Pontífexs romans

De Viquipèdia

Els Pontífexs (literalment els constructors de ponts) de Roma eren els que formaven el calendari, els dies de festa, els dies propicis, les solemnitats, els dies de culte i els destinats a la justícia, i concedien la paraula en reunions i altres actes. Amb el temps els pontífexs van ser els guardians suprems del culte i els seus annexos.

Els pontífex eren inicialment cinc però després de la llei Ogulnia de 299 aC van passar a nou i donava accés als plebeus (abans només podien ser patricis). Sota Sul·la van passar a quinze i amb Juli Cèsar setze.

Hi havia també tres sacerdots, després fins a quinze, que tenien encàrrecs pel culte dels principals deus, que eren els Pontifices minores.

El Col·legi dels Pontífexs era elegit entre personatges respetados per tots. El nomenament dels sacerdots va correspondre des de l'inici de la República al Col·legi dels Pontífexs (que va tenir també la jurisdicció sobre les sacerdotesses de Vesta de fet exercida pel Pontífex Màxim).

El Col·legi també designava al Pontifex Maximus, un Pontífex Suprem que prenia certes mesures domestiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona. Primer el Pontífex Màxim (al segle III aC) i després els pontífexs ordinaris (a partir del 104 aC) van passar a ser elegits pels Comicis tribunats.

Es va instituir també la funció del rex sacrorum (rei dels sacrificis) que feia els actes religiosos que abans feia el rei.

Els Pontífexs havien de mantenir la pax deorum (pau amb deu) i per això donaven consells als magistrats, interpretaven els presagis, controlaven el calendari i els funerals.

August va anul·lar l'elecció dels Pontífexs, que en endavant foren designats per l'emperador.