Primera Guerra Samnita

De Viquip??dia

La Primera guerra Samnita fou un conflicte armat entre romans i samnites entre el 343 aC i el 341 aC.

Quans els samnites en guerra contra els campanis van atacar als sidiquins (sidicini), veins i aliats de C??pua, aquesta ciutat va demanar ajut a Roma. El Senat rom?? va oferir nom??s la mediaci?? degut a un tractat d'alian??a amb Samni, per?? llavors C??pua es va entregar a Roma, i els romans quedaven obligats a defensar-la. Probablement fou tot una estratagema dels romans que van permetre del territori dels sidicini per sotmetre despr??s m??s f??cilment a C??pua i tancar la sortida al mar del poder emergent samnita. La guerra es va declarar inevitablement (43 aC) per?? els primers mesos no hi van haver combats. Quan Marc Valeri Corv i A. Cornelius Cossusc van ser nomenats c??nsols per l'any 340 aC van portar un ex??rcit a Camp??nia i el primer va v??ncer al Mont Gauro i el segon a Saticula; la primera batalla especialment fou decisiva, i fou completada per la derrota de les restes de l'ex??rcit samnita a Suessula, per?? l'ex??rcit rom??, amb forta presencia dels llatins auxiliars, es va amotinar a Lautulae i va proclamar al c??nsol com a dictador i va intentar marxar contra Roma, per?? Corv no va acceptar i va poder acabar amb el mot??.

El 341 aC es va signar la pau amb la Lliga Samnita, que de fet, tot i la vict??ria romana, deixava als sidiquins abandonats, i pau signada molt oportunament perqu?? tot seguit va esclatar la Guerra llatina. L'alian??a entre Roma i el Samni es va renovar.