Orba

De Viquipèdia

Orba és un poble interior de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Conté en el seu terme municipal Orbeta, una xicoteta població vinculada i dependent. A més a més, s'hi han anat consolidant al llarg de les darreres dècades diverses urbanitzacions, com l'Aspre, el Capsó, la Plana o la Palmeria entre altres, alçades al voltant del poble. Actualment compta amb més de 2000 habitants, i la llengua pròpia que s'hi parla és el valencià.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Monuments i llocs d'interés 4 Festes 5 Excursions i senderisme 6 Enllaços externs

[edita] Geografia

El poble es troba situat en una vall longitudinal que recorre el riu Girona. La zona septentrional del terme municipal és plana caracteritzada pels terrenys d'al·luvió del Girona i el Trullens, mentre que al sud es troben les muntanyes del Migdia, la Solana i el Seguili. La seua extensió és de 1779 km² i queda limitada per les poblacions de Tormos i Pego al nord, la Vall de Laguar i Murla al sud, Benidoleig i Alcanalí a l'est, i la Vall d'Ebo a l'oest.

[edita] Història

Orba (de l'àrab Ur-Obia el significat del qual és "lloc on brolla l'aigua des de la muntanya") és un poble amb un passat morisc important que podem percebre encara avui a través de la seua artesania de fang o de l'estructura agrària. Un nucli amb una clara situació estratègica, comunica l'interior de la Marina Baixa amb Pego i els pobles de la Rectoria amb la Vall de Laguar.

Malgrat que el seu orígen prehistòric siga molt probablement el d'un assentament iber, la seua història segueix amb un altre poble d'orígen barbaresc del grup dels Masmuda - la tribu d'AURABA, provinent del nord d'Àfrica - que s'assentà en aquestes terres arran de la invasió àrab al segle VIII. Durant l'Època Musulmana es consolidà com una important població amb una economia creixent basada en l'agricultura i en la transformació artesanal dels seus productes.

A mitjans del segle XIII, el rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 - València 1276), rei d'Aragó i de Mallorca, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276), va arrebatar aquestes terres valencianes al cabdill Al-Azraq "el d'ulls blaus" i les vinculà a la Corona d'Aragó. Orba fou inclosa a la baronia de Pego i poc després cedida a l'infant Pere de Ribagorça, fill de Jaume II el Just. També passà a mans d'Hug de Cardona, Vidal de Vilanova i, més tard, l'any 1476, fou venuda als comtes d'Oliva. Mitjançant entroncaments familiars, els ducs de Gandia, vinculats amb els Borja i, finalment, els ducs d'Osuna, reteniren també el poble en el seu poder.

En 1609, Orba tan sols comptava amb 70 cases. Després de l'expulsió dels moriscos promulgat per Felip III de Castella, que trobà en aquestes terres la seua última resistència, el poble quedà completament deshabitat. Després de repetides instàncies sobre la necessitat de repoblar, el 9 de Juliol de 1611 se signaren els capítols de la Carta de Població. Veïns de Pego i Murla s'encarregaren de la primera repoblació, mentre que la segona fou per part de gent provinent de Mallorca.

A mitjans del segle XIX i després de llargs litigis, Orba fou desvinculada del Senyoriu de Gandia.

[edita] Monuments i llocs d'interés

• El Castellet. És una fortalesa cristiana en ruïnes, construïda a finals del segle XIII, sobre la muntanya que rep el mateix nom.
• Casa Senyoria (XVI). Construïda en l'últim terç del segle XVI pels Comptes d'Oliva, fou pensada originàriament per a residència dels Bayles i amb el temps, passà al servei dels arrendadors dels drets dominicals. La conformaren fins el primer terç del segle XIX diverses estances, graners, estables, almàssera i fins i tot presó, els vestigis del qual encara podrem observar. S'ubicà, a més a més, la primera posada per a vianants que va establir el Duc de Gandia l'any 1770.

• Barranc de Fontilles. Aquest lloc es troba al peu del Castellet i del Cavall Verd on es construí un dic per tal de recarregar els aqüífers i, posteriorment, s'hi han fet una sèrie d'actuacions per crear l'àrea recreativa.

• Església parroquial (XIX). Suposadament edificada sobre el solar de l'antiga mesquita, fou lleugerament reformada a mitjans del segle XIX, encara que l'aspecte que presenta actualment es deu més aviat a les obres de restauració i ampliació que es dugueren a terme l'any 1917, quan el distingit pintor Carlos Ruano Llopis, natural d'Orba, decorà el seu interior. De planta basilical amb tres naus i una sola porta, l'edifici presenta dues capelles entre contraforts a cada costat de la porta principal i diversos altars que es manifesten per les dues parets laterals fins arribar al presbiteri de planta rectangular, diferent de la gran majoria d'esglésies valencianes, on s'alça l'Altar Major. El sostre, una volta de canó lluïda, presenta diverses llunetes amb xicotets finestrals de colors. Cal destacar el frontó de l'Altar Major que, amb el títol de La Profecia d'Abraham, va aconseguir salvar-se en 1936.

• Torre campanar (XIX). Construït a mitjans del segle XIX, és de base quadrada i combina els carreus de pedra calcària dels cantons amb la tosca groguenca del cos més alt. La forma constructiva és molt semblant a la que presentava el primitiu projecte de la presa del Pantà d'Ísber de 1876, redactat per en Toribio Iscar Sáez i possiblement autor de la torre. Tres campanes alberga l'últim cos que, per ordre d'antiguitat es fan dir Sant Tomàs de Vilanova la més grossa, de 729 kg i col·locada l'any 1917, Nativitat del Senyor la menuda, de 198 kg i col·locada en 1941, i la mitjana, regalada a la parròquia l'any 1978 per en Àngel Martínez Domènech, de 422 kg.

• Creu floral. Realitzada pel picapedrer Lorenzo Torrens Reig, es posà en 1902 substituïnt a la primera i més antiga, de fusta, que s'alçava en l'entrada nord del poble. Fou destruïda l'any 1936, però pogué ser reconstruïda més tard per Pedro Llopis Torrent amb les mateixes pedres llevat del braç superior que havia quedat seriosament danyada.

• Font de dalt (1925). També coneguda amb el nom de Font d'Orbeta, fou construïda l'any 1893, però no va ser fins 1925 quan s'optà per cobrir-la front les inclemències meteorològiques.

• Font de baix (1904). Construïda en 1904, cal destacar el treball de tall de la pedra realitzat per Lorenzo Torrens Reig, d'una composició que intenta imitar l'estil gòtic.

[edita] Festes

• Festes Patronals a la Verge dels Desemparats. Quatre dies de celebració, de divendres a dilluns, que tenen lloc el segon cap de setmana de maig de cada any. Processons, l'ofrena de flors, balls, carrosses i castells de foc d'artifici és el que ens trobarem, i des de 2003, la presentació dels festers queda avançada a la setmana d'abans.

• Sant Crist de l'Agonia. Més comunament conegudes per les Festes d'Orbeta, se celebren el segon cap de setmana de juliol i són famoses per la barra dels quintos i el sopar popular de diumenge a la nit.

• Festes Populars. També conegudes com les Festes dels bous, tenen lloc l'últim divendres de juliol fins al primer dissabte d'agost, amb el Dia de les Paelles (les colles fan paelles a la plaça), el Dia dels Majors (la comissió de festes organitza algun àpat per a la gent més gran), el Dia dels Xiquets (es munten atraccions a la plaça per als xiquets), el Dia dels Quintos (totes les colles de la mateixa edat s'ajunten per anar a dinar) amb la seua Nit de Rock i, a més a més, balls i bous tant de nit com de dia. La festa i la burrera queden assegurades!

[edita] Excursions i senderisme

• Ruta Font Centella. A peu i en alguns trams en bicicleta de muntanya, amb una durada de 5-6 hores i una dificultat mitjana. El recorregut és d'uns 14 km, aproximadament, i cal tenir present que és una ruta dura en estiu. Els punts més interessant són:

- Carrer de Baix. En l'antiga i més important entrada al poble, ja que des d'ella partien els camins que portaven direcció al Marquesat de Dénia i Comptat d'Oliva.

- Pont d´Orba. Projectat amb la carretera Pego - Benidorm de 1887, fou construït en 1904.

- Polvorí. Construcció singular de planta circular i volum cilíndric cobert amb volta semiesfèrica, estava pensada per evitar arestes pronunciades. La seua finalitat era guardar explosius per a les diferents construccions del segle passat.

- Toll Blau. Ubicat en el fascinant paratge d'Isbert, al llit del Riu Girona. S'escavà un forat en forma d'estanc, provocat per les aigües que es precipiten des de la Vall de laguart a través de la Font d'Isbert, la qual sol estar activa durant tot l'any. Conta la llegenda de l'Engolidor que existia un forat que es tragava tot aquell que intentava trobar el fons del Toll Blau, nom que prové del color que les pedres precioses que existien en el seu interior.

• Ruta Castellet d´Orba. A peu i en alguns trams en bicicleta de muntanya, la seua durada és de 2-3 hores amb una dificultat baixa-mitjana. El recorregut és de 6 km aproximadament i els punts d'interés són:

- Font de la Xopena. El seu nom fa referència al munt de xops que creixen en el barranc de l'Alberca. Hi ha el registre de la seua existència en el segle XV. Passejada interessant el quart dia de Pasqua per menjar-se la típica mona.

- Camí Vell de Murla. Se situa entre el Castellet i el Tossal del Port, però va caure en desús.

- Castellet d´Orba. Es tracta de l'element més emblemàtic del poble. La pujada al Castellet és una miqueta costosa, però les vistes des de la muntanya s'ho valen i molt.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament d'Orba
• [1].
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Municipis de la Marina Alta

Alcalalí · l'Atzúvia · Beniarbeig · Benidoleig · Benigembla · Benimeli · Benissa · Calp · Castell de Castells · Dénia · Gata de Gorgos Llíber · Murla · Ondara · Orba · Parcent · Pedreguer · Pego· el Poble Nou de Benitatxell · els Poblets· el Ràfol d'Almúnia · Sagra· Sanet i els Negrals · Senija· Teulada · Tormos· la Vall d'Alcalà · la Vall d'Ebo· la Vall de Gallinera · la Vall de Laguar· el Verger · Xaló· Xàbia