Fregellae

De Viquip??dia

Fregellae fou una ciutat del Latium, per?? pr??piament fou una ciutat dels volscs inclosa administrativament al Laci. Era a la riba esquerra del riu Liris, prop de la conflu??ncia amb el Trerus i a poca distancia de la via Llatina.

Segons Tit Livi el territori fou ocupat origin??riament pels sidicins i despr??s pels volscs als qui fou arrabassada pels samnites que van destruir la ciutat. El 328 aC els romans es van apoderar d'aquesta part de la vall del Liris i van restaurar Fregellae on van establir una col??nia romana, cosa que va enfurir als samnites i fou una de les causes directes de la segona guerra samnita; els samnites la van ocupar dues o tres vegades durant la guerra per?? sempre fou recuperada pels romans. Durant l'avan?? de Pirros d'Epir cap a Roma el 279 aC suposadament va assolar el territori de Fregellae per?? no es segur si la va ocupar. El 211 aC va fer front a Ann??bal i van destruir el pont del Liris per dificultar l'avan?? cartagin??s el que fou severament castigat pels cartaginesos saquejant minuciosament el territori tot i el qual el 209 aC la ciutat fou una de les 18 col??nies que va romandre fidel a Roma i un cos de cavalleria de la seva ciutat es esmentat en la batalla en la que va morir Marcel. Sorpr??n que despr??s de tanta fidelitat, la ciutat es revolt??s contra Roma al segle seg??ent, quant els romans era al cim del seu poder, i aix?? s'interpreta com un signe del descontent de les ciutats italianes, que ll??gicament no va reeixir i fou sotmesa pel pretor L. Opimius el 125 aC; fou destru??da i no va recuperar la seva prosperitat. Es va establir a mes una col??nia a Fabrat??ria, a les rodalies, el 124 aC, suposadament amb les terres confiscades, i per controlar a Fregellae. En temps d'Estrab?? havia perdut import??ncia i era un llogaret per?? encara molt visitat per afers religiosos pels habitants del pobles propers. Plini el Vell ja no l'esmenta. Al Itinerari d'Anton?? apareix una estaci?? amb el nom Fregellae per?? sembla que no es la mateixa ciutat

El lloc de la ciutat va ser dif??cil de determinar. Es van trobar diverses ru??nes considerables a la vora del Liris per?? cap inscripci?? permetia determinar a quina ciutat corresponien. La mes probable semblava ser San Giovanni in Carico, en front d'Isoletta, a la riba dreta, per?? la troballa d'alguna inscripci?? va demostrar que es tractava de Fabrateria Nova, es a dir de la col??nia romana de Fabrateria. L'abat Chaupy va establir finalment el lloc a la riba esquerra, a l'altra costat de la ciutat de Ceprano, a una plana bastant gran on queden restes d'una muralla, per?? molt minses per haver servit coma cantera de Ceprano i altres llogarets. La partida es diu encara Opi o Opio probablement derivat d'Oppidum. Tot i aix?? aquest punt t?? en contra ser massa lluny del recorregut suposat de la via Llatina.