Pego

De Viquip??dia

Pego

(En detall) (En detall)
Localitzaci??
Municipi de la Marina Alta
Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca ??? Mancomunitat ??? Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Prov??ncia d'Alacant Marina Alta Manc. de S.S. i Turisme Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta D??nia
Gentilici	Pegol??, pegolina
Predom. ling.	Valenci??
Superf??cie	52,90 km??
Altitud	82 m
Poblaci?? (2007)   ??? Densitat	10,878 hab. 0,21 hab/km??
Coordenades	38?? 50??? 31??? N 0?? 07??? 06??? ECoordenades: 38?? 50??? 31??? N 0?? 07??? 06??? E
Sistema pol??tic Ajuntament ??? Alcalde:	8 PP, 4 CTPG-I, 3 PSPV i 2 BNV Jos?? Carmelo Ortola Siscar (CtPg-I)
Codi postal	03780
Festes majors	Moros i Cristians Darreries de juny
Web	http://www.ayupego.es

Pego ??s un municipi de la Marina Alta del Pa??s Valenci?? de 10.878 habitants (INE 2007). Ha estat hist??ricament centre de la vall que porta el seu nom aix?? com tamb?? de les poblacions de les valls ve??nes de la comarca. El rei Pere III d'Arag?? va crear la baronia de Pego (1262) i la va repoblar amb colons barcelonins segons documentaci?? de l'??poca. Ha estat cap de partit judicial i ha pertangut a les demarcacions hist??riques de la governaci?? de X??tiva fins el 1707 i despr??s a la de D??nia fins el 1833 any en qu?? pass?? a pert??nyer a la prov??ncia d'Alacant. L?????rea comercial on s???inclou ??s la de Gandia mantenint un mercat propi bastant important.

[edita] Geografia

La Vall de Pego, composta pels municipis de Pego i de l'Atz??via. Constitu??x una clara unitat f??sica i humana situada en el centre nord de la comarca la Marina Alta, fitant la prov??ncia de Val??ncia. ??s una gran depressi?? rodejada de muntanyes, a excepci?? de la zona de llevant on hi ha una formaci?? d'albufera, marjal i un cord?? aren??s de les deveses. Les muntanyes m??s destacades s??n: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall s??n: Bullent?? o Calapatar que d??na origen al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els serveix d'enlla??, tamb?? hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castell??, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria ??s de les m??s altes del pa??s, cosa que fa que acumule aig??es de la vall i de les ve??nes i que hi haja una zona pantanosa. Va ser molt destacat el conreu de l'arr??s bomb?? durant el segle XX. El terme municipal de Pego limita amb els de l'Atz??via, D??nia, Orba, R??fol d'Alm??nia, Sagra, Tormos, Vall d'Ebo i Oliva.

[edita] Hist??ria

Durant el paleol??tic es troben diversos centres de poblaci?? humana en coves de les muntanyes i segurament la vall constitu??a una badia mar??tima, dedicada a la pesca de mar.

En el neol??tic n'hi ha m??s poblaments (Coves del Xical, l'Ase i Negra), es produ??x el tancament de l'albufera.

En L???edat del bronze t?? lloc una gran activitat pesquera i mar??tima en la costa, i es tenen coneixements de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la pesca. Un dels m??s estudiats es troba a la Marjal de Pego-Oliva, a la zona anomenada El Pla, un altre en l'indret anomenat Tossal Ras, al qual s'accedeix des del port de Sagra.

La cultura ib??rica va ser molt important al Pa??s i tamb?? a la Vall, aix?? es troben abundants restes de cer??mica ib??rica, i els jaciments de la Muntanyeta Verda i el Tossalet de Sorell.

De l'??poca de l'imperi rom?? s???han trobat unes sepultures i una moneda en una parcel??la de la partida de Penyalva. Una l??pida de marbre a l'Heretat de Sala. Una necr??polis i una moneda de Traj?? a la partida de Favara. Tres peces de columnes en una vila de Sant Antoni. Nombroses sepultures i abundant material cer??mic i d'aixovar a la partida de Gai??, prop de l'antiqu??ssim Poet de Cotes. Algunes restes de la petita muralla que envoltava el poblat del Tossalet de les Mondes. Una necr??poli, un forn, a l'Alter de Pau. Cer??mica a l'Atza??la.

A L?????poca musulmana es troben els seg??ents nuclis poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalesa del Miserat o Miser??, Favara, Atz??via, Atza??la, Atzaneta, Benixat, Benig??nim, Benituba, Benumeia, Castell??, Cotes, Favara, Rupais, Salamona, Beni??uleima (Sant Antoni), i el Castell d'Ambra, jaciment per excel??l??ncia del per??ode a la vall. El cabdill Al-Azraq a la darreria del per??ode va enfrontar-se diverses vegades al rei Jaume el Conqueridor. Durant aquesta ??poca la poblaci?? estava m??s disseminada per la vall.

Amb la conquesta cristiana de Jaume el Conqueridor, la vila de Pego s???estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nord, encara que tamb?? s???han trobat restes m??s antigues dins el casc urb??. Ara la poblaci?? tendeix a concentrar-se a la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conqueridor d??na el castell de Pego a Arnau de Roman?? (1258). El rei Pere III d'Arag?? crea la baronia de Pego (1262) i la repobla amb colons barcelonins. Fins el 1300 va estar incorporat al Patrimoni Reial i despr??s passa a poder de senyors feudals, Dona Constan??a (1300-1307), Dona Blanca d'Arag?? (1307-1310), la Corona (1310-1322), Pere de Ribagor??a (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-1409), Francesc Gilabert de Centelles (segle XV), i finalment els Ducs de Gandia (meitat del segle XVI).

L???expulsi?? dels moriscos (1609), signific?? un despoblament de la vall i una concentraci?? d'habitants a la vila. El segle XVII va veure tamb?? moviments populars com la segona Germania (1693) que Pego va viure intensament.

Durant la Guerra de Successi?? es va declarar partid??ria de l'arxiduc Carlos, i les tropes de Felip V la van ocupar per llarg temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per aix?? li va ser atorgat el t??tol de 'Molt Noble Vila'.

A les darreries del segle XVIII i durant el XIX la poblaci?? es va preocupar molt per la distribuci?? i canalitzaci?? dels regs per tot el terme, i la guerra del franc??s va commocionar-la durant uns quants anys.

El segle XX la vila va quedar estancada mentre poblacions ve??nes augmentaven demogr??ficament. Segurament li afect?? les seues comunicacions i escassa industrialitzaci??.

A finals del segle passat i inicis de l'actual XXI, com a la resta del pa??s, ha hagut un cert revifament i expansi?? urban??stica.

[edita] Demografia

[edita] Entitats esportives

• Pego Club de Futbol
• Centre Excursionista de Pego (web oficial)
• Club de Tennis Pego

[edita] Bibliografia

Festes a Pego AA.DD., Ajuntament de Pego, diversos anys.

Historia de la villa de Pego, AA.DD., Impremta Francisco Cuquerella, Pego, 1924.

45 a??os al servicio de Pego 1917-1962, Carmelo Giner Bolufer, Ediciones Bullentum, Pego, 1963.

'L'onom??stica ??rab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els segles XV, XVI i XVII', Giner Bolufer, Carmel, Impremta Mari Monta??ana de Val??ncia, 1968.

Quaderns Pego N??m.1, AA.DD., Edita Ferran Sanchis Cardona, 1976.

Preguem, germans, Comunitats cristianes de Pego, Mart??nez Rondan, Josep, Imp. E. Navarro, Sagunt, 1977.

Pego (Miscel??nea) Historia de la villa de Pego; Topografia Hist??rica de los Valles de Pego; Pego en el repertorio de Bibliograf??a Arqueol??gica Valenciana AA.DD., Edita Caja de Ahorros Provincial, 1979, ISBN 84-7231-482-0

Quaderns Pego N??m.2, AA.DD., Edita Eliseu Climent, 1980, ISBN 84-7502-019-4.

Quaderns Pego N??m.3, AA.DD., Edita Eliseu Climent, 1983, ISBN 84-7502-086-0.

L'hospital de Pego, Mart??nez Rondan, Josep, Editor J.M.R., Sagunt, 1983, ISBN 84-300-9376-1.

Quaderns Pego Monogr??fic N??m.1, Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego, Caselles i Monjo, Evarist, Edita Associaci?? d'Activitats Culturals, 1986, ISBN 84-505-4785-7.

Memorias de la villa de Pego, Almela Guillen, Jos??, 1986, ISBN 84-7065-125-0.

Los franciscanos en Pego, Barrachina Lapiedra, Fray Jos?? M., 1986, Editorial Ap??stol y Civilizador, ISBN 84-398-6072-2

'Gitanos i altres minories marginals a Pego, a finals del XVIII', Sanchis Costa, Josep, Separata d'Aguaits, 10 Hivern 1994.

Pego i els seus noms, Selfa, Mois??s, Editorial Ajuntament de Pego, 2004, ISBN 84-96187-06-3.

Carta de poblament de Pego 1279, AA.DD., Ajuntament de Pego, 2004.

I Jornades d'estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls Actes 2004, AA.DD. Edita Ajuntament de Pego, 2006, ISBN 84-606-3913-8.

La segona rep??blica a Pego (1931-1939), Ballester Artigues, Teresa, Edicions del Bullent, Picanya, 2006, ISBN 84-96187-45-4.

Els pous de reg de Pego i les seues aig??es, Sendra, Fernando; Almela, Joan-Miquel, Edicions del Bullent, Picanya, 2006, ISBN 84-96187-38-1.

[edita] Enlla??os externs

• Ajuntament de Pego.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica (PDF)
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
• Not??cies de Pego.
• R??dio Pego.
• Institut d'Ensenyament Secundari de Pego.

[edita] Vegeu tamb??

• Marjal de Pego-Oliva

Aquest article sobre la Marina Alta ??s un esborrany i ??s possible que li calga una expansi?? substancial o una bona reestructuraci??. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.