Censor rom??

De Viquip??dia

El censor a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral p??blica). El c??rrec apareix el 435 aC per ajudar als c??nsols a fer els cens de ciutadans i bens (census).

Cada quatre anys corresponia als c??nsols fixar els pressupostos, fer les llistes dels ciutadans i la distribuci?? dels Impostos. L'any 435 aC (319 de Roma) el Comicis Centuriats, a proposta de la noblesa patr??cia del seu si, varen elegir uns nous magistrats per aquestes funcions, anomenats censors, que exercien el seu c??rrec per un m??xim de divuit mesos. Hi havia dos censors, un patrici i un plebeu

La Censura es va convertir aviat en una magistratura apetible. A les seves funcions pressupost??ries, de llistes i distribuci?? d'impostos es va agregar (Lex Ovinia) el dret de proveir les places vacants al senat i dins l'orde eq??estre, o revocar els senadors existents (essent necessaris per a qualsevol d'aquests actes l'acord dels dos censors). Com la modificaci?? de la composici?? del Senat s'establia cada cinc anys, amb motiu del cens, la durada m??nima del c??rrec era d'un lustre. La llei tamb?? va imposar funcions de control de la moral p??blica (dels c??rrecs p??blics), control de comptes, verificacions, etc...

Els censors tamb?? dirigien els treballs finan??ats per l'estat. El 310-309 aC, el censor Appius Claudius va construir un aqueducte i una via (la via ??pia). Tamb?? distribu??en la terra confiscada (ager publicus).

Des del 190 aC es va establir que el censor devia haver passat abans per les magistratures inferiors, i que entre cada magistratura havia d'existir un termini prefixat d'inacci??, el que va fer dif??cil l'acc??s al c??rrec per a ning?? que no proced??s de l'aristocr??cia, al tenir les magistratures una tradici?? familiar heredit??ria. Els censors distribu??en els c??rrecs en funci?? de la riquesa. Aix?? els censors es van convertir en instrument del Senat i de l'aristocr??cia. Amb el poder al senat, en la censura i en l'orde eq??estre, la aristocr??cia controlava tots els ressorts del poder.

Sul??la va abolir el c??rrec el 81 aC que fou restaurat per Pompeu i Crassus el 70 aC. C??sar el va tornar a abolir per?? August el va restaurar, si be l'emperador seria des llavors un dels dos censors, i l'altre era generalment un familiar seu. Les funcions, degut a que l'imperi era molt gran, ja no eren les mateixes, per?? seguien fent el cens peri??dicament (prov??ncia per prov??ncia)

La magistratura fou abolida per Domici??.

Magistratures romanes

Ordin??ries:   Q??estor - Edil - Trib?? - Pretor - C??nsol - Censor - Promagistrat

Extraordin??ries:   Dictador - Magister equitum - Trib?? consular - Triumvir - Decemvir