Ve??s

De Viquip??dia

Ve??s (llat?? Veii) fou una ciutat d'Etr??ria. El seu nom segons Festus era d'origen osc i volia dir "carro", per?? no hi altres evid??ncies per aquesta etimologia. ??s l'actual Isola Farnese.

Era a uns 20 km al nord de Roma a la vora de la via C??ssia.

[edita] Hist??ria

Al comen??ament de la hist??ria romana Ve??s ja existia, i era separat del territori rom?? per el riu Albula (m??s tard T??ber). Pertanyia a Ve??s el mont Soracte i Capena era una col??nia de la ciutat que va esdevenir independent. Tenia al nord-oest el mont Ciminus i al sud el territori de Caere. El territori produ??a vi que era poc apreciat. Dion??s diu que la ciutat era gran com Atenes i m??s gran que Roma. Ve??s fou inicialment una rep??blica segurament aristocr??tica, amb magistrats anuals electes per?? va derivar cap a una monarquia per evitar les dissensions que es produ??en a les eleccions anyals. Nom??s es coneix el nom de tres reis: Tolumnius, Propertius i Morrius.

La primera guerra coneguda ??s la que van lliurar contra R??mul en resposta a la conquesta romana de Fidenae (Fidenes), col??nia de Ve??s. Els romans foren victoriosos i els veians van tenir milers de baixes i van haver de demanar la pau. R??mul els va imposar l'entrega de part del territori (la part m??s propera a Roma coneguda com Septem Pagi segurament perqu?? tenia set viles i abra??ava probablement el Vatic?? i els turons Janiculs), l'entrega de les mines de sal de la boca del T??ber, i entregar 50 hostatges en garantia, i va donar a canvi una pau de 100 anys i el retorn dels presoners. El territori rebut fou la seu de la cinquena tribu romana (la tribu Rom??lia o Rom??lia).

La pau no va durar 100 anys doncs es va trencar al cap de 60 o 70 anys durant el regnat de Tul??li Hostili. Fidenae, antiga col??nia de Ve??s que havia esdevingut col??nia romana despr??s de la pau de R??mul, va trair als romans durant la guerra d'aquestos contra Alba Longa. Quant Roma va voler castigar a la ciutat, Fidenae va cridat en ajut a Ve??s. El rei Tul??li va creuar el riu Anio (Teverone) amb un ex??rcit i es va lliurar una sagnant batalla entre el riu i Fidenae, en que la vict??ria fou finalment pels romans.

La guerra es va renovar sota Anc Marci, iniciada per Ve??s. Anc els va derrotar en dues batalles, la darrera de les quals fou decisiva i Ve??s es va haver de rendir i entregar tota la part dreta del riu T??ber (la comarca anomenada Silva Maesia). Anc va fundar la col??nia d'??stia a la boca del riu, per assegurar aquesta conquesta.

La seg??ent guerra fou en temps de Tarqu?? Prisc, un emigrant etrusc establert a Roma, que ja s'havia destacat a les guerres del temps d'Anc Marci. Tarquinii estava ara en mans de Roma per?? altres ciutats etrusques van donar suport a Ve??s. Els romans van assolar el territori de Ve??s i va derrotar a la coalici?? enemiga al Eretus, que li va permetre reclamar la sobirania de tota Etr??ria deixant per?? a les ciutats els seus drets i privilegis. Fou llavors quant Tarqu?? va introduir els dotze lictors i les seves f??scies, emblemes de la servitud de les dotze ciutats etrusques.

Sota Servi Tul??li, Plini esmenta l'acabament de la treva entre les ciutats etrusques i Roma. Per?? la guerra que va seguir fou cosa nom??s de Ve??s, i el seu resultat no es coneix prou b??.

Quant Tarqu?? el Superb fou expulsat de Roma, les ciutats etrusques el van voler restablir, i es va formar una lliga encap??alada per Tarquinii i Ve??s. La primera batalla es va lliurar a Silvia Arsia, i no fou decisiva (els romans van reclamar una vict??ria dubtosa); els etruscs van obtenir l'assist??ncia de Porsena de Clusium i seguidament van obtenir una completa vict??ria sobre els romans i van recuperar tots els territoris perduts des el temps de R??mul. Per?? Porsena va retornar aquest territoris als romans com agra??ment per haver acollit a les restes del ex??rcit etrusc dirigit pel seu fill Aruns, despr??s de la derrota d'Ar??cia.

Ve??s es va sentir molt molesta pel gest de Porsena com a cap de la Lliga Etrusca per?? no va fer res fins el 483 aC, despr??s de la seva mort. Es va iniciar una guerra fronterera que va durar un parell d'anys i el 481 aC es va fer un congres general dels etruscs i un gran nombre de ciutadans de totes les ciutats es van unir als de Ve??s contra Roma. Inicialment Ve??s fou victoriosa. El conflicte fou llarg i sagnant i una vegada els etruscs fins i tot van ocupar el camp rom?? que fou recuperat pel valor de Titus Siccius, per?? que va provocar moltes p??rdues romanes entre elles el c??nsol Manlius, Q. Fabius i diversos tribuns i centurions, i els romans nom??s van poder reclamar el triomf quant el camp fou volunt??riament abandonat pels veians; el c??nsol sobrevivent M. Fabius Vibulanus, va tornar a Roma i va refusar els honors del triomf i va dimitir, cosa que es va atribuir oficialment a les seves ferides.

Per aquest temps els veians van adoptar un sistema de lluita nou: quan els romans s'acostaven es retiraven a llocs fortificats, per?? quant els romans es retiraven tornaven a ocupar el camp, i dominaven fins a la vora de Roma. El c??nsol Caeso Fabius (que era c??nsol per tercera vegada) va oferir al senat dirigir una guerra continuada i llarga amb les seves pr??pies forces i la proposta fou acceptada. El dia seg??ent va fer els vots religiosos i va sortir de Roma i va fortificar la zona del riu Cremera (avui Valcha) amb els seus familiars, amics, esclaus i clients (uns 3000 o 4000 homes) probablement a la zona de Osteria della Valchetta. Aquesta posici?? permetia als romans prevenir expedicions dels veians i al mateix fer incursions a territori de Ve??s. Els atacs dels veians foren rebutjats i Ve??s va demanar ajut a la Lliga etrusca. Quant les forces etrusques van atacar els romans tamb?? van enviar en ajut un exercit regular dirigit pel consol Emili. Els romans van obtenir la vict??ria. Des llavors els Fabis es van fer m??s auda??os en les seves incursions cap a Ve??s. Caeso Fabius va morir en una emboscada el 13 de febrer del 476.

Els etruscs al con??ixer la not??cia van avan??ar contra Roma i es van apoderar del tur?? Janicul, a tocar de la ciutat, van creuar el riu T??ber i van arribar fins a la porta avui anomenada Maggiore. A Porta Maggiore i Porta Collina van tenir llocs els combats decisius i els romans van guanyar i els atacants es van haver de retirar. Al any seg??ent Ve??s, aliada als sabins, fou derrotada sota les muralles de la seva pr??pia ciutat pel c??nsol Publi Valeri. La guerra es va acabar l'any seg??ent essent consol C. Manlius, que va signar una treva de 40 anys amb Ve??s, per la qual la ciutat havia de pagar a Roma un tribut en gra i diners.

Per?? els 40 anys no es van respectar i pocs anys despr??s es van reprendre les hostilitats (442 aC) de moment de baixa intensitat per?? que van degenerar en guerra oberta el 435 aC en temps del rei Tolumnius (o Lars) quant la col??nia romana de Fidenae fou instigada a la rebel??li??. Per que els de Fidenae no pogueren canviar el seu comprom??s, Tolumnius va obligar a la gent de Fidenae a matar als ambaixadors romans. Van seguir dues batalles no decisives; Ve??s va rebre l'ajut de Falisci, per?? fou derrotada en la decisiva batalla sota la muralla de Fidenae en la que va morir Tolumnius a mans d'un trib?? militar.

Tres anys despr??s la pesta es va declarar a Roma i Fidenae i Ve??s van aprofitar per marxar contra Roma i van acampar a la Porta Collina, per?? l'ex??rcit rom?? dirigit pel dictador Aulus Servilius els va obligar a retirar-se i foren perseguits i derrotats prop de Nomentum, i els romans van entrar a Fidenae.

Despr??s d'aix?? Ve??s va negociar una treva que fou aviat violada quant van comen??ar a fer incursions a territori rom?? el 427 aC i finalment van derrotar a un ex??rcit rom?? en que els tres tribuns no es van entendre. Fidenes es va tornar a revoltar, va matar a tots els romans i va fer costat a Ve??s, que tamb?? havia arreplegat un gran nombre de voluntaris etruscs. Roma va nomenar dictador a Mamercus Aemilius que va marxar contra l'enemic acampat a la conflu??ncia entre l'Anio i el T??ber. Entre aquest lloc i Fidenae es va lliurar una batalla, en la que finalment els romans van obtenir la vict??ria i van entrar a Fidenae perseguint al enemic en fuita; la ciutat fou saquejada i destru??da i els habitants venuts com esclaus; Ve??s va negociar una treva de 20 anys.

Al acabar la treva els romans ja havien decidit sotmetre definitivament Ve??s com havien fet amb Fidenae. Els romans van assetjar la ciutat (dirigida per un rei) amb un exercit dirigit per sis tribuns militars. La Lliga etrusca reunida a Voltumna, va decidir entrar en la guerra, per?? el rei de Ve??s, persona rica i poderosa, no tenia el suport popular pel seu car??cter imperi??s, perqu?? era opressiu, i perqu?? havia violat les regles religioses en alguns jocs sagrats, i la lliga va posar com a condici?? la deposici?? del rei. Ve??s no es va atrevir a deposar-lo i es va quedar sola davant els romans.

Van aconseguir resistir el setge durant deu anys i per primera vegada els soldats romans van combatre tamb?? a l'hivern i van haver de rebre un sou regular (stipendio). Capena, Falisci i Tarqinii van intentar deslliurar la ciutat sense ??xit. Quant els romans ja pensaven en retirar-se va passar, segons la llegenda, una cosa extraordin??ria: les aig??es del llac Albanus van comen??ar a inundar la regi??; l'oracle de Delfos va predir que la ciutat seria ocupada quant les aig??es s'aturessin sense arribar a mar. Sembla mes aviat que la ciutat fou ocupada per la tra??ci?? (es va fer un pas soterrani fins a la ciutat). El dictador M. Furius Camillus fou qui va entrar a la ciutat, mentre els etruscs d'altres ciutats (Allia) eren atacats pels gals Cisalpins i no podien enviar ajut. Una vegada el pas soterrani fou sota la ciutat el dictador va ordenar una distracci?? amb atacs per diferents punts i les tropes del pas van sortir prop del temple de Juno, de??tat tutelar de Ve??s i van agafar als veians entre dos focs; les portes foren obertes i els romans van entrar; va seguir una massacre i la ciutat fou saquejada, els habitants que no van morir foren venuts com esclaus (396 aC). La imatge del d??u Juno de Ve??s fou portada a Roma i instal??lada al Mont Avent?? on es va construir un temple que va existir fins al segle IV.

El territori de Ve??s fou dividit entre els ciutadans de Roma a ra?? de set jugera per cap. Despr??s d'un debat es va decidir no repoblar la ciutat per?? els edificis van romandre i quant els gals van atacar Roma, les edificacions van servir per refugi dels ciutadans romans, i despr??s, passat el perill, es va ratificar que no seria repoblada (389 aC); alguns romans dels que les seves cases a Roma havien estat destru??des, van romandre a la ciutat fins que un senatusconsultum els va obligar a sortir sota amena??a de pena capital.

Ve??s, deserta, va caure en decad??ncia. Juli C??sar hi va instal??lar al territori una col??nia militar (45 aC). Sembla que tamb?? es van establir una col??nia a la mateixa ciutat que existia al temps dels triumvirats i va ser objecte d'un assalt, la poblaci?? fou altra cop dispersada i la col??nia no es va restablir fins al temps d'August, ja a comen??aments del segle I, quant fou el municipi Augustus Veiens, que segurament no es referit a l'antiga ciutat sin?? a la sorgida de la col??nia militar. El municipi encara existia al temps de Constanci Clor, i nom??s apareix despr??s a la Taula de Peutinger i a la Cosmologia de Ravenna (segle VII) i probablement fou destru??da pels llombards. Un castell es va construir al lloc el segle XI, i fou anomenat La Isola i avui es diu Isola Farnese.