Rieti

De Viquip??dia

Rieti es una ciutat d'It??lia, a la regi?? del Laci, prov??ncia de Rieti, amb uns 50.000 habitants. El com?? t?? 206 km2. Est?? a 405 metres sobre el nivell del mar.

[edita] Hist??ria

Reate fou una antiga ciutat de Sab??nia i una de les principals del poble dels sabins. Era situada a la via Sal??ria a uns 70 km de Roma a la vora del riu Velinus.

Segons Zen??dotos de Trozen fou una ciutat dels umbres que en foren expulsat pels pel??sgics. Cat?? la presenta com una de les primeres ciutats ocupades pels sabins quan van venir des Amiternum, el seu lloc original, i en van expulsar al poble que hi vivia, els abor??gens.

No apareix a l'hist??ria fins que els sabins foren sotmesos pels romans i reberen la ciutadania el 290 aC. A la segona guerra p??nica el 211 aC Ann??bal va passar davant la ciutat quan marxava contra Roma o quan es retirava de la ciutat. El 205 aC es van destacar en l'ajut que van donar a Escipi??. Al segle I aC apareix redu??da a prefectura, per causes desconegudes i com a tal es esmentada per Cicer??. En aquest temps va tenir freq??ents disputes amb Interamna (54 aC) per la q??esti?? del Llac Velinus, i la ciutat va demanar el patronatge de Cicer?? amb el que va resoldre els seus problemes i va recuperar la seva prosperitat. Amb l'imperi va recuperar la seva condici?? de municipi amb magistrats propis. Amb Vespasi?? s'hi van establir nombrosos veterans per?? sense adquirir el t??tol de col??nia. Es sap que a la rodalia hi havia un balneari d'aig??es minerals o termals conegut per Septem Aquae.

En ??poca cristiana fou seu d'un bisbe i a l'edat mitjana el seu nom es va convertir en Rieti. Fou part del ducat longobard d'Spoleto. Fou atacada alguns cops pels sarrains per?? el 915 les mil??cies locals els van expulsar. El 942 hi van fer una incursi?? els hongaresos. Va estar en l'orbita de l'abadia de Farfa i no va tenir autoritats municipals fins el 1140 o 1141.

El 1143 fou atacada pels normands que la van incendiar. Governada pel bisbe, el 1198 el Papa Innocenci II la va posar sota domini directe, domini sota el qual va prosperar. El Papa la va convertir en una de les seves residencies secundaries principals.

Al segle XIII es van fer noves muralles i es van construir nombrosos edificis civils i religiosos. Va veure nombrosos esdeveniments com el matrimoni de Constan??a d'Hauteville amb l'emperador Enric VI (1185), la canonitzaci?? de Sant Dominic pel Papa Gregori IX (1234) o la coronaci?? de Carles I d'Anjou com a rei de Sic??lia i Jerusalem pel Papa Nicolau I (1289).

Quan el Papa es va despla??ar a Aviny?? el rei de N??pols se'n va apoderar; el 1309 Robert d'Anjou va fundar Cittaducale. El domini feudal fou pels Orsini i despr??s els Sant???Eustachio i els Savelli. El 1354 el cardenal Albornoz va entrar a la ciutat i despr??s la senyoria va passar als Alfani, com a feudataris del Papa. Les fam??lies principals com els Colonna, els Savelli i mes tard els Barberini i els Borghese van fer nombroses construccions i van cridar als millors arquitectes: Sangallo el 1545 i despr??s Giovanni Fontana a finals de segle.

Sota els francesos form?? part de la Rep??blica d'It??lia i Regne napole??nic d'It??lia i el 1815 va passar altra cop del Papa i fou inclosa a la prov??ncia de Perusa (1816). La pobresa va fer apar??ixer al bandidatge.

El 1860 va passar a It??lia i fou inclosa a l'??mbria, i al Laci el 1923; la prov??ncia de Rieti es va crear el 1927.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Rieti