Flamines
De Viquipèdia
Els flamines (en singular flamen), en la mitologia romana, eren sacerdots consagrats al culte a un sol déu al que consagraven la seva vida. N'eren quinze, tres escollits pel gran pontífex, i els altres dotze per la plebs.
Els flamines portaven una gorra cònica en cuir blanc anomenada àpex, i gaudien d'un gran prestigi. Eren els encarregats de conservar a casa seva la flama sagrada, símbol de la seva funció.
[edita] Origen del nom
Dues teories s'enfronten per explicar l'origen del nom:
- la primera diu que el mot llatí flamen ve de filamen en referència al fil de llana que tenien sobre la seva gorra blanca.
- l'altre diu que la paraula ve de flare que vol dir bufar sobre el foc de l'altar ja que els flamines eren els guardians del foc sagrat.
Georges Dumézil, en les seves obres sobre la cultura indoeuropea, suggereix un origen molt més antic que aquestes etimologies que combinen paraules llatines. Ell relaciona la paraula flamine amb la paraula sànscrita braman que designa un membre de la casta sacerdotal hindú, i veu en flamine/braman una designació sacerdotal que es remunta els orígens de la cultura indoeuropeua.
[edita] Tipus de flamines
El déu corresponent al que cada grup de flamines consagraven la seva vida quedava recollit en el mot que acompanyava el títol:
- Flamen dialis, el que tenia el rang més alt dins la jerarquia i era l'encarregat del culte a Júpiter.
- Flamen martialis, encarregat del culte a Mart
- Flamen quirinalis, dedicat al culte a Quirí
Els Flamen minores eren dotze sacerdots escollits per la plebs i s'encarregaven del culte de divinitats menors:
- Flamen Carmentalis, a Carmenta
- Flamen Cerialis, a Ceres
- Flamen Falacer, a Falacer
- Flamen Floralis, a Flora
- Flamen Furrialis, a Furrina
- Flamen Palatualis, a Palatua
- Flamen Pomonalis, a Pomona
- Flamen Portunalis, a Portunus
- Flamen Volcanalis, a Vulcà
- Flamen Volturnalis, a Volturnus
i dues altres divinitats no identificades pels historiadors.
