Marjal de Pego-Oliva
De Viquipèdia
| Marjal de Pego-Oliva | |
|---|---|
 |
|
| Mapa del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva | |
| Nivell de protecció | Parc natural |
| País | .svg/20px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(simple).svg.png){kind=small} País Valencià |
| Localització | La Safor i la Marina Alta |
| Coordenades | 38° 52′ 21″ N 0° 3′ 47″ O |
| Superfície | 1.248 hà |
| Data de declaració | 1995 |
| Administració | Generalitat Valenciana |
| Espècies vegetals més representatives | tamarius |
| Espècies animals més representatives | samaruc, tortuga d'aigua |
La Marja del Pego-Oliva és un parc natural del País Valencià que s'estén per les poblacions d'Oliva (La Safor) i Pego (Marina Alta).
Aquest paratge de 1248 ha fou declarat parc natural pel Govern valencià el 9 de gener de 1995. Aquest espai natural protegit té un sistema dunar que s'estén al sud del riu Serpis. Està conformat per espais palustres i arrossars. La formació d'aquest parc es deu al procés de colmatació que va sofrir una antiga badia que la va convertir en albufera i que posteriorment va continuar per a convertir-la en l'actual marjal. A causa d'això constituïx una extensió uniforme de senillars amb nombroses basses d'aigua neta sent travessada per una xarxa d'antigues sèquies.
Taula de continguts |
[edita] Vegetació
En la part situada a l'interior del paratge destaquen les mallades amb tamarius (Tamarix) i les jonqueres. La marjal pròpiament dita és coberta de senillars i en els seus canals i basses existix una bona representació de vegetació subaquàtica. En el curs alt dels rius, gràcies a la qualitat de les aigües, es conserven espècies vegetals (i també animals) extingides en la quasi totalitat del seu territori original.
[edita] Fauna
Les excel·lents condicions en les quals es troba l'aigua de la marjal permeten que hi hagen poblacions d'invertebrats com les gambetes o els petxinots.
Entre els peixos destaca la presència del samaruc (Valencia hispanica) o la raboseta. Els rèptils més característics del Parc són la tortuga d'aigua i la tortuga d'aigua europea.
Les aus es troben molt ben representades i constituïxen, a més d'una de les majors riqueses de la marjal, un dels principals motius pels quals ha estat acceptat en el Conveni Ramsar. Entre les espècies nidificants es troben: el cabussonet, el cabrellot, el gomet, l'agró roig, la rosseta i la camallonga.
El fumarell de galta blanca és una de les espècies més representatives. També destaca el gall de canyar, espècie fins fa poc extingida al País Valencià.
[edita] Hidrografia
Un dels rius de major cabal i d'aigües més netes d'Alacant, el riu Bullent o del Vedat, que naix al mateix Parc, flanqueja la marjal pel nord. Altre riu que té el seu naixement al Parc Natural, el riu del Molinell o dels Racons, situat al sud del paratge, ha sigut modificat i canalitzat en diverses époques. La serra de Mostalla, al nord, i la serra de Segària, al sud, emmarquen este excepcional enclavament.
[edita] Activitat humana
A la marjal n'hi ha restes d'assentaments neolítics del tipus palafits. La seua part alta és ocupada per tarongerars, encara que en el passat, segons la descripció del botànic Cavanilles, hi va haver blat i també moreres. Encara que es troben algunes en el camí que discorre entre la Muntanya Verda i el riu Bullent. El cultiu de l'arròs va tenir gran auge en la zona més baixa de la marjal fins a la década dels seixanta del segle XX. Tanmateix, posteriorment, es va abandonar i es va iniciar un pla de dessecació de l'indret per a dedicar-lo al cultiu hortícola.
De mica en mica, la demanda social va conduir a la protecció d'una de les últimes zones humides del País Valencià. A partir de 1994, la marjal de Pego-Oliva s'inclou en el llistat del Conveni Ramsar, en el qual figuren les principals zones humides del món. La marjal, els rius i les muntanyes que els envolten es van declarar Parc Natural a gener de 1995.
[edita] El conflicte
 |
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació. |
El cultiu d'arròs en la marjal de Pego va tenir un gran auge fins a la dècada dels setanta, abandonant-se posteriorment per a dedicar-lo a l'explotació hortícola. Altres causes com la revolució agrària de 1975 o el boom turístic va fer del cultiu de l'arròs deixara de ser tan rendible.
Durant els últims vint anys, al voltant de la marjal de Pego-Oliva, s'ha creat un conflicte polític i medi ambiental basat en el seu contínua desecació per part dels agricultors de la localitat de Pego, amb la finalitat de guanyar terreny per al cultiu, xocant amb les polítiques oficials de conservació del Parc Natural.
Malgrat estar durant més d'una dècada en les portades dels periòdics, acaparant centenars de titulars informatius,
També cal destacar la posició que mantenen les localitats en les quals es troba situat la marjal. D'una banda el poble d'Oliva, situat en la província de València, manté una posició conservadora. I per l'altre el poble de Pego, principal causant de la desecació de la marjal, encapçalat per la figura de l'Alcalde Carlos Pascual(ara ja no sostenta el càrrec després de molts esforços polítics, que en ocasions han fregat el caràcter mafiós), i secundada per la majoria dels agricultors de la localitat.
La pressió és tal a Pego, que la totalitat de les mesures conservadores que s'han executat han estat des de la veïna localitat d'Oliva, i fins i tot propietaris de parcel·les que han decidit vendre els seus terrenys a la Generalitat Valenciana, s'acosten a Oliva per a arreglar els tràmits, veient-se obligats a demanar al Consell que els noms no siguin publicats en el DOGV, per temor a represàlies en el seu poble.
Des de la localitat de Pego s'ha realitzat una contínua desecació de la marjal. Una figura important és la presència d'una bombes d'extracció dintre del parc, les quals a part de bombar més de vuit mil litres d'aigua anuals, reconegut per part de la conselleria de Medi ambient, també és causa de gran mortaltat de peixos com el Samaruc.
Carlos Pascual ha estat denunciat per delicte continuat contra els recursos naturals i contra el medi ambient, altre contra la fauna i flora protegida, i un tercer per desobediència a l'autoritat judicial. Malgrat enfrontar-se a penes que podrien dur-lo a presó.
Darrere de Pascual, estan els agricultors, els quals diuen en boca de l'AVA (Associació Valenciana d'Agricultors), que gràcies al cultiu de tres mil fanecades d'arròs, la marjal reviu, i que han augmentat les espècies que allí viuen, comprometent-se a protegir l'entorn i a practicar una agricultura respectuosa. Però aquestes declaracions no semblen estar secundades pels agricultors del lloc, que increpen a qualsevol persona que per allí manifesti una idea un poc distinta a la seva, que és aconseguir major terreny per al cultiu de l'arròs. Altra reivindicació d'aquest grup d'agricultors, és que si han de vendre els seus terrenys, ha d'ésser mitjançant el preu que imposi el mercat i no el valor imposat per la conselleria.
Enfront dels agricultors està l'acció dels grups ecologistes. Una de les més destacades actuacions ha estat la de Acció Ecologista Agró. Entre les seves intervencions més notables estan, la seva intenció d'augmentar les imputacions a l'alcalde de Pego, per delictes d'incendis i malversació de cabals públics. També van presentar una denúncia a la Comissió Europea per la situació en la marjal. I en un futur tenen previst denunciar al govern de la Generalitat Valenciana per aprovar el PORN, que al seu judici pretén destruir de forma il·legal 600 ha del paratge.
Altre grup ecologista que va sortir a la palestra va ser Joves per l'Ecologia, que critica a l'AVA, ja que segons ells, hauria de ser la més interessada en la conservació del paratge, perquè aquest controla la crescuda de les aigües torrencials, evitant-se així inundacions dels cultius d'al voltant del parc.
En aquest problema també van prendre part els sindicats, com és el cas d'UGT (Unió General de Treballadors), que basant-se en un informe realitzat per ells mateixos, van destacar els problemes que es troben en els espais naturals que es troben en les comarques de La Safor i la Vall d'Albaida, resideixen en els nivells d'Ozó, la gestió de residus, sobretot per la presència de turisme i en el perill de la intrusió marina en els aqüífers. A més va declarar també que la marjal de Pego-Oliva sofreix constantment les agressions de tipus urbanístic i agrícola.
Amb el que respecta als dirigents del País Valencià, per part de l'oposició s'ha intentat fer destacar el problema, sempre evitat pel grup del govern. EU (Esquerra Unida), entre altres mesures, va sol·licitar la compareixença del conseller de Medi ambient, perquè parlés de la catastròfica situació de la marjal, però va ser infructuós. El Partit Socialista del País Valencià (PSPV), va criticar la incompetència i la inutilitat del Consell d'aprovar el PORN, igual que va denunciar que en la zona conreada il·legal de la marjal, la producció d'arròs gaudia de la Denominació d'Origen d'Arròs de València, la qual cosa sembla "insultant", que damunt que és il·legal, s'aprofitessin dels avantatges que la DO atorga. També va sol·licitar un servei de vigilància permanent, i la compra dels terrenys a Pego.
El govern de la Generalitat Valenciana, ha mantingut una posició distant al problema, i durant un temps intentà mantenir ocultes les contínues barbaritats que allí es cometien, prenent mesures com impedir la compareixença del conseller de Medi ambient, tal com va demanar EU.
El 6 de maig de 1996, la Conselleria d'Agricultura i Medi ambient va establir, d'acord amb la llei 11/1994 d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, que en la marjal de Pego-Oliva “no podran realitzar-se actes que comporten una transformació sensible de la realitat física o biològica que puguin arribar a fer impossible o dificultar de manera important la consecució dels objectius del pla”. Això a Pego no va impedir les actuacions sobre la Marjal.
La mesura principal que s'ha pres és l'aprovació del PORN (Pla d'Ordenació de Recursos Naturals), i és el marc a seguir en el futur, encara que cal destacar que s'ha trigat molt temps per a prendre aquesta decisió, el que li ha costat al govern nacional l'obertura d'un expedient per part de la Unió Europea per no complir els termes del programa LIFE, que suposaven un muntant de 700 milions de pessetes. Segons el conseller de Medi ambient de l'època, José Manuel Castellá, el PORN tracta de conjugar la protecció del medi ambient amb el foment de les activitats tradicionals agrícola, ramadera, caça, ecoturisme i turisme rural. Així mateix, intentarà promoure la investigació científica i el turisme científic, l'afluència externa de visitants, la conservació del patrimoni arquitectònic rural i l'activitat turística a Pego-Oliva. El PORN pretén assegurar el subministrament d'aigua tant als pobles de Pego i Oliva, com al parc, al mateix temps que contribuirà a millorar el mitjà natural.
Amb aquest pla l'executiu valencià pretén posar fi a més de trenta anys de conflictes en aquesta marjal.
|
|
|
Castelló: Desert de les Palmes · Prat de Cabanes-Torreblanca · Serra Calderona · Serra d'Espadà · Serra d'Irta · Illes Columbretes · Tinença de Benifassà · Penyagolosa |
| Llista d'espais naturals del País Valencià |
