Pego

De Viquipèdia

Pego

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Marina Alta
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Alta Manc. de S.S. i Turisme Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia
Gentilici	Pegolí, pegolina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	52,90 km²
Altitud	82 m
Població (2007)   • Densitat	10,878 hab. 0,21 hab/km²
Coordenades	38° 50′ 31″ N 0° 07′ 06″ ECoordenades: 38° 50′ 31″ N 0° 07′ 06″ E
Sistema polític Ajuntament • Alcalde:	8 PP, 4 CTPG-I, 3 PSPV i 2 BNV José Carmelo Ortola Siscar (CtPg-I)
Codi postal	03780
Festes majors	Moros i Cristians Darreries de juny
Web	http://www.ayupego.es

Pego és un municipi de la Marina Alta del País Valencià de 10.878 habitants (INE 2007). Ha estat històricament centre de la vall que porta el seu nom així com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei Pere III d'Aragó va crear la baronia de Pego (1262) i la va repoblar amb colons barcelonins segons documentació de l'època. Ha estat cap de partit judicial i ha pertangut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins el 1707 i després a la de Dénia fins el 1833 any en què passà a pertànyer a la província d'Alacant. L’àrea comercial on s’inclou és la de Gandia mantenint un mercat propi bastant important.

[edita] Geografia

La Vall de Pego, composta pels municipis de Pego i de l'Atzúvia. Constituïx una clara unitat física i humana situada en el centre nord de la comarca la Marina Alta, fitant la província de València. És una gran depressió rodejada de muntanyes, a excepció de la zona de llevant on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de les deveses. Les muntanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són: Bullentó o Calapatar que dóna origen al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els serveix d'enllaç, també hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria és de les més altes del país, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa. Va ser molt destacat el conreu de l'arròs bombó durant el segle XX. El terme municipal de Pego limita amb els de l'Atzúvia, Dénia, Orba, Ràfol d'Almúnia, Sagra, Tormos, Vall d'Ebo i Oliva.

[edita] Història

Durant el paleolític es troben diversos centres de població humana en coves de les muntanyes i segurament la vall constituïa una badia marítima, dedicada a la pesca de mar.

En el neolític n'hi ha més poblaments (Coves del Xical, l'Ase i Negra), es produïx el tancament de l'albufera.

En L’edat del bronze té lloc una gran activitat pesquera i marítima en la costa, i es tenen coneixements de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la pesca. Un dels més estudiats es troba a la Marjal de Pego-Oliva, a la zona anomenada El Pla, un altre en l'indret anomenat Tossal Ras, al qual s'accedeix des del port de Sagra.

La cultura ibèrica va ser molt important al País i també a la Vall, així es troben abundants restes de ceràmica ibèrica, i els jaciments de la Muntanyeta Verda i el Tossalet de Sorell.

De l'època de l'imperi romà s’han trobat unes sepultures i una moneda en una parcel·la de la partida de Penyalva. Una làpida de marbre a l'Heretat de Sala. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de Favara. Tres peces de columnes en una vila de Sant Antoni. Nombroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar a la partida de Gaià, prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Algunes restes de la petita muralla que envoltava el poblat del Tossalet de les Mondes. Una necròpoli, un forn, a l'Alter de Pau. Ceràmica a l'Atzaïla.

A L’època musulmana es troben els següents nuclis poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalesa del Miserat o Miserà, Favara, Atzúvia, Atzaïla, Atzaneta, Benixat, Benigànim, Benituba, Benumeia, Castelló, Cotes, Favara, Rupais, Salamona, Beniçuleima (Sant Antoni), i el Castell d'Ambra, jaciment per excel·lència del període a la vall. El cabdill Al-Azraq a la darreria del període va enfrontar-se diverses vegades al rei Jaume el Conqueridor. Durant aquesta època la població estava més disseminada per la vall.

Amb la conquesta cristiana de Jaume el Conqueridor, la vila de Pego s’estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nord, encara que també s’han trobat restes més antigues dins el casc urbà. Ara la població tendeix a concentrar-se a la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conqueridor dóna el castell de Pego a Arnau de Romaní (1258). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego (1262) i la repobla amb colons barcelonins. Fins el 1300 va estar incorporat al Patrimoni Reial i després passa a poder de senyors feudals, Dona Constança (1300-1307), Dona Blanca d'Aragó (1307-1310), la Corona (1310-1322), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-1409), Francesc Gilabert de Centelles (segle XV), i finalment els Ducs de Gandia (meitat del segle XVI).

L’expulsió dels moriscos (1609), significà un despoblament de la vall i una concentració d'habitants a la vila. El segle XVII va veure també moviments populars com la segona Germania (1693) que Pego va viure intensament.

Durant la Guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carlos, i les tropes de Felip V la van ocupar per llarg temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per això li va ser atorgat el títol de 'Molt Noble Vila'.

A les darreries del segle XVIII i durant el XIX la població es va preocupar molt per la distribució i canalització dels regs per tot el terme, i la guerra del francés va commocionar-la durant uns quants anys.

El segle XX la vila va quedar estancada mentre poblacions veïnes augmentaven demogràficament. Segurament li afectà les seues comunicacions i escassa industrialització.

A finals del segle passat i inicis de l'actual XXI, com a la resta del país, ha hagut un cert revifament i expansió urbanística.

[edita] Demografia

[edita] Entitats esportives

• Pego Club de Futbol
• Centre Excursionista de Pego (web oficial)
• Club de Tennis Pego

[edita] Bibliografia

Festes a Pego AA.DD., Ajuntament de Pego, diversos anys.

Historia de la villa de Pego, AA.DD., Impremta Francisco Cuquerella, Pego, 1924.

45 años al servicio de Pego 1917-1962, Carmelo Giner Bolufer, Ediciones Bullentum, Pego, 1963.

'L'onomàstica àrab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els segles XV, XVI i XVII', Giner Bolufer, Carmel, Impremta Mari Montañana de València, 1968.

Quaderns Pego Núm.1, AA.DD., Edita Ferran Sanchis Cardona, 1976.

Preguem, germans, Comunitats cristianes de Pego, Martínez Rondan, Josep, Imp. E. Navarro, Sagunt, 1977.

Pego (Miscelánea) Historia de la villa de Pego; Topografia Histórica de los Valles de Pego; Pego en el repertorio de Bibliografía Arqueológica Valenciana AA.DD., Edita Caja de Ahorros Provincial, 1979, ISBN 84-7231-482-0

Quaderns Pego Núm.2, AA.DD., Edita Eliseu Climent, 1980, ISBN 84-7502-019-4.

Quaderns Pego Núm.3, AA.DD., Edita Eliseu Climent, 1983, ISBN 84-7502-086-0.

L'hospital de Pego, Martínez Rondan, Josep, Editor J.M.R., Sagunt, 1983, ISBN 84-300-9376-1.

Quaderns Pego Monogràfic Núm.1, Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego, Caselles i Monjo, Evarist, Edita Associació d'Activitats Culturals, 1986, ISBN 84-505-4785-7.

Memorias de la villa de Pego, Almela Guillen, José, 1986, ISBN 84-7065-125-0.

Los franciscanos en Pego, Barrachina Lapiedra, Fray José M., 1986, Editorial Apóstol y Civilizador, ISBN 84-398-6072-2

'Gitanos i altres minories marginals a Pego, a finals del XVIII', Sanchis Costa, Josep, Separata d'Aguaits, 10 Hivern 1994.

Pego i els seus noms, Selfa, Moisés, Editorial Ajuntament de Pego, 2004, ISBN 84-96187-06-3.

Carta de poblament de Pego 1279, AA.DD., Ajuntament de Pego, 2004.

I Jornades d'estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls Actes 2004, AA.DD. Edita Ajuntament de Pego, 2006, ISBN 84-606-3913-8.

La segona república a Pego (1931-1939), Ballester Artigues, Teresa, Edicions del Bullent, Picanya, 2006, ISBN 84-96187-45-4.

Els pous de reg de Pego i les seues aigües, Sendra, Fernando; Almela, Joan-Miquel, Edicions del Bullent, Picanya, 2006, ISBN 84-96187-38-1.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Pego.
• Institut Valencià d'Estadística (PDF)
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Notícies de Pego.
• Ràdio Pego.
• Institut d'Ensenyament Secundari de Pego.

[edita] Vegeu també

• Marjal de Pego-Oliva

Aquest article sobre la Marina Alta és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.