Edil romà
De Viquipèdia
Edil fou una magistratura romana. Actualment es diu de vegades edils als regidors dels ajuntaments.
Els primers (aediles) eren els guàrdies dels edificis oficials.
El càrrec d'edil de la pleb (aediles plebei), plebeus, va sorgir poc després de l'establiment del càrrec de tribú de la plebs. Els edils, com els tribuns, també eren dos. Les seves funcions no són prou conegudes, i sembla que van sorgir inicialment com ajudants del tribuns de la plebs per a temes judicials poc importants on només pogués ser imposada com a pena una multa.
Probablement les seves funcions van derivar cap un control (encarregats) dels mercats. Tanmateix sembla que foren els encarregats d'organitzar els Jocs Plebeus (Ludi plebeii).
Vers el 365 aC els edils foren reconeguts com a magistrats oficials pel senat (Lex Furia de aedilibus) i es va introduir l'edil curul, magistratura formada per una parella d'edils (edils curuls, aediles curuli), patricis, amb la funció d'organitzar els Ludi Romani (Jocs Romans).
Tots quatre edils eren elegits pels comicis tribunats (Comitia tributa).
A partir del segle III aC i fins al segle II la seva funció va esdevenir més important assumint noves tasques: la cura dels temples i el manteniment dels edificis públics. Al segle II el subministrament d'aigua i de menjar a Roma estava dins les seves funcions i també feien les funcions de jutges mercantils pels afers conflictius del comerç.
Després de la Lex Vibia annalis (180), es va establir una edat mínima de 37 anys pel càrrec. Al segle següent es va imposar la necessitat d'haver passat primer per la qüestura. Juli Cèsar va afegir dos nous edils, amb l'encàrrec exclusiu del proveïment de menjar a Roma i va establir que el que hagués estat edil podia ser elegit pretor.
Les seves funcions sota l'imperi van perdre importància i algunes funcions foren assumides per altres magistrats; el prefecte del pretori va rebre l'encàrrec de garantir el subministrament de menjar a Roma.
Són coneguts els noms de molts edils de les ciutats romanes, entre els quals les dels Països Catalans, a través de les inscripcions honorífiques o funeràries.
| Magistratures romanes | |
| Ordinàries: Qüestor - Edil - Tribú - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat | |
| Extraordinàries: Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir | |
