Quint Fabi Màxim Berrugós
De Viquipèdia
Quint Fabi Màxim Berrugós (en llatí Quintus Fabius Maximus Verrucosus) (Roma, v 275 aC - Roma, 203 aC) fou un polític i militar romà. Portà el renom de Ovicula (pel seu caràcter suau) i Cunctator (l'ajornador). Era fill de Quint Fabi (Quintus Fabius Q. F. Q. N.).
Fou cònsol cinc vegades (233 aC, 228 aC, 215 aC, 214 aC i 209 aC) i dues vegades dictador (221 aC i 217 aC). El seu epítet Cunctator significa "ajornador" en llatí, i es refereix a la seva tàctica desplegant les tropes durant la Segona Guerra Púnica. El seu cognom "Berrugós" fa referència a la berruga al damunt del seu llavi superior.
Després d'exercir algunes magistratures fou cònsol el 233 aC amb Ligúria com a província; allí va obtenir un triomf i va dedicar un temples a Honor.
El 230 aC fou censor.
El 228 aC fou per segona vegada cònsol i a l'any següent (227 aC) es va oposar a la llei agrària de Gai Flamini.
El 221 aC fou dictador per dirigir els comicis i el 218 aC fou llegat del senat a Cartago per demanar satisfaccions per l'atac a Sagunt.
El 217 aC després de la derrota romana a la batalla del llac Trasimè fou nomenat dictador i des llavors va ser el dirigent de Roma durant la guerra. Va iniciar el seu període amb sacrificis i es va dirigir al Latium; el seu pla era evitar un xoc decisiu amb l'enemic i avançar per terrenys muntanyosos on la cavalleria númida no pogués actuar; aquesta prudència va fer que fos acusat de covardia, de cura exagerada, de voler prolongar la guerra per retenir el comandament, o d'incapacitat i fins i tot de traïció; el seu propi magister equitum Marc Minuci Ruf es va sumar al clamor i quan en una absència del dictador, Minuci va obtenir una lleugera avantatge sobre Anníbal, el senat va dictar un decret que repartia el comandament entre dictador i magister equitum; però Munuci va quedar rodejat per Anníbal i haguera estat aniquilat si no hagués estat que Fabi el va rescatar generosament; Minuci va dimitir però Fabi el va mantenir pel termini legal (que s'acabava al cap de sis mesos); després de la batalla de Cannes se li va començar a donar la raó.
El 216 aC fou pontífex (abans ja era àugur (ofici que va exercir 62 anys).
El 215 aC fou cònsol per tercera vegada i va assolar Campània començant el setge de Càpua.
Fou reelegit el 214 aC any en que va anar al Samni i va conquerir Casilinum.
El 213 aC fou llegat del seu fill cònsol Quint Fabi Màxim (cònsol 213 aC)
Quan el 211 aC Anníbal va avançar cap a Roma, Fabi va dissuadir al senat de posar fi al setge de Càoua.
Fou cònsol per cinquena vegada el 209 aC any en que va rebre el títol hereditari de Fabii Maximi-Princeps senatus; en aquest any va reconquerir Tàrent on els romans encara resistien a la ciutadella i el seu governador Marc Livi Macat, va considerar temps després que tenia bona part del mèrit de la reconquesta, al que Fabi va respondre: "Cert; com que vostè no l'havia perdut mai, jo no vaig haver-la de recuperar". El botí fet a la ciutat fou donat als soldats i estàtues i pintures foren enviades a Roma, i una estàtua d'Hèrcules, el mític ancestre dels Fabis, la va col•locar al Capitoli.
Va morir el 204 aC. Va deixar dos fills un dels quals, el va premorir, i un altre, el jove, el va sobreviure. Quan va morir el fill gran, va adoptar al fill de Luci Paul·le Emili que després va guanyar la guerra al Regne de Macedònia.
