Ondara

De Viquipèdia

Ondara és una població de la comarca de la Marina Alta.

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia i economia 3 Geografia 4 Edificis d'interès 5 Gastronomia 6 Política 7 Enllaços externs

[edita] Història

Sanchis i Guarner opina que el topònim Ondara prové d'Ondar, vocable ibèric que significa “arenal”. Ja en el Paleolític Mitjà hi havia activitat humana com ho demostra la troballa feta en les coves del Colom i del Corb. La cova Fosca acredita població en l'Eneolític i el pas dels ibers queda demostrat en un poblat a la serra de Segària. Els romans deixaren en les partides del Pla de la Font, Vinyals i Pujades una necròpoli, algunes vil·les, làpides funeràries i mostres ceràmiques.

Foren els musulmans, que la conegueren com Ondia, els que edificaren el castell i donaren empenta a l'agricultura mitjançant l'aprofitament de les aigües del barranc de l'Alberca. Al-Udri indica que en el segle XI pertanyia al cadiat de Musa ben Ahnad, però d'altres indiquen la pertinença des del 755 a la Taifa de Dénia. En 1092 es produí la invasió almoràvit. El Cid va ocupar i fortificar el castell en el seu asalt a Dénia.

Jaume I va entrar-hi el 6 de juny de 1244 i la va donar a poblar a Berenguer de Palao, arquebisbe de Barcelona, que ho va fer amb cavallers catalans. L'any 1323 es donaren pel rei Jaume II, població i terme, al seu fill Pere, infant d'Aragó. En 1472 la població morisca encara abasta vora el 80% i es dedica al cultiu de la pansa.

Durant les Germanies va estar del costat dels agermanats i fou testimoni dimportants enfrontaments, un dels quals compta amb la presència de Vicent Peris, cap dels agermanats i, enfront, el marquès de Zenete, germà de Didac Hurtado de Mendoza, virrei de València. Des de mitjans del segle XVI va pertànyer a la família Cardona, marquesos de Guadalest, en 1574 obté parròquia pròpia. L'expulsió dels moriscos va suposar l'esfondrament demogràfic i econòmic de la població, que va passar de 1.000 a 200 habitants. La repoblació s'enceta a partir de 1611 amb l'arribada de gents d'arreu de la comarca i de les Illes Balears. El segle és de recuperació econòmica i demogràfica malgrat la negativa influència de la pesta bubònica.

Així s'arriba a la guerra de Successió en què Ondara es decanta pel bàndol |maulet, la qual cosa li va costar, com a tantes altres de les nostres poblacions, ser cremada i saquejada per les tropes del Socarrat. En aquell temps abastà el títol de vila i passà el senyoriu als Mendoza i finalment als marquesos d'Ariza; el conreu de la pansa fou el motor del creixement urbanístic del segle XIX que es veié trencat amb l'epidèmia de fil·loxera que a principis del segle XX acabà amb l'economia local i condemna els ondarenys a l'emigració, sobre tot cap a l'Argentina i Algèria. Significativa és en aquesta època, la presencia del doctor català Jaume Ferran i Clua, inventor de la vacuna anticolèrica, que aplicà a Ondara amb notable èxit.

[edita] Demografia i economia

El gentilici és ondareny o ondarenc. El padró de 2004 enregistrà 5.749 habitants. Quant a l'economia és bàsicament agrícola (cítrics) però la proximitat a nuclis turístics importants fan també important el sector serveis. La fabricació d'articles de vimet, canya i palma, és a Ondara, a l'igual que a Gata de Gorgos i Pedreguer, una vertadera indústria.

[edita] Geografia

El seu territori (10,3 km²) és pràcticament pla a excepció de la part de la serra de Segària (370 m.) i es troba gairebé en la seua totalitat conreat. Hi ha, com a paratges a visitar, el parc públic de la serra de Segària perfectament habilitat per a l'esbarjo, la Font dels Tres Brolls, l'Assut, petita presa de pedra, d'origen musulmà que s'aprofita per al reg.

[edita] Edificis d'interès

Els àrabs fundaren el poble i la seua flaire continua viva en els carrers estrets i torts en què trobem els següents edificis:

• Torre del Rellotge: Únic vestigi del castell moro. Rehabilitada en 1994. Declarada BIC.
• Casa del Mayorazgo: Sòlid palau fortificat que en l'actualitat es troba abandonat però en bon estat.
• Palau d'Ondara: Pràcticament desaparegut, només s'endevinen alguns vestigis i tampoc no hi ha referències de la seua història.
• Ajuntament: Antic convent de franciscans del segle XVII molt ben restaurat entre 1991-1995.
• Convent: En realitat és l'església del convent que a hores d'ara allotja l'Ajuntament.
• Font de la Carxofa: Construïda a finals del segle XIX, enterrada en la dècada dels setanta del segle passat i tornada a aixecar en 1983: Subministra l'aigua potable al poble.
• Església de Santa Anna: Segle XVI. Recentment rehabilitat.
• Plaça de bous: Inaugurada el 28 d'octubre de 1901, destruïda en 1936 i rehabilitada en 1957.
• Capella dels sants Abdó i Senent: Segles XVIII-XIX.
• La Soledat.
• Llavador Municipal: Segle XIX.

[edita] Gastronomia

L'arròs, com no, forma part important de la gastronomia ondarenya en forma de paella, al forn o amb fesols, naps i penques; els embotits, el cabrit al forn i el "putxero" complementen una oferta gastronòmica que es pot rematar amb el pastís d'albercoc, el torrat o el "mullaor" i l'herba, els vins o les bones misteles de La Marina.

[edita] Política

Les eleccions de 2003 les guanyà el PP, que tragué 8 regidors. El Bloc en té 3 i el PSPV, 2.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ondara

• Diari Parlem (secció Poble a Poble)
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Municipis de la Marina Alta

Alcalalí · l'Atzúvia · Beniarbeig · Benidoleig · Benigembla · Benimeli · Benissa · Calp · Castell de Castells · Dénia · Gata de Gorgos Llíber · Murla · Ondara · Orba · Parcent · Pedreguer · Pego· el Poble Nou de Benitatxell · els Poblets· el Ràfol d'Almúnia · Sagra· Sanet i els Negrals · Senija· Teulada · Tormos· la Vall d'Alcalà · la Vall d'Ebo· la Vall de Gallinera · la Vall de Laguar· el Verger · Xaló· Xàbia