Gai Juni Bubulc Brut
De Viquip??dia
Gai Juni Bubulc Brut (Caius Junius C.F.C.N. Bubulcus Brutus) fou un magistrat rom??. C??nsol el 317 aC, altre cop el 313 aC i una tercera vegada el 311 aC.
En el primer consolat, la ciutat de Teate, a la Pulla, va enviar una delegaci?? per fer la pau que es va signar entre la ciutat, com estat, i Roma. Teate va recon??ixer la sobirania romana. Mentre Bubulc va ocupar Forentum a Luc??nia i va avan??ar per la regi??.
En el segon consolat (313 aC) es va fundar Saticula.
El 312 aC fou magister equitum del dictador Gai Sulpici Llong o segons Titus Livi, ell mateix fou dictador.
El 311 aC va fer la guerra contra els samnites amb ??xit. Al c??nsol Juni Bubulc li fou encarregada la guerra al Samni i al altre c??nsol, Quintus Aemilius Barbula, a Etr??ria. La ciutat de Cl??via (Cluvia), on els romans tenien una guarnici??, havia rebutjat els atacs samnites, per?? es va haver de rendir a causa de la gana, i els soldats romans foren fuetejats i despr??s executats. Un dia despr??s Juni Bubulc es va presentar davant Cl??via i la va assaltar, ocupant-la amb certa facilitat, matant a tots els mascles samnites; d'all?? va passar a Bovianum, capital dels samnites anomenats pentris; el perm??s als soldats per saquejar la ciutat, suposadament for??a rica, va facilitat la seva conquesta despr??s de for??a temps de setges temporals. La ciutat fou saquejada i es va fer m??s bot?? all?? sol que a la resta del Samni, per?? els habitants van salvar la vida; el bot?? fou donat als soldats. Alguns desertors o presoners van parlar als romans d'uns prats on s'havia reunit als ramats. Els consols es van dirigir a la zona, per?? els samnites ho havien previst i van establir les seves forces als dos costats de l'estret cam?? cap a aquell lloc i quan van arribar els romans van sortir sobtadament i els van atacar; la sorpresa els va afavorir, per?? aviat els romans es van refer, i amb disciplina i experi??ncia van derrotar als samnites i els van causar unes vint mil baixes, fent-se, a m??s, amb els ramats.
El 309 aC fou altre cop magister equitum, aquesta vegada del dictador Luci Papiri Cursor.
El 307 aC fou censor amb Luci Valeri M??xim i va construir el temple de la Salut i el seu col??lega va fer algunes vies o camins; tamb?? va expulsar a Luci Antoni del senat. Va dedicar probablement un temple a la Salut que despr??s va construir. Per la seva vict??ria va obtenir els honors del triomf.
El 302 aC fou nomenat dictador quan els eques van iniciar la guerra i es va t??mer una revolta general de les nacions ve??nes. Bubulc va derrotar als eques al primer combat i va tornar a Roma amb nom??s set dies. No va resignar la dictadura fins que no va culminar la dedicat??ria del temple de la Salut que fou adornat amb pintures de Gai Fabi Pictor probablement representant la seva vict??ria sobre els samnites.
