Terni

De Viquipèdia

Terni es una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual es la capital. La comuna té una superfície de 211 km2 i es a 130 metres sobre el nivell del mar. Té uns 110.000 habitants. El seu patró es Sant Valenti el 14 de febrer.

[edita] Història

La regio fou poblada pels naharquis, d'ètnia umbre. Fundada vers el segle VII aC (segons una inscripció conservada, la tradició local en temps dels romans la suposava fundada el 672 aC) fou conquerida al segle III aC pels romans sense que el fet aparegui esmentat (els umbres foren aliats dels etruscs), i va esdevenir municipi amb el nom de Interamna però va conservar el seu antic nom de Nahars al darrera del nom llatí . La primera menció de la ciutat es de quant ja era municipi, en temps de Mari i Sul·la (qualificada de florentissima Italiae municipia per Florus) en que les seves terres foren confiscades per Sul·la i repartides entre els seus soldats. Es va recuperar i Ciceró la torna esmentat com a lloc important (Cic. ad Att. iv. 1. 5).

Va tenir litigis freqüents amb la veïna Reate per la regulació de les aigües del Velinus, que desaiguava al riu Nar a poca distancia d'Interamna, i en temps de Tiberi la ciutat va protestar per un projecte de desviament del Nar, que si es portava a terme no desaiguaria al Tíber (Tac. Ann. i. 79.).

A la guerra civil entre Vitel·li i Vespasià fou ocupada per el primer que tenia el quarter a Narnia, però fou ocupada sense molta resistència per Arrius Varus. (Id. Hist. iii. 61, 63.) .

Diverses inscripcions testimonien la importancia de la ciutat durant tot l'imperi. Encara que no tocava directament a la via Flamínia que anava de Narnia a Mevania sense passar per la ciutat, era a poca distancia i una branca portava de Narnia a Interamna i després Spoletum i Forum Flaminii. Aquesta branca va esdevenir tant important que als Itineraris del segle IV es indicada com a via Flamínia sense esmentar l'autentica.

Fou el lloc on tenien el patrimoni i probablement on van néixer els descendents de dos emperadors: Tàcit i Florià . El 193 una delegació del Senat romà es va trobar a la ciutat amb Septimi Sever i el 253 fou el lloc on van morir a mans dels seus soldat l'emperador Trebonià Gal i el seu fill i associat Volusià que anaven a lluitar contra Emilià a Mèsia.

Al segle IV fou seu d'un bisbe que va subsistir a l'edat mitjana. El nom de la ciutat es va corrompre i escurçar a Terni .

De l'època romana resten l'amfiteatre, dos temples (suposadament dedicats al Sol i a Hèrcules) i una part de les antigues termes. També resten nombroses inscripcions conservades al Palazzo Publico; a la rodalia hi ha la cascada de Velinus (a uns 5 km) .

Després de la caiguda del imperi va passar a domini hèrul, ostrogot (Tòtila la va saquejar el 546), bizantí (el generals Narsès la va saquejar el 554) i llombard. Els longobards hi van entrar el 755 i la ciutat va passar als ducs llombards d'Spoleto. El 742 va tenir lloc a Terni l'acord entre el Papa Zacaries i Luitprand rei dels longobards.

Frederic I Barba-roja, va erigir la ciutat en feu imperial, del que donar el vicariat (governació) al cardenal Monticelli que després fou l'antipapa Víctor IV. La revolta dels habitants va provocar l'enviament de soldats imperials el 1174, i Terni fou destruïda pel arquebisbe Cristià de Magúncia, al servei de l'emperador. El que no fou saquejat pels imperials fou destruït per la gent d'Spoleto i de Narni.

Uns anys després un ciutadà anomenat Liberotto va encapçalar la revolta de la ciutat i des llavors la comuna va estar dominada pels partidaris del Papa. Frederic II (1220-1250) la va assetjar altra cop, i la ciutat va capitular. En aquest segle XIII hi va viure Sant Francesc.

La ciutat va romandre dins als Estats Pontificis però el segle XIV va instituir un govern comunal i va ampliar les muralles; la burgesia que dirigia la comuna, com en altres llocs, va estar dividida entre güelfs i gibelins, que es van enfrontar repetidament, i al segle XV entre nobili i banderari, que van reproduir les anteriors lluites.

Aquestes lluites van decidir al Papa Pius VI a incorporar la ciutat directament als seus dominis i va enviar un comissari apostòlic, però les lluites no van disminuir. El 1574 els "banderari" es van revoltar, van expulsar al governador i van exterminar algunes famílies dels nobili. El Papa va reaccionar enviant a la ciutat un exercit sota el comandament de monsenyor Montevalenti, que finalment va entrar a la ciutat i va posar fi a les lluites. Encara van passar uns anys fins que la tranquil·litat va retornar totalment però a finals del segle la sobirania del Papa era indiscutida. Llavors Terni tenia nou mil habitants.

El 1580 el ferrer Ferreira va introduir el treball del ferro de la mina de Monteleone d'Spoleto que encara es tradicional. Es van construir palaus pels senyors, es va reformar Il Duomo (la catedral), i es va edificar la basílica de Sant Valenti, primer bisbe de Terni, del que s'havia trobat una relíquia, i que fou aclamat com a patró de la ciutat.

A llarg del segle XVII algunes plagues i epidèmies de fam van provocar la decadència de Terni que va continuar al segle XVIII. Durant el període napoleònic fou part de la República Romana i va seguir després la seva sort.

Després d'això, durant el segle XIX es va industrialitzar (metal·lúrgia) i es van crear fabriques, especialment la gran siderúrgia el 1884 i industries d'armament. En pocs anys es va passar de tretze mil a seixanta mil habitants. El 1927 Mussolini la va declarar "ciutat dinàmica" i va esdevenir capital de província sota el regim feixista. També es van crear noves industries, especialment químiques i va sortir el primer gran barri model per a treballadors "Citta giardino" (sobre la idea de la ciutat-fabrica) obre del arquitecte Cesare Bazzani, igual que el Palazzo del Governo.

Les fabriques la van fer objectiu dels aliats a la II guerra Mundial (108 bombardejos) i va quedar destruïda excepte curiosament l'àrea industrial on es feien les armes, morint milers de persones.

Es va reconstruir penosament i la siderúrgia va continuar essent el puntal de l'economia fins els any setanta quant la crisi mundial va fer perdre milers de llocs de treball. La reconversió no va acabar fins el 1994 quant va néixer la industria italo-alemanya Acciai Speciali Terni (AST) i juntament amb el progrés en altres camps apunten a una constant millora econòmica.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terni

• Portal de la ciutat (italià)