Parc Natural del Carrascar de la Font Roja
De Viquipèdia
| Carrascar de la Font Roja | |
|---|---|
.jpg/275px-Carrasqueta_(alcoi).jpg) Vista del parc  |
|
| Mapa del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja | |
| Nivell de protecció | Parc natural |
| País | .svg/20px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(simple).svg.png){kind=small} País Valencià |
| Localització | L'Alcoià |
| Coordenades | 38° 38′ 51″ N 0° 32′ 46″ O |
| Superfície | 2.450 hà |
| Data de declaració | 1987 |
| Administració | Generalitat Valenciana |
| Espècies vegetals més representatives | Bosc caducifoli i la carrasca |
| Espècies animals més representatives | la papallona Euphydryas desfontanii |
El Carrascar de la Font Roja és un Parc Natural del País Valencià. Es troba a la comarca de l'Alcoià, entre els termes municipals d’Alcoi i Ibi. El parc natural, de 2.450 ha, comprén la serra de Menejador, el cim de la qual, amb 1.356 metres d’altitud, és la cota més elevada del parc.
Va ser declarat parc natural pel Govern valencià el 13 d'abril de 1987.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
Immergida en el Sistema Bètic, la serra presenta una orientació i una història geològica típiques d’esta serralada. El massís el constituïxen bàsicament roques calcàries de l’era geològica terciària. Un conjunt de riscos i runams es desenrotllen davall la cresta del Menejador. Les pedreres i els materials més fins, procedents de l’esllavissament de les cingleres i de la resta de roques calcàries, representen els materials del quaternari. Les argiles del Keuper són els materials més antics del parc (període triàsic de l’era secundària), que afloren en la carretera d’accés al santuari de la Font Roja i en el camí de Tetuà.
[edita] Clima
El parc presenta un clima mediterrani amb influències continentals i d'alta muntanya segons l'altura. A causa de l'orientació nordest-sudoest de la serra, els vents humits de la costa es frenen en el vessant nord de la serra produint un major volum de precipitacions en aquest vessant.
En el cim del Menejador es poden trobar restes d'algunes neveres o pous destinats a conservar la neu.
[edita] Flora
A causa de les diferències climàtiques existents en el parc existeixen diversos ecosistemes.
En les zones més fredes i humides del parc (vessant nord) i les zones situades a partir de 1.250 metres d'altura, podem trobar el bosc caducifoli format per espècies com el roure (Quercus faginea), el freixe (Fraxinus excelsior), l'arce (aceraceae), el teix (Taxus) o la moixera de pastor (Sorbus torminalis). Aquesta zona del parc és molt important a causa de l'escassesa d'aquest tipus de bosc al País Valencià.
Com és obvi, una part molt important del parc es troba cobert per un bosc de carrasca (Quercus ilex rotundifolia), en el qual apareixen de manera aïllada exemplars propis del bosc caducifoli juntament amb un sotabosc format per l'heura (Hedera helix), el lligabosc (Lonicera) o la rúbia (Asperula odorata) en les zones més humides i el coixí de monja, la sàlvia de Mariola (Salvia officinalis), l'argilaga (Genista scorpius L.), la pebrella o la farigola (Thymus) en la més seca.
També és possible trobar zones cobertes per boscos de pi blanc (Pinus halepensis) a causa de les repoblacions realitzades en zones degradades anteriorment cobertes per carrasques.
[edita] Fauna
L’existència d’un bosc ben conservat i de diferents unitats paisatgístiques al parc, com són les cingleres, els pedregars, les pinedes i els cultius, afavorixen la presència d’una fauna rica i variada.
Entre els mamífers, el porc senglar (sus scrofa) destaca per la seua abundància, estan també presents la geneta (Genetta genetta), la mostela, el gat salvatge (Felis silvestris) o el teixó (Taxidea taxus).
Constituïx també un dels últims reductes de nidificació d’espècies ornitològiques en les comarques del sud valencià, com és l’esparver o l’astor entre d’altres.
En la fauna d’invertebrats és rellevant pel seu caràcter relíctic la presència de la papallona Euphydryas desfontanii.
[edita] Normativa legal
- Decret 49/1987, 13 d'abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració del parc natural del Carrascar de la Font Roja (DOGV núm. 591, del 21-05-1987).
- Acord de 25 de gener de 1993, del Govern Valencià, pel qual s'aprova definitivament el Pla Rector d'Ús, Protecció i Gestió (PRUG) del parc natural del Carrascar de la Font Roja (DOGV núm. 1959, de 8-02-1993).
- El 22 de març de 2002 es va produir la derogació del PRUG per part del Tribunal Suprem. El 16 de juliol de 2004 s'aprova el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de la Font Roja (PORN).
- Ordre de 23 de novembre de 2001, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual s'acorda iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Carrascar de la Font Roja i de revisió i aprovació del Pla Rector d'Ús i Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.[1]
[edita] Referencies
- ↑ PICÓ ORTIZ, Juan,; MOLTÓ MANTERO, Enrique A. (2006). "Geografia física" en Història d'Alcoi. (p. 35). Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics. ISBN 84-89136-50-5
|
|
|
Castelló: Desert de les Palmes · Prat de Cabanes-Torreblanca · Serra Calderona · Serra d'Espadà · Serra d'Irta · Illes Columbretes · Tinença de Benifassà · Penyagolosa |
| Llista d'espais naturals del País Valencià |
