Marc Curi Dentat

De Viquip??dia

Marc Curi Dentat (Marcus Curius Dentatus) fou un magistrat rom??, el m??s fam??s membre de la fam??lia dels Curii o Curis (Curius, catal?? Curi). El seu nom derivaria d'haver nascut amb dents. Plini el Vell diu que era de descend??ncia sabina.

La seva primera magistratura coneguda fou la de trib?? de la plebs durant la qual es va enfrontar a Appi Claudi Cec que, com a interrei en l'elecci?? de c??nsols, es va oposar a acceptar els vots plebeus en contradicci?? a lo que deia la llei. Dentat va imposar un decret pel que el senat no reconeixeria cap elecci?? fins a complir la llei. L'any d'aquest tribunat es desconegut, ja que Appi Claudi fou interrei tres vegades per?? no se sap ben be els anys, en tot cas el 299-298 aC, data coneguda, no va dirigir els comicis i per tant ha de ser una de les altres dues vegades.

El 290 aC fou c??nsol amb Publi Corneli Ruf?? i va combatre contra els samnites als que va derrotar tant decisivament despr??s de 49 anys de guerra van demanar la pau que els fou concedida. Despr??s de la campanya contra els samnites va marxar contra els sabins revoltats, segurament amb suport samnita,i tamb?? fou victori??s en aquesta guerra; el pa??s sab?? fou sotm??s i Dentat va poder celebrar dos triomfs per les seves vict??ries; els sabins van rebre la ciutadania romana per?? sense sufragi, per?? van haver de cedir una part del seu territori que fou distribu??t entre els plebeus i a Dentat li corresponia una part per?? va refusar agafar m??s que qualsevol soldat i finalment la rep??blica li va entregar una finca de 500 jugueres de terra.

Aureli V??ctor esmenta que va rebre una ovatio sense dir per qu?? i en quin any, per?? probablement fou el 286 o 285 aC.

El 283 aC fou nomenat pretor al lloc de Luci Cecili Denter que havia mort en la guerra contra els s??nons. Va enviar am,baixadors per negociar l'alliberament dels presoners romans per?? foren assassinats pels gals.

El 275 aC fou c??nsol per segona vegada. Llavors fou quan Pirros d'Epir va tornar de Sic??lia. Dentat va procedir a un reclutament for??at per completar l'ex??rcit i com exemple, a la primera persona que va refusar allistar-se li fou confiscada la propietat i venuda, i quan el propietari es va queixar ell mateix fou venut com esclau. Quan l'ex??rcit va estar llest, Dentat va marxar cap al Samni i va derrotar a Pirros prop de Benevent, a la plana d'Aurisinium. Pirros va abandonar It??lia i Dentat va celebrar el seu triomf amb unes festes magnifiques (les m??s gran vistes fins llavors). Va entregar tot el bot?? a l'estat per?? fou acusat de haver-se apropiat d'una part i va demostrar que nom??s s'havia quedat amb un vaixell que havia usat per fer sacrificis als deus.

El 274 aC fou elegit altra cop c??nsol i va fer la guerra contra els lucans, samnites i brucis.

Al final del seu per??ode es va retirar a la seva granja al pa??s sab?? on va romandre la resta de la seva vida sortint nom??s quan fou cridat a c??rrecs p??blics.

El 272 aC fou cridat per ocupar la censura i va comen??ar a construir un aq??educte (Aniensis Vetus) que portava l'aigua del riu Anio a Roma i que fou pagat amb el bot?? fet durant la lluita contra Pirros. Tamb?? fou benefactor de la ciutat de Reate a Sab??nia on es suposa que va construir un canal del llac Velinus fins a una cascada (la moderna cascada de Terni o cascada delle Marmore) al riu Nar (Nera) per des de all?? portar l'aigua a la ciutat i guanyar unes terres de cultiu que es van anomenar el districte de Rosea.

Els samnites li van enviar una ambaixada a la seva granja amb regals que va refusar, dient que preferia servir als que tenien or que tenir-lo ells mateix.

El 270 aC fou nomenat duumvir per vigilar la construcci?? de l'aq??educte de l'Anio per?? va morir al cap de 5 dies. Va morir relativament pobre fins al punt que es va dir que fou l'estat qui va dotar a la seva filla (probablement aix?? no era cert, o al menys no fou degut a la pobresa de Dentat sin?? a la voluntat del senat de recompensar els serveis de Dentat).