Forentum

De Viquip??dia

Forentum fou una ciutat dels dauns i despr??s romana a la Luc??nia. El nom llat?? seria del segle IV aC quan el 317 aC el c??nsol Gai Juni Bubulc Brut (Gaius Iunius Bubulcus Brutus) la va ocupar. Al segle I aC fou municipi rom??, categoria que conservava encara al segle III.

A l'edat mitjana el nucli principal fou anomenat Labellum i m??s tard Lavello que era el nom dels abeuradors que feien servir els pastors en la transhum??ncia dels monts Volture al riu Ofanto i fou establert al tur?? del Pescarello (documentat l'establiment des el 1044). La ciutat vella es deia Forenza i tenia una col??nia jueva documentada des de el segle VIII. El 1060 fou convertida en seu d'un bisbe i es va construir la catedral. Al segle XIII la ve??na Gaudiano (al tur?? Posta Scroscia) li va fer ombra, per?? aquesta fou destru??da per Frederic II el 1228 i donada en feu al bisbe de Melfi. El castell ??s documentat el 1241. El 1268 fou destru??t al menys en part per Roger de Sanseverino per castigar la revolta contra els Anjou del governador de la Basilicata, lleial a Conrad?? de Su??bia. A finals del segle Carles II Anjou en va ordenar la destrucci?? per foc per?? es va refer. El 1436 fou assetjada durant les lluites entre Renat d'Anjou i Alfons d'Arag??, destacant la ciutat per la lleialtat al rei Alfons i la seva nissaga. Fou l'??ltima sotragada.

M??s tard la pastura va ser la principal activitat fins al segle XVIII. Al segle XVI es van establir a la regi?? molts albanesos, sobretot a Maschito, Barile i Ginestra. Els segles XVI i XVII es van construir diversos edificis religiosos. El feu va correspondre successivament a Riccardo di Bisaccia, Simone di Belvedere, Roberto di Suriaco, Nicola Montorio, els Orsini del Balzo, Angelo Tartaglia, els Del Tufo, els Pignatelli, i els Caracciolo di Torella).

El febrer de 1799 artesans i ciutadans van proclamar la municipalitat republicana dins la Rep??blica Partenopea. El 1821 Lavello va participar a un mot?? lliberal. L'abril del 1861 fou ocupat per dos dies pels homes de Crocco. La regi?? fou considerada lleial a la dinastia borb??nica. Molts ciutadans van emigrar a Am??rica al segle XIX.