Brucis

De Viquip??dia

Els brucis (llat?? bruttii) foren un poble del sud d'It??lia entre el pa??s dels lucans i els estrets de Sic??lia, es a dir l'actual Cal??bria. No hi havia cap nom pel pa??s en conjunt (anomenat el Bruci o Brutti), si b?? els autors posteriors anomenaren sovint la regi?? el Bruttium, per?? el nom no era usat al temps dels romans; els grecs li deien Br??tia.

Els seus l??mits eren: al nord La Luc??nia de la que estaven separats pel riu Laus; al oest, la mar Tirrena; i al sud i est per el mar de Sic??lia incloent el Golf de T??rent. El punt limit era el promontori de Leucopetra (avui Capo dell'Armi).

Els seus primers habitants foren anomenats pels autors cl??ssics com a enotris, d???origen pel??sgic, dels quals els cones i els morgetes n'eren subdivisions. Era aquest poble el que vivia all?? a l'arribada dels primers colons grecs; en pocs anys s'hi varen establir diverses col??nies gregues:

• Crotona, coloni aquea funda el 710 aC, probablement la mes antiga
• Scyllacion (Scyllatium), col??nia atenenca
• Caulonia, colonia de Crotona
• Locri, col??nia L??crida
• Rhegion (Rhegium), col??nia calcidica
• Medma, col??nia de Locri
• Hipponion, col??nia de Locri
• Terina, col??nia de Crotona

El segle IV aC el poble sab??l??lic dels Lucans, que s???havia anat estenent al sud i ja dominava el nord del pa??s dels enotris (Oenotria) va entrar a la pen??nsula dels Brucis i va establir all?? el seu domini reduint als seus habitants a la servitud, probablement despr??s de la vict??ria sobre Thuris el 390 aC i abans del 360 aC. En aquesta darrera data l???antiga poblaci??, barrejada amb esclaus lucans i altres rebels lucans refugiats a les muntanyes, es van revoltar dirigits per joves lucans i van prendre el poder. El nom de Brucis que se???ls va donar era una paraula Luc??nia que vol dir esclau o rebel. Quant els brucis van obtenir el poder van assumir el nom i el van fer derivar d???un heroi de nom Bruttus o Brettos, fill d'H??rcules i Val??ntia; Just?? diu que Br??ttia era el nom d???una dona que va dirigir la revolta i que va assolir el t??tol de reina. La presa del poder segons Diodor de Sic??lia es va produir el 356 aC.

Els Brucis, establerts com a poder a les zones muntanyoses, van iniciar tamb?? la submissi?? de les ciutats lucanes i gregues: Hipponion, Terinba i Thuris. Vers el 330 aC es van aliar amb els lucans i van formar una confederaci?? contra els grecs que van demanar ajut al rei Alexandre d'Epir, que va venir a fer la guerra durant la qual va conquerir Heraclea, Consentia i Terina, per?? finalment va morir en combat a Pand??sia el 326 aC. Vers el 297 aC fou Ag??tocles qui va anar all?? a combatre contra els Brucis i Lucans, i va assolar la costa i va ocupar algunes ciutats com Hipponion (convertida en fortalesa i estaci?? naval) obligant als brucis a signar una pau desavantatjosa; per?? mort Ag??tocles la pau es va trencar i els brucis van recuperar Hip??nion (Hipponium).

En els seg??ents anys fou l???expansi?? de Roma la que va amena??ar als Brucis, i el 282 aC es van aliar a Samni i Luc??nia contra Roma. Apareixen poc despr??s com auxiliars de Pirros d'Epir per?? despr??s de la mort del rei i la seva expulsi?? d'It??lia van haver de portar el pes de la guerra. Derrotats per C. Fabricius i L. Papirus, foren finalment sotmesos el 272 aC i van haver de cedir el bosc de Sila, una gran reserva de fusta. La seva submissi?? no obstant era encara d??bil; van romandre neutrals a la primera guerra p??nica, per?? a la segona, despr??s dels ??xits d'Hann??bal, es van declarar al seu favor despr??s de la batalla de Cannae. Algunes ciutats van romandre lleials a Roma, com Petelia i Cosentia per?? foren redu??des pels brucis ajudats per una petita for??a cartaginesa; tamb?? ocuparen les ciutats de Locri i Crotona i nomes Rhegium va romandre oposada als cartaginesos. El 215 aC el general Hann??, lloctinent d'Hann??bal, fou derrotat a Grumentum per Tiberi Graccus i es va retirar cap al pa??s dels Brucis on va rebre refor??os de Cartago dirigits per Bomilcar, i la regi?? va esdevenir una pla??a forta dels cartaginesos. Despr??s de la derrota d'Asdrubal, Hann??bal es va retirar tamb?? al pa??s dels Brucis on va continuar la guerra durant quatre anys. El quarter general d'Hann??bal fou a Crotona o a un lloc del golf de Scyllacium anomenat Castra Hannibalis. Finalment Hann??bal va sortir d'It??lia.

La repressi?? romana va tenir segurament un greu efecte sobre la regi??; part del seu territori fou confiscat i tota la naci?? redu??da al esclavatge. Es van establir col??nies civils romanes a Tempsa i Crotona i una col??nia de dret llat?? a Hipponium, rebatejada Vibo Valentia. A mes a Thuris, a tocar del pa??s dels Brucis, fou establerta un altra col??nia. El poble Bruci va desapar??ixer de la hist??ria.

Durant la revolta d'Espartac, aquest, derrotat per Crassus, es va refugiar al antic pa??s dels Brucis, que Plutarc esmenta llavors com Pen??nsula de Rhegium. Espartac va portar la guerra cap a Luc??nia i va tractar d???enviar a la seva gent a Sic??lia.

Durant les guerres civils la costa del pa??s fou assolada per la flota de Sext Pompeu. Octavi va establir la seva del exercit i la seva flota a Vibo Valentia. Estrab?? diu que la regi??, al seu temps, estava en un estat de completa decad??ncia. August la va incloure a la tercera regi?? juntament amb Luc??nia i les dos prov??ncies van restar unides administrativament fins a la caiguda del Imperi, sota el govern d???un magistrat anomenat Corrector. El Liber Coloniarum diferencia la Prov??ncia Bruttiorum de la Luc??nia.

A la caiguda del Imperi fou domini dels ostrogots per?? recuperada pels generals de Justini?? I i va romandre a mans dels bizantins fins al segle XI. Durant aquest per??ode es va establir el nom de Cal??bria, que abans s???aplicava a la Pulla, que en el futur li fou aplicat.

Rius principals:

• Laos o Laus (avui Lao)
• Ocinaros o Sabatus (avui Savuto)
• Lametos o Lametus (avui Lanzato)
• Angitulos o Angitula (avui Angitola)
• Medma o Mesma (avui Mesima)
• Metauros o Metaurus (avui Marro)
• Creteis (avui Solano)
• Hsalex (avui Alice)
• Cesinos o Caesinus (avui Piscopio)
• Butrotos o Buthrotus (avui Novito)
• Lucanos o Lucanus (avui Locano)
• Sagras (avui Alaro)
• Heloros o Helorus (on es va lliurar una batalla el 389 aC entre els grecs i el Dion??s el vell, probablement avui el riu Capillari)
• Carcines o Carcinus (avui Ancinale)
• Crotalos o Crotalis (avui Corace)
• Semiros o Semitrus (avui Simmari)
• Aroces (avui Crocchio)
• Targines (avui Tacina)
• Esaros o Aesarus (avui Esaro)
• Neathos o Neaethus (avui Neto)
• Hylies (avui Fiumenic??)
• Traens o Trais (on foren derrotats els Sibarites, avui probablement el Trionto)
• Crathis

Muntanyes:

• Silsa
• Aspromonte
• Mons Clibanus
• Mons Latymnius
• Petelini Montes

Ciutats (excloses les col??nies gregues):

• Cerilli
• Clampetia
• Tempsa
• Nuc??ria
• Lametium
• Napetium
• Metaurum
• Scyllaeum
• Mystia]
• Castra Hannibalis
• Petelia
• Crimisa
• Consentia (capital dels Brucis)
• Pandosia
• Apostum
• Mamertium
• Tisia
• Argentanum
• Uffugum
• Vergae
• Hetriculum
• Sypheum
• Siberena
• Tarannia o Tauranium
• Caprasia o Tarsia
• Roscianum
• Portus Parthenius
• Portus Herculis
• Portus Orestis
• Portus Balarus

Ciutats anteriors als Brucis: Macalla, Cone, Badiza, Ixias, Brystacia, Ariantha o Arintha, Cyterium, Menecina, Ninaea, Erimon, i Sestium.

Comunicacions:

La via inicial que passava pel pa??s es deia via Pop??lia i fou constru??da per C. Popilius, i anava de Muranum (Murano) a la Luc??nia, fins a Caprasia o Tarsia. Un altra via anava de Thuris, passant per Roscianum i Paternum fins a Scyllacium i Rhegium.