Lucèria

De Viquipèdia

Lucèria (Llatí Luceria, grec Λουκερία) moderna Lucera, fou una antiga ciutat de la Pulla al interior, a uns 18 km d'Arpi i 15 de Aecae (Troia); els antic l'esmenten con a ciutat dels daunis i la fan fundada per Diòmed, però probablement fou una ciutat dels oscs.

Res es coneix de la ciutat abans de la segona guerra samnita quant va fer aliança amb Roma junt amb altres ciutat dels apulis (326 aC) i després no es va voler aliar als samnites com altres ciutat i fou assetjada per aquestos i quant els romans anaven en la seva ajuda van patir el desastre de les Forques Caudines, després del qual Lucèria va passar als samnites. El 320 aC fou assetjada per Papiri Cursor i fou recuperada pels romans després de derrotar als 700 samnites de guarnició, obtenint un gran botí i recuperant els hostatges deixats al temps de les Forques Caudines. Diodor de Sicília diu que era la ciutat mes important de la Pulla. El 314 aC els samnites la van ocupar breument però els romans la van recuperar matant a gran part dels seus habitants i hi van establir una colònia de 2500 homes amb dret llatí.

El 294 aC els samnites la van assetjar però el cònsol Atilius va anar en socors i segons uns va derrotar als atacants i segons altres fou derrotat i es va refugiar a la ciutat amb les restes de l'exèrcit.

A la segona guerra púnica fou una de les principals bases dels romans i quarter de hivern de les tropes romanes durant successives campanyes. Fou una de les 18 colònies llatines que el 209 aC va oferir seguir contribuint a les despeses de guerra en diners i homes.

Després va seguir essent ciutat important. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu fou partidària del darrer que la va convertir en el seu quarter general fins que el va traslladar a Brundusium.

Estrabó ja en parla com una ciutat decadent igual que Canusium i Arpi, però encara era una ciutat gran i va conservar certa importància i prosperitat durant l'Imperi. Sota August va rebre segurament una nova colònia i el seu rang colonial està testimoniat per inscripcions. A la Taula de Peutinger apareix com la ciutat principal de la Pulla i seu d'algun magistrat de la província (“Praetorium Laverianum”).

Al segle VII es esmentada per P. Diaconus com “urbes satis opulentas”. El 663 fou conquerida pels bizantins als llombards i després destruïda. Va romandre destruïda fins que fou restaurada per l'emperador Frederic II. Per molt de temps fou confosa amb Nucèria (Nuceria, moderna Nocera).

S'han trobat restes romanes (pedres, estàtues...) però les ruïnes son molt escasses.