moral de victòria. Escipió va enviar un destacament sota comandament de Silà per atacar a Magó; l'operació sorprengué als cartaginesos i l'exèrcit de mercenaris celtíbers fou dispersat i Hannó capturat. Les operacions militars de 207 aC no provocaren cap altre enformtament de consideració.
[edita] Prolegòmens
A la primavera següent Magó s'uní a les tropes d'Hasdrúbal a la vora d'Ilipa, formant una força estimada entre 54.000 i 70.000 homes, considerablement superior a la d'Escipió, de 43.000 homes, bona part dels quals eren aliats hispans. Escipió instal·là el seu campament al turó avui conegut com a «Pelagatos», a poc més de dos quilòmetres de l'actual població de Villaverde le Río.
A l'arribada dels romans, Magó llençà un atac contra el campament romà amb la majoria de la seva cavalleria, sota comandament del seu aliat númida Masinissa I. Tanmateix Escipió, preveient una maniobra d'aquest tipus, havia amagat la seva cavalleria darrere un turó, que en aquell moment carregà contra el flanc cartaginès, i obligà l'enemic a retirar-se amb fortes pèrdues.
Els dos adversaris passaren els següents dies observant-se un a l'altre, desplegant les seves tropes en formació durant hores per replegar-se als campaments respectius en arribar la nit, sense haver presentat batalla. En aquestes demostracions de força l'exèrcit romà sempre presentà les legions en el centre i els aliats hispans als flancs, mentre que Hasdrúbal també desplegava els seus millors homes al centre, amb els aliats als flancs.
[edita] La batalla
Finalment, Escipió prengué la iniciativa i al següent dia ordenà desplegar l'exèrcit però aquesta vegada amb les legions als flancs i els aliats hispans al centre. Hasdrúbal, que no pogué veure el desplegament inicial romà i hagué de treure ràpidament l'exèrcit, es desplegà de la forma habitual. Quan finalment Escipió ordenà avançar els flancs ho feren més ràpidament que la zona central formant una línia còncava. D'aquesta manera les legions entraren ràpidament en contacte amb els aliats menys experimentats dels cartaginesos, mentre que les tropes del centre no podien arriscar-se a maniobrar per ajudar els flancs per por a un atac del centre romà.
Amb els flancs cada vegada més debilitats i el centre immobilitzat, l'exèrcit cartaginès es desorganitzà més a causa dels seus propis elefants desbocats. El centre cartaginès començà a retirar-se ordenadament, però el col·lapse dels flancs convertí la retirada en fugida. Hasdrúbal només pogué reordenar momentàniament les línies al començament del turó on tenien el seu campament, però foren ràpidament superades pels romans. Només un sobtat i intens xàfec evità que la derrota cartaginesa es convertís en massacre. Amb la pluja les tropes d'Hasdrúbal pogueren refugiar-se temporalment al campament. La derrota provocà una deserció en massa dels aliats hispans i les restes de l'exèrcit cartaginès fugí sense esperar al matí.
[edita] Conseqüències
La batalla d'Ilipa segellà el domini romà a Hispània i provocà un cop molt dur als cartaginesos, que ja no podien disposar de la base de recursos i reclutament que tenien a la península. Durant les setmanes següents els darrers punts forts cartaginesos foren conquerits pels romans i Escipió pogué tornar a Roma per preparar la invasió d'Àfrica des de Sicília.
