Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Comicis romans - Viquip??dia

Comicis romans

De Viquip??dia

Els comicis eren les votacions assemble??ries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

El comicis m??s antics s??n els Comitia Calata, convocats pel rei per solemnitzar certs actes religiosos.

El comicis pol??tics eren aquells en els que votava la poblaci?? organitzada en C??ries (inicialment una c??ria eren deu gens). Es convocaven el 24 de mar?? i 24 de maig i quan el rei ho considerava convenient. Decidien sobre l'elecci?? de monarca, assumptes pol??tics importants i la concessi?? del dret de ciutadania. El convocant presentava una proposta i els ciutadans de la c??ria amb dret (probablement un vot per cada pare de fam??lia) la votaven. Cada C??ria era un vot i es precisava el de 16 c??ries (d'un total de 30) per a l'aprovaci??.

[edita] Comicis Curials i Comicis Centuriats

M??s tard, amb la rep??blica, els Comicis Curials van perdre atribucions a favor de la nova divisi?? per ciutadans subjectes al servei militar o Cent??ries (anomenats Comicis Centuriats). Aix??, hi va haver un fraccionament de les funcions del Comicis o Assemblees Curiales a favor dels Centuriats.

El Comicis o Assemblees Curials van conservar les seg??ents funcions:

  • Actes formals o que interessen sol a particulars.
  • Rebre juraments de fidelitat de c??nsols i dictadors.
  • Autoritzacions per testar (Adrogaci??).

A les Assemblees o Comicis Centuriats va correspondre:

  • L'elecci?? de c??nsols i senadors i despr??s tamb?? altres magistrats (si b??, algun temps despr??s, l'elecci?? de questors, edils i altres magistrats inferiors pas al comicis per tribus)
  • La declaraci?? de guerra i aprovaci?? d'acords de pau.
  • L'admissi?? o rebuig de lleis.
  • Les apel??lacions en causes criminals.

Les votacions en el Comicis Curials eren igualit??ries. Cada pare de fam??lia tenia un vot. L'admissi?? dels plebeus havia donat la majoria a les capes humils. Per aix?? les reformes van tendir a treure poders a aquestes Assemblees a favor del Comicis Centuriats, on no era preponderant la influ??ncia de la noblesa o patriciat, per?? si dels rics, i on es votava per cent??ries (cada cent??ria un vot); al votar primer les sis cent??ries de cavallers (de fam??lies distingides), decidien gaireb?? sempre la votaci??. Les cent??ries de cavallers i les de primera classe reunien la majoria. A m??s totes les votacions del Comicis Centuriats havien de ser ratificades per l'Assemblea de Patricis.

L'entrada dels plebeus (??s a dir no ciutadans) en les C??ries, els concedia alguns drets de ciutadania, per?? no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els c??rrecs militars, i se'ls van reservar llocs al senat, a m??s de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seva import??ncia, tal com hem vist, al perdre atribucions els esmentats comicis). Per?? existia fins i tot una gran difer??ncia entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibici?? de matrimonis entre les dues classes es va mentenir.

Des de mitjans del Segle V aC la noblesa va comen??ar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triomf d'un patrici en una votaci?? presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia amb coaccions o altres mitjans, la presentaci?? de candidats plebeus populars que poguessin fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anul??laven el comicis pels sacerdots, al??legant-se alguna infracci?? religiosa.

Per tant, encara que des del 445 aC els plebeus podien ser elegits Tribuns militars amb potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits q??estors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer q??estor militar plebeu va ser elegit el 409 aC (345 de Roma) i el primer Trib?? militar amb potestat consular va ser elegit el 400 aC (354 de Roma).

L'extensi?? de la ciutadania no va suposar l'ampliaci?? de les circumscripcions per tribus, sin?? que els nous ciutadans van ser inclosos en les ja existents, amb la qual cosa el comicis van perdre la seva efic??cia en ser impossible reunir tots els ciutadans amb dret a vot, dispersos per tot It??lia.

Des d'aleshores totes les Assemblees o comicis van votar sempre afirmativament a les propostes del convocant, menys en alguna q??esti?? d'??mbit local o de car??cter excepcional, sent sempre una oposici?? ef??mera.

Les sssemblees o comicis estaven a m??s dominades pels clients dels Senadors, de la noblesa i de l'aristocr??cia. Aquests clients, formats en la seva majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat sota la protecci?? d'un patr??, estaven obligats per les relacions de submissi?? existents amb qui exercia el patronatge, que a m??s els acompanyava a l'sssemblea, i que feien el contrap??s de les classes mitges no subjectes a clientela. Els alliberaments d'esclaus amb motiu de la Segona guerra p??nica van fer augmentar notablement el nombre de clients que acudia al comicis (se'ls anomenava el populatxo de Roma).

El comicis centuriats es van reorganitzar l'any 141 aC, distribuint-se en les seg??ents classes:

1) Els cavallers, b??sicament de la noblesa patricia o plebea.

2) la primera classe, amb un cens de per?? de cent mil asos o quaranta mil sestercios.

3) la segona classe, amb un cens de m??s de setanta-cinc mil asos.

4) la tercera classe, amb un cens de per?? de cinquanta mil asos.

5) la quarta classe, amb un cens de per?? de vint-i-cinc mil asos.

6) la cinquena classe amb un cens de per?? d'onze mil asos.

Els vots dels cavallers i la primera classe, pel seu major valor, donaven la majoria.

Els asos a qu?? es fa refer??ncia eren del tipus anomenat petit ( 1 as petit = 1,10 en diners; 1 as gran = 1/5 en diners), encara que al principi va usar-se el patr?? de l'as gran.

No obstant aix?? els cavallers van perdre el dret a votar els primers, que va passar a una de les tres primeres classes a determinar per sorteig. Els emancipats van obtenir el dret al vot, per?? com eren massa nombrosos i aflu??en de llocs molt diversos, m??s tard ho van perdre.

Cada classe t??nia el mateix nombre de vots, amb la qual cosa els ??ltims de cada classe descendien a la seg??ent, o els primers ascendien a l'anterior a fi d'igualar-les. Per aix?? despr??s de la votaci?? de la tercera classe quedava determinada la majoria. De fet el vot en primer lloc va passar a la primera classe, que disposava l??gicament d'un cinqu?? dels vots, mantenint-se separada la classe dels cavallers.

Les funcions d'aquests comicis eren b??sicament l'elecci?? de c??nsols, censors i pretors i les decisions sobre la guerra ofensiva.

En el Comicis per tribus votaven tots els ciutadans romans (ingenus) i els domiciliats, mentre que els no domiciliats i els emancipats, inclosos en quatre tribus (d'un total de 35) no comptaven en les deliberacions.

Les votacions de les lleis centuriades, eleccions de magistrats, acusacions criminals i altres temes, havien anat passant a aquests comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecci?? de censors, c??nsols i pretors. Aix?? el comicis tribunats elegien a q??estors, edils curuls, tribuns i edils de la plebs.

[edita] Els comicis a l'Imperi

La decad??ncia del comicis amb l'Imperi s'accentua.

Primer van ser privats per Juli C??sar del dret a votar la guerra i la pau. M??s tard August va permetre als ciutadans residents fora de Roma que enviessin els seus vots per escrit, el que va fer augmentar la indifer??ncia per assistir al comicis. Tamb?? August els va privar d'atribucions judicials.

Amb Tiberi van perdre la facultat d'elegir magistrats que va passar a l'Emperador o al Senat. Les eleccions que van conservar el comicis eren meres ratificacions del candidat imperial.

Probablement fins a la seva extinci?? van conservar la facultat legislativa (encara que sembla que Tiberi els va privar tamb?? d'aquest dret), si b?? la falta de concurr??ncia o el costum de votar les propostes presentades o avalades per l'Emperador, van fer que aquest pogu??s legislar per ell sol, i amb el temps va deixar de consultar-se al comicis per a les lleis.

A principis del Segle III el Comicis van deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.

Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) van desapar??ixer els primers (al decaure la divisi?? per classes de la poblaci??) i posteriorment van desapar??ixer el comicis tribunats.