Fidenes

De Viquip??dia

Fidenes (llat?? Fidenae) fou una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del T??ber, a la via Sal??ria, a uns 8 km de Roma.

Fou una ciutat llatina i Virgili l'esmenta com una de les col??nies fundades pels reis d'Alba Longa. Dion??s explica que Fidenae, Crustumerium i Nomentum foren fundades per colons d'Alba Longa dirigits per tres germans, el m??s gran dels quals fou el que va fundar Fidenae. Plini esmenta la ciutat entre les que feien sacrificis al Mont Alb?? per?? diu que era d'origen etrusc i que va estar aliada amb Ve??s; tamb?? diu que els habitants de Fidenae van aprendre llat?? per les seves relacions comercials amb colons romans. Les relacions amb Ve??s son certes per?? Fidenae no es va relacionar amb cap altra ciutat etrusca que es s??piga.

Fidenae va entrar en guerra amb Roma molt aviat, ja en temps de R??mul. Segons Plutarc la ciutat, juntament amb Caenina i Antemnae, va participar a la guerra que va portar a la violaci?? de les dones. Livi i Dion??s esmenten les lluites i duen que la ciutat fou ocupada per R??mul que hi va establir una col??nia de 300 homes (Plutarc dona 2500 colons). Si aix?? fou aix?? no han quedat rastres. Al regnat de Numa, la ciutat de Fidenae era independent i tenia pacifiques relacions amb Roma, per?? amb el seu successor Tul??li Hostili va tornar a guerrejar aliada Ve??s i les forces combinades foren derrotades pels romans sota les muralles de la ciutat de Fidenae que va quedar assetjada per Tul??li Hostili i es va haver de rendir. Despr??s la ciutat va lliurar altres guerres contra Anc Marci i Tarqu?? Prisc, i segons els autors romans tots dos reis la van conquerir i fins i tot hi van establir una col??nia romana, per?? aix?? es bastant dubt??s.

En el temps posterior la ciutat era aliada a la Lliga llatina, i m??s tard aliada als sabins per tornar despr??s a la lliga llatina, fins que el 496 aC, abandonada pels seus aliats, fou obligada a rendir-se a Roma. A la llista de ciutats confederades feta per Dion??s el 493 aC ja no apareix, i la ciutat va romandre tranquil??la per un temps per?? el 438 aC altre cop es va aliar amb Ve??s, i amb la mort dels ambaixadors romans es va trencar tota possibilitat d'acord amb Roma. Les forces de les dues ciutats foren derrotades per Cornelius Cossus altra cop sota les muralles de Fidenae i pocs anys despr??s la ciutat fou altre cop conquerida i sotmesa. El 426 aC la ciutat es va aliar una vegada m??s amb Ve??s per?? fou altre cop ocupada pel dictador rom?? Quinctius Pennus i la ciutat fou incendiada i els habitants venuts com esclaus.

La ciutat ja no torna a apar??ixer m??s a l'hist??ria amb excepci?? del llegendari relat de Var que esmenta que les ciutats de Fidenae, Ficulea, i altres ve??nes es van rebel??lar despr??s de la sortida dels gals de Roma (389 aC).

Si encara existia llavors no era gaire m??s que una petita ciutat que va acabar com a llogaret al segle I aC. A la meitat d'aquest segle l'esmenta Cicer?? com un poblet pobre i decadent, i Estrab?? l'esmenta com a lloc propietat d'una sola persona. Horaci l'esmenta com a llogaret desert junt amb Gabii, i Juvenal tamb?? esmenta les dues ciutats com a pobres llogarets r??stics. Per?? per lo que diu Cicer?? se sap que encara que pobre i decadent tenia rang municipal i Juvenal parla tamb?? dels magistrats locals que apareixen tamb?? a algunes inscripcions. Plini el Vell l'esmenta com a ciutat llatina ja no existent per?? aix?? ??s un error ja que com ell mateix diu era en aquell temps a Sab??nia (i no al Latium, ja que el riu Anio s'havia deixat com a l??mit entre les dues regions i Fidenae, igual que Nomentum, va passar aix?? a Sab??nia) i dins la quarta regi?? d'August.

En el regnat de Tiberi va caure un amfiteatre constru??t de fusta per una lluita de gladiadors a la ciutat, i segons T??cit van morir o resultar ferides 50000 persones. Aquesta ??s la darrera menci?? de la ciutat que apareix encara a la Taula de Peutinger com estaci?? a la via Sal??ria. Algunes inscripcions i records eclesi??stiques permeten prolongar la seva exist??ncia fins al segle VII, quant tot rastre desapareix.

No en queden ru??nes per?? s'ha pogut fixar el seu empla??ament a Castel Giubileo, a un tur?? prop del T??ber i a l'antiga via Sal??ria.