Fregellae
De Viquipèdia
Fregellae fou una ciutat del Latium, però pròpiament fou una ciutat dels volscs inclosa administrativament al Laci. Era a la riba esquerra del riu Liris, prop de la confluència amb el Trerus i a poca distancia de la via Llatina.
Segons Tit Livi el territori fou ocupat originàriament pels sidicins i després pels volscs als qui fou arrabassada pels samnites que van destruir la ciutat. El 328 aC els romans es van apoderar d'aquesta part de la vall del Liris i van restaurar Fregellae on van establir una colònia romana, cosa que va enfurir als samnites i fou una de les causes directes de la segona guerra samnita; els samnites la van ocupar dues o tres vegades durant la guerra però sempre fou recuperada pels romans. Durant l'avanç de Pirros d'Epir cap a Roma el 279 aC suposadament va assolar el territori de Fregellae però no es segur si la va ocupar. El 211 aC va fer front a Anníbal i van destruir el pont del Liris per dificultar l'avanç cartaginès el que fou severament castigat pels cartaginesos saquejant minuciosament el territori tot i el qual el 209 aC la ciutat fou una de les 18 colònies que va romandre fidel a Roma i un cos de cavalleria de la seva ciutat es esmentat en la batalla en la que va morir Marcel. Sorprèn que després de tanta fidelitat, la ciutat es revoltés contra Roma al segle següent, quant els romans era al cim del seu poder, i això s'interpreta com un signe del descontent de les ciutats italianes, que llògicament no va reeixir i fou sotmesa pel pretor L. Opimius el 125 aC; fou destruïda i no va recuperar la seva prosperitat. Es va establir a mes una colònia a Fabratèria, a les rodalies, el 124 aC, suposadament amb les terres confiscades, i per controlar a Fregellae. En temps d'Estrabó havia perdut importància i era un llogaret però encara molt visitat per afers religiosos pels habitants del pobles propers. Plini el Vell ja no l'esmenta. Al Itinerari d'Antoní apareix una estació amb el nom Fregellae però sembla que no es la mateixa ciutat
El lloc de la ciutat va ser difícil de determinar. Es van trobar diverses ruïnes considerables a la vora del Liris però cap inscripció permetia determinar a quina ciutat corresponien. La mes probable semblava ser San Giovanni in Carico, en front d'Isoletta, a la riba dreta, però la troballa d'alguna inscripció va demostrar que es tractava de Fabrateria Nova, es a dir de la colònia romana de Fabrateria. L'abat Chaupy va establir finalment el lloc a la riba esquerra, a l'altra costat de la ciutat de Ceprano, a una plana bastant gran on queden restes d'una muralla, però molt minses per haver servit coma cantera de Ceprano i altres llogarets. La partida es diu encara Opi o Opio probablement derivat d'Oppidum. Tot i així aquest punt té en contra ser massa lluny del recorregut suposat de la via Llatina.
