Penyal d'Ifac
De Viquipèdia
| Penyal d'Ifac | |
|---|---|
 Vista del parc  |
|
| Mapa del Parc Natural del Penyal d'Ifac | |
| Nivell de protecció | Parc natural |
| País | .svg/20px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(simple).svg.png){kind=small} País Valencià |
| Localització | La Marina Alta |
| Coordenades | 38° 38′ 3″ N 0° 4′ 35″ E |
| Superfície | 47 hà |
| Data de declaració | 1987 |
| Administració | Generalitat Valenciana |
| Espècies vegetals més representatives | Silene d'Ifac, |
| Espècies animals més representatives | Falcó de la reina |
El Penyal d'Ifac és un parc natural del País Valencià. Es localitza a la població de Calp (Marina Alta).
Aquest paratge de 47 hectàrees va ser declarat parc natural pel govern valencià el 28 de gener de 1987.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
El Penyal d'Ifac és una enorme massa calcària que cau de manera abrupta des dels seus 332 m d'altitud màxima i s'uneix a terra per un istme detrític. Degut a les seues característiques físiques és un vèrtex geodèsic de tercer ordre que en el seu moment fou utilitzat per a la triangulació d'Espanya.
Des que a principis del segle passat va ser obert el túnel que travessa una de les parets per la part nord-est, es pot ascendir per un camí fins al cim.
Al seu entorn destaquen les Salines de Calp que, segons Jessen, formaven una llacuna que en temps dels grecs, s'estenia des del Penyal fins a les muntanyes més pròximes. Posteriorment, va ser tancada per un cordó i reblida per arenes transportades pel vent. La llacuna va ser convertida més tard en salines, que van ser abandonades al segle XVII per després ser novament recuperades.
Amb les seues 45 hectàrees protegides, podem afirmar que s'hi tracta d'un dels parcs europeus de menor extensió. Tanmateix, les característiques bioclimàtiques, la naturalesa dels seus sòls bàsics, la situació i orientació, conferixen una gran singularitat i varietat a la flora i vegetació amb la qual compta. En les seues observacions (1795), el botànic Cavanilles ja va saber apreciar la riquesa de flora i fauna d'este monument natural.
[edita] Vegetació
Diferents comunitats vegetals conformen la vegetació del Penyal.
A les grans parets de roca es desenvolupa una vegetació rupícola especialitzada a colonitzar clivelles, fissures i represes on s'hi acumula un poc de sòl. Formant part d'esta vegetació figuren nombrosos endemismes, com la pràcticament extingida silene d'Ifac, la farigola autòctona, el teucri d'Ifac, la roseta de penya o el desferracavalls.
Als nivells mitjans i alts del vessant septentrional es desenvolupa una vegetació arbustiva d'orles, que comprèn la màquia de margalló i savina negra. Esta comunitat, constituïda per la savina negra, el margalló, l'aladern, la ginesta borda, etc., és sumament interessant, ja que representa un reducte del Terciari que va restar aïllat a l'inaccessible penyal i no va ser envaït per carrasques i roures, etc. (gènere Quercus).
Als sòls profunds es desenvolupa una variant d'esta comunitat amb el pi blanc. Als nivells baixos del vessant septentrional, la vegetació arbustiva d'orla comprèn la màquia de llentiscle i ginestó valencià, constituïda pel ginestó valencià, el llentiscle, el lligabosc, l'esparreguera, el càdec, la rogeta, la vidriella, així com el margalló i altres.
També creixen al Parc Natural les comunitats pròpies de les últimes etapes de la sèrie de regressió vegetal, la vegetació de pastius i la vegetació de brolles i timonedes. Dins d'esta última destaca l'heliantem cap de gat, espècie rara a terres valencianes.
Així mateix, a la zona entorn de les cases de la base del Penyal es desplega una vegetació nitròfila, pròpia de llocs molt antropitzats sotmesos a una elevada aportament de matèria orgànica.
[edita] Fauna
Com a la resta de la Marina Alta, és notable la seua riquesa malocològica en espècies de moluscos pulmonats terrestres. També és d'interés la presència de coleòpters, i particularment, les seues colònies d'aus.
En el parc s'hi citen unes 80 espècies distintes d'aus entre les nidificants, les migratòries i les errants. Destaca la presència del falcó de la reina, de la corba marina emplomallada i del territ variant. Fan niu el falcó peregrí, la falcia pàl·lida i el gavinot argentant del mediterrani.
[edita] Història
Al Penyal d'Ifac s'han establit diversos poblats des de temps remots. Al peu del massís, en el seu vessant occidental, es va establir un poblat iber entre els segles IV-III a.C. En época romana, la població va descendir a l'istme que unix el Penyal amb el continent, però troballes de ceràmiques i peces numismàtiques permeten afirmar que a l'Edat Mitjana es van tornar a habitar els vessants del Penyal. Tanmateix, els continus atacs de navegants des del mar obligaren als seus habitants a descendir cap al poble de Calp, i crear un sistema de vigilància per a fer front a les incursions pirates.
En les seues proximitats, a la platja de Bol, se conserven les ruïnes dels "Banys de la Reina", que ja havia descrit Escolano i on Cavanilles va descobrir l'existència d'una antiga mansió de caire aristocràtics. Els especialistes apunten que, segurament, es devia tractar d'una factoria romana dedicada a granja de peixos o a l'elaboració del garum romà (conserves de peix).
El Penyal d'Ifac va pertànyer al municipi de Calp fins al 1862, any en què va passar a mans privades. Posteriorment, va anar passant per distints propietaris fins que va ser adquirit per la Generalitat Valenciana poc abans de la seua declaració com a Parc Natural.
Durant este període de més de cent anys en els quals el Penyal ha sigut propietat privada, s'han succeït actuacions de diversa índole; a principis de segle s'hi van construir dos camins pel seu vessant septentrional, el que dóna accés a la base, on s'aixecaren dues vivendes, i el que ascendix fins al cim, incloent el túnel que permet salvar la paredassa de la cara nord.
