Capena
De Viquipèdia
Capena fou una ciutat d'Etrúria al nord-est de Veïs i al sud-oest de Falerii.
Es creu que fou colònia de Veïs i més tard es va fer independent amb un territori força extens. A la darrera guerra entre Roma i Veïs, Capena i els faliscs (els habitants de Falerii i la seva regió) van estar al costat de la segona, i van demanar ajut a la confederació etrusca, però els romans no van aixecar el setge de Veïs i el mateix territori de Capena fou arrasat. Ocupada Veïs el 393 aC, Capena i Falerii van ser objectiu de Roma i Quint Servili va envair el seu territori, però sense atacar la ciutat. Capena es va haver de sotmetre i ja no torna a ser esmentada fins a la guerra amb els gals, quant la ciutadania romana fou concedida als ciutadans de Veïs, Falerii i Capena, ciutats que van rebre territoris arrabassats als gals. Amb aquestos nous ciutadans es van crear quatre noves tribus, i els de Capena van formar part de la tribu Stellatina.
Va continuar existint com a ciutat. Més tard els territoris fèrtils foren concedits als veterans establerts com a colons i es va dir Colònia Capys. Capena fou municipi fins al temps d'Lluci Domici Aurelià, després del qual no torna a ser esmentada i probablement va quedar despoblada.
El 1756 un antiquari romà, de nom Galetti, va fixar la seva posició al lloc de Civitucola, que després es va dir San Martino, a uns 40 km de Roma entre la Via Flamínia i el Tíber, a la vora del riu Grammiccia. Només restava una petita part de les muralles en ruïnes però algunes inscripcions van permetre identificar que es tractava de Capena.
El territori de Capena tenia el santuari de Ferònia, a la muntanya Soracte, que va donar origen a una ciutat també anomenada Ferònia.
