Lictor
De Viquipèdia
Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs. L'origen de la tradició dels lictors sembla que es podria remuntar als temps de la Monarquia romana, potser adquirit dels seus veïns etruscs. Es diu que venia de lligar perquè era la persona que lligava el feix de barres amb destral que portaven quan acompanyaven als magistrats, i el que lligava les mans dels criminals (les lligava en el sentit d'impedir qualsevol atac contra el magistrat); un altre versió diu que derivava de l'etrusc lauchum (reial) probablement perquè eren els guàrdies dels antics reis etruscs i després romans (els feix serien un invent etrusc).
Segons la tradició cada un dels dotze reis d'Etrúria tenia antigament dotze lictors. De fet no es sap que foren dotze les ciutats etrusques en algun moment (s'acostuma a agafar les dotze principals però el seu nom no esta clar). Els reis romans també van tenir dotze lictors. A la caiguda de la monarquia els lictors i els feix foren el símbol dels magistrats que tenien "imperium" (poder executiu i poder d'interpretar el vol dels ocells); un cònsol era escortat per 12 lictors i un pretor per 6. En ocasions excepcionals s'afegia un 13è lictor. Els dictadors eren escortats per 24 lictors. Ni els questors, ni els edils ni els censor tenien dret a lictors; si en canvi el tenien les verges vestals però els lictors de les verges eren d'un altre mena i s'anomenaven lictor curiatus; els governadors provincials (procònsols i propretors), tenien dret a sis lictors; els comandants de les legions a cinc i a Antic Egipte el brau sagrat Apis tenia dret a un lictor.
Les seves tasques eren diverses. Havien d'estar al costat del magistrat quan parlava a la multitud i es col·locaven a la Rostra, la plataforma des on parlaven (que era força gran per que hi hagués lloc per tots; li obrien camí i li feien lloc al fòrum, obrien i tancaven les portes, i a mes a mes el protegien com un guardaespatlles quan era a casa. Inicialment també podien detenir i executar, però aquesta funció va desaparèixer al segle V.
Un magistrat no podia entrar en una ciutat lliure amb els seus lictors, ni tampoc el podien acompanyar quan visitava a un alt magistrat (per exemple quan un pretor visitava a un cònsol) El trenta lictores curiati tenia funcions religioses i servien al Pontífex Màxim i als flamines. Feien alguns sacrificis davant els comicis tribunats i protegien a les verges vestals. Sota l'imperi protegien a les dones de la família imperial.
Per ser lictor calia ser de complexió forta i ser un home lliure. Rebia un salari per les seves funcions que era dos terços el d'un legionari.
Agrupats i organitzats en decúries (agrupacions de 10 membres), precedien els cònsols o altres magistrats, portant un plec de branques d'om o de bedoll del qual n'emergia una destral (feix), la qual cosa simbolitzava la capacitat del cònsol per a castigar i executar.
També tenien l'atribució de garantir l'ordre públic i la custòdia de presoners, exercint funcions que avui podríem identificar amb la "Policia Local".
