Benidorm

De Viquip??dia

Benidorm (IPA: [be??ni??'??????m]) ??s una poblaci?? valenciana de la comarca de la Marina Baixa. Est?? situada al centre de la Marina Baixa i delimita per l'est amb els municipis de l'Alf??s del Pi, la Nucia i Polop, pel nord amb Benimantell i per l'oest amb Finestrat.

Coneguda arreu per les seues platges, gratacels i ambient nocturn i per ser una destinaci?? tur??stica de gents d'arreu Espanya i Europa. ??s el municipi m??s dens i popul??s de les dues Marines amb 1.892,08 hab/km?? de densitat i 72.845 habitants (2007). La seua rodalia forma l'??rea Metropolitana de Benidorm, formada per Benidorm, Finestrat, la Nucia, Polop, l'Alf??s del Pi, Altea i La Vila Joiosa amb 182.302 habitants i la n??m. 28 en el r??nquing de l'Estat Espanyol.^[1]

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 Inicis i primera Carta de Poblament 1.2 Segona Carta de Poblament i l'activitat pesquera i vin??cola 1.3 El Boom tur??stic i creixement de la ciutat 1.4 Benidorm, present i futur 2 Demografia i economia 3 Pol??tica 4 Geografia 4.1 Flora i fauna 4.2 Barris i zones 5 Clima 6 Llocs d'inter??s 6.1 El Castell 6.2 Zona Centre 6.3 Platja de Llevant i el Rac?? de l'Oix 6.4 Platja de Ponent i La Cala 6.5 Afores 7 Accesos i transports 7.1 Acc??s a la ciutat 7.2 Transport urb?? 8 Edificis d'inter??s i altres 8.1 Instituts 8.2 Col??legis i centres pedag??gics 8.3 Esgl??sies 8.4 Altres centres i edificis 9 Gastronomia 10 Festes i celebracions 10.1 Festes Majors Patronals 10.2 Altres festes de Benidorm 11 Benidormers destacats 12 Refer??ncies i bibliografia 13 Enlla??os externs 13.1 Parcs tem??tics 13.2 Transport 13.3 Informaci?? general

[edita] Hist??ria

[edita] Inicis i primera Carta de Poblament

Les restes iberes del Tossal de la Cala evidencien que entre els segles III i I aC ja existia poblaci??. Del pas dels romans hi ha mostres en la partida del Moralet i en naufragis trobats a la badia. Durant l'??poca ??rab es deia Beni Darhim i estava sota la jurisdicci?? de l'alqueria de Lliriet. En tot cas la poblaci?? seria de poca import??ncia, doncs no apareix el nom de Benidorm al Llibre del Feyts de Jaume I, qui entre 1245-1249 cristianitza la zona i reparteix les terres; aquest repartiment va deixar com propietari del lloc i del castell l'almirall barcelon?? Bernat de Sarri??, considerat com vertader fundador de la ciutat perqu?? el 8 de maig de 1325 va donar carta pobla als moriscos que hi romangueren. La funci?? d'aquest document va consistir en marcar els l??mits del nou municipi (que se separava administrativament de la baronia de Polop), aix?? com intentar atraure l'establiment de gent cristiana de Catalunya i Arag??. Estrat??gicament, l'origen de la vila (igualment que altres poblacions de la costa com la Vila Joiosa) va ser per la por que hi havia pel major nombre de moriscos existents a la zona, i les possibles aliances d'aquests amb els seus germans de religi?? del Regne de Granada i del Magreb.

En 1335 apareix sota propietat de l'Infant Pere d'Arag?? i d'Anjou i posteriorment del seu fill Alfons d'Arag?? i de Foix. Despr??s de pert??nyer a la jurisdicci?? dels comtes de D??nia (1356) i del ducat de Gandia; torna a la Corona i, en 1430, l'infant Joan, fill de Ferran I ven el terme a Rui D??az de Mendoza per fer front a les quantioses despeses produ??des per les guerres. Durant el segle XV a banda dels aixecaments dels moriscos s'hagu?? de fer front als atacs dels pirates barbarescs, la qual cosa oblig?? el virrei Vespasi?? Gonzaga a encarregar a l'enginyer Giovanni Battista Antonelli la construcci?? del d'una fortalesa defensiva al Tossal Canfali.

La poblaci?? va sofrir dos terribles atacs de pirates barbarescs, el primer cap al 1410 i el segon al 1448, que van assolar la vila i el castell. En concret, al atac de 1448, els pirates se'n van dur esclavitzats a la major part dels habitants de Benidorm, la qual cosa Benidorm es va despoblar.

Durant el segle XVI el castell va ser reparat i ampliat, per?? el poble, que havia tornat a mans de la baronia de Polop, hi era gaireb?? despoblat.

[edita] Segona Carta de Poblament i l'activitat pesquera i vin??cola

Durant el segle XVI hi hagu?? diverses ampliacions del castell i Benidorm continua sofrint la secular mancan??a d'aigua; a causa d'a???? la demografia davalla, el t??tol de poble desapareix i Benidorm passa a mans de la baronia de Polop, on hi eren els actuals municipis de Polop, La Nucia i L'Alf??s del Pi. Amb l'arribada a la baronia dels Fajardo s'intenta pal??liar aquest d??ficit d'aigua amb la construcci??, en 1666, del Rec Major de l'Alf??s i Benidorm. En 1701, Beatriu Fajardo de Mendoza atorga de nou la carta pobla que aconsegueix un notable increment demogr??fic, gr??cies, essencialment, a l'aigua, a una efectiva activitat pesquera, a l'almadrava (situada al Rac?? de l'Oix), en qu?? els seus habitants s'especialitzaven amb gran fortuna i l'explotaci?? de la qual fou concedida pel rei als ducs de Medinaceli i tamb?? per immigracions i emigracions del poble tarragon?? de l'Ametlla de Mar, amb qui es t?? un gran uni?? durant molts de segles a causa de la consolidaci?? d'aquesta com a poble per pescadors benidormers. Degut a l'augment de poblaci??, l'esgl??sia es queda menuda i al 1794 s'hi construeix una nova, l'Esgl??sia de Sant Jaume i Santa Anna. Durant la Guerra del Franc??s fou destru??t el castell. Ja al 1794 el poble de Benidorm contava amb 2.700 habitants. Durant molts anys Benidorm va ser un centre important de fabricaci?? de pansa i del fondellol, un vi de licor sec fet amb ra??m monestrell.

Durant el segle XIX continua el creixement i es comencen t??mides aventures tur??stiques com ara la inauguraci?? del Balneario de la Virgen del Sufragio. Al 1857 ja hi havien 3.720 habitants. Encara que en els anys posteriors van millorar les comunicacions amb Alacant i amb Madrid (amb el trenet de la Marina al 1914, la construcci?? de la carretera Val??ncia-Alacant i la construcci?? del ferrocarril Madrid-Alacant), els altres sectors econ??mics locals no estaven passant per un bon moment, perqu?? la marina mercant entrava en crisi amb la p??rdua de les ??ltimes col??nies ultramarines en 1898 (Cuba, Puerto Rico i Filipines) i poc despr??s el boom de l'agricultura de la vinya (vi i panses) se'n va anar al trast amb l'arribada de la fil??loxera a principis del segle XX. Aquesta desacceleraci?? econ??mica es va conjugar amb una certa emigraci?? cap a Cuba, a la Barceloneta a Barcelona i a la costa de Cadis on hi havia una major activitat pesquera disminuint la poblaci?? a 2.976 ve??ns al 1920.

[edita] El Boom tur??stic i creixement de la ciutat

Durant els primers anys del segle XX, es va produir l'ampliaci?? del port i, en 1925, la construcci?? dels primers xalets en la Platja de Llevant. Despr??s de la Guerra civil, a poc a poc es van anar recuperant les activitats socioecon??miques, amb la pesca (de nou) com a ram productiu m??s destacat. No obstant, en la d??cada dels anys 50 es van donar els passos per a produir una verdadera transformaci??.

D'una banda, en 1952, es va tancar per baix rendiment en captures l'almadrava m??s important, una cosa traum??tica per a moltes fam??lies. No obstant, d'altra banda, en 1956 l'Ajuntament, sent alcalde Pedro Zaragoza Orts, aprovava el primer PGOU (Pla General d'Ordenaci?? Urbana) de la vila amb vista a crear una ciutat concebuda per a l'oci tur??stic a base de carrers ben tra??ats i ??mplies avingudes seguint la configuraci?? de les platges, aix?? s'hi fa l'estructura de l'eixample del barri del Calvari (voltants del carrer Tom??s Ortu??o i l'Avinguda dels Ametlers) unint-lo amb el barri del Campo (on vivien els pescadors i mariners de la vila) i la Col??nia Madrid; i l'urbanitzaci?? de la Platja de Llevant i el Rac?? de l'Oix tenint com a eixos l'Avinguda del Mediterrani, l'Avinguda d'Europa i l'Avinguda de l'Ametlla de Mar. A partir de llavors, es va produir un fort despla??ament de les activitats tradicionals (pesca i agricultura) cap al sector serveis originat pel turisme, que es va convertir des d'aleshores en la base de la prosperitat de la ciutat.

El turisme espanyol va comen??ar a compartir l'espai amb els visitants d'altres parts d'Europa, primer arribats amb el seu vehicle, i despr??s, amb l'entrada en funcionament de l'aeroport de l'Altet en 1967, amb un important nombre d'estrangers arribats en vols x??rter. Actualment, Benidorm ??s una de les primeres ciutats tur??stiques de tota la costa mediterr??nia.

[edita] Benidorm, present i futur

Poc a poc, al segle XXI la vila de Benidorm va consolidant-se com a un dels centres tur??stics m??s importants de l'Estat espanyol amb una ocupaci?? hotelera gaireb?? constant durant tot l'any (entre 80%-99%), la creaci?? de parcs tem??tics, a una modernitzaci?? de la imatge de la ciutat amb les reformes de carrers i de la implantaci?? de l??nies del TRAM Metropolit?? d'Alacant per la ciutat ^[2] i a un possible tren regional costaner d'alta velocitat entre Alacant i Val??ncia.

[edita] Demografia i economia

Compta amb 72.845 habitants (2008), encara que pel fet que una gran majoria d'estrangers no estan empadronats es calcula que hi haur?? uns 100.000 habitants durant la major part de l'any. Encara aix??, el 25,36% de la poblaci?? empadronada ??s de nacionalitat estrangera. Benidorm ??s una ciutat eminentment tur??stica gr??cies al seu clima i temperatures mitjanes, que oscil??len tot l'any entre els 12??C a l'hivern i els 28??C que s'arriben a l'estiu. La pesca i l'agricultura que hi tingueren la seua hegemonia han desaparegut pr??cticament.

Benidorm ha experimentat en els ??ltims anys una transformaci?? urban??stica extraordin??ria, que ha fet que la seua poblaci?? passara dels 5.000 habitants a finals de la d??cada dels 50, fins a la xifra actual.

D'altra banda, Benidorm ??s la localitat amb m??s gratacels per habitant del m??n i la segona quant al nombre d'ells per metre quadrat, despr??s de Manhattan. El major edifici d'Espanya, el Hotel Bali III, es troba a Benidorm, al seu torn l'hotel m??s alt d'Europa. Tamb?? s'ha comen??at la construcci?? de l'edifici residencial m??s alt d'Europa que s'anomenara Intempo (200 m.).

Evoluci?? demogr??fica de Benidorm entre 1857 i 2006
1857	1887	1910	1930	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006
3.720	3.181	3.498	3.113	2.726	6.259	12.124	25.544	42.442	50.040	51.873	67.627

[edita] Pol??tica

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983	Jos?? Such Ortega	UCD
1983-1987	Manuel Catal??n Chana	PSPV-PSOE
1987-1991	Manuel Catal??n Chana	PSPV-PSOE
1991-1995	Manuel Catal??n Chana/Eduardo Zaplana Hern??ndez-Soro	PSPV-PSOE/PP
1995-1999	Vicente P??rez Devesa	PP
1999-2003	Vicente P??rez Devesa	PP
2003-2007	Vicente P??rez Devesa/Manuel P??rez Fenoll	PP/PP
2007-2011	Manuel P??rez Fenoll	PP

A les Eleccions municipals de 2003, el PP va obtindre 14 regidors i el PSPV-PSOE 11. A causa de la defunci?? de l'alcalde Vicente P??rez Devesa al 2006, el tinent-alcalde Manuel P??rez Fenoll va prendre el c??rrec d'alcalde.

A les Eleccions municipals de 2007, el PP, amb l'alcalde de candidat, va obtindre 13 regidors i el PSPV-PSOE, amb Agust??n Navarro de candidat a l'alcaldia, 12. Darrere del PSPV van quedar el Bloc i EU per?? no van arribar al m??nim del 5% per a un regidor.

[edita] Geografia

S'enclava entre les serres Gelada, la Cortina i el Tossal de la Cala formant la badia de Benidorm. En la badia trobem tres platges:

• la Platja de Ponent (situada entre el Tossal i el port)
• la Platja del Mal Pas (entre el port i la Punta Canfali) i
• la Platja de Llevant (entre la Punta Canfali i el Rac?? de l'Oix).

Podem gaudir de les rutes senderistes i dels penya-segats de la Serra Gelada amb diverses caletes com la Cala del Ti Ximo o la platgeta de l'Almadrava; de la visita amb vaixell a l'Illa de Benidorm, a unes 2,5 milles de la vila i sobretot de les seues platges conegudes arreu del m??n. A m??s de l'Illa cal esmentar els illots de les Penyes de l'Albir i la illeta Mitjana. El seu terme t?? 38,5 km ².

A Benidorm hi ha barrancs que transcorren el seu terme municipal, alguns d'ells han desaparegut per la construcci?? d'edificis i canalitzaci?? per sota el terra i altres s'han convertit en jardins i parcs. La majoria durant tot l'any romanen secs excepte quan hi ha pluges torrencials. Heus ac?? els barrancs municipals nomenats des de la Cala fins al Rac?? de l'Oix:

• Barranc del Murtal
• Barranc Vela Blanca
• Barranc del Rajadell
• Barranc de Xixo
• Barranc de l'Aig??era: Transformat en el Parc de l'Aig??era constru??t per Ricard Bofill
• Barranc del Derramador
• Barranc de Barcel??: Convertit en jardins per l'Avinguda de Mallorca.
• Barranc del Rac??: Formava els antics pantans i gatxulls que, per la seua ang??nia o ois (ant. oix) que feia la pudor, han anomenat al Rac?? de l'Oix.

[edita] Flora i fauna

A causa de la diversitat de espais a la vila de Benidorm podem trobar des de flora i fauna mar??tima als penya-segats de la Serra Gelada, la Illeta mitjana i l'Illa de Benidorm a flora i fauna mediterr??nia t??pica a la Serra Cortina, a la Serra Gelada no influenciada per la mar i altres zones del municipi que no estan urbanitzades. A algunes zones humides de Serra Gelada s'hi pot arribar a trobar flora semblant a muntanyes de l'interior com Mariola o Aitana.

Sobre la fauna mar??tima que hi podem trobar, hi ha aus com la gavina de potes grogues, la gavina d'Audouin, el corb mar??, el falciot o l'escateret, o esp??cies marines com el d??ntol, la llampuga, la tonyina, la letxola, l'orada, el dof?? llistat, la tortuga babaua, el mero, la medusa, la s??pia, calamar, l'eri???? de mar (anomenat en Benidorm paparinell), etc.

Sobre la fauna rural que hi podem trobar, hi ha mam??fers com la rabosa, el conill, la mostela o el porc senglar, r??ptils com el drag??, la sargantana o l'escur???? i aus com el teulad??, l'oroneta, la t??rtora, la merla, el verderol, la cadernera o la puput.

La flora de Benidorm ??s la t??pica mediterr??nia influenciada per la mar. Entre els matolls i les herbes m??s abundants podem trobar el llentiscle, el coscoll, l'esp??gol, el tim??, el romer, l'espart i el bruc a les zones rurals i a la zona mar??tima la sempreviva borda i el fenoll mar??. A banda podem trobar tamb?? arbres i arbusts a boscos com el pi blanc o la carrasca i t??pics de conreu de sec?? com l'ametler, el garrofer o l'olivera.

[edita] Barris i zones

El municipi de Benidorm est?? format per un sol nucli de poblaci?? amb zones definides com: "La Cala", "Ponent", "Centre", "El Campo", "Foietes-Col??nia Madrid", "Els Tolls", "El Castell o barri vell", "Llevant", el "Rac?? de L'Oix" i "Serra Gelada". Existeixen pels seus voltants urbanitzacions destacables com "Barrina" i algunes partides com l'Almafr??, Armanello, San?? o la Lloma.

[edita] Clima

El clima de Benidorm ??s t??pic mediterrani amb hiverns suaus i estius no molt calorosos. La pluja ??s bastant escassa, produint-se la major part d'aquestes a la primavera i a la tardor. Sovint les pluges s??n en forma torrencial i els barrancs fan la seua funci??. Benidorm t?? un cert resguard als vents forts degut a la seua posici?? enclavada entre el Tossal de la Cala, que frena el Ponent, i la Serra Gelada, que frena el Llevant.

Taula clim??tica de Benidorm

	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des	Anual
Mitja di??ria de temperatures mitjanes (??C)	12	12	14	16	19	22	25	26	23	19	15	12	17,91
Precipitacions (mm)	20,3	27,9	25,4	33	33	22,9	5,1	7,6	40,6	66	43,2	33	366,1
Font: The Weather Channel

[edita] Llocs d'inter??s

Quant al seu patrimoni cultural i tur??stic es pot remarcar:

[edita] El Castell

El nucli antic de Benidorm ??s anomenat El Castell pels benidormers a causa que abans s'hi trobava el castell de Benidorm, destru??t a la Guerra del Franc??s. Forma part dels tres barris originals de Benidorm: El Castell, El Calvari i el Campo.

• Carrers i placetes: El carrer?? dels Gats, el carrer de l'Albereda, el carrer Major, la pla??a de Canalejas i la pla??a del Torrej??.
• Esgl??sia de Sant Jaume Ap??stol i Santa Anna (1740). Est?? situada entre la Pla??a de Sant Jaume, la Pla??a Castelar i el Carrer del Mal Pas.
• Mirador de la Punta Canfali.
• Restes gaireb?? inapreciables del castell o fortalesa del Tossal de Canfali destru??da per les tropes de Napole??. Nom??s queda un pou al mig de la Pla??a del Castell.
• Centre Cultural Mar??tim al Moll.

[edita] Zona Centre

• El Parc de l'Aig??era: Espectacular obra urbana ideada per Ricard Bofill situada al final del Barranc de l'Aig??era, on se situa, entre d'altres construccions, l'edifici de l'Ajuntament.
• El Parc d'Elx: Parc a la vora de la Platja de Ponent i el Castell amb palmeres i coloms.

[edita] Platja de Llevant i el Rac?? de l'Oix

• El Passeig Mar??tim de la platja de Llevant on hi ha pubs i discoteques.
• Zona Guiri: Zona on es concentren la majoria dels pubs anglesos de tota la ciutat i una gran quantitat d'hotels.
• Mirador de La Creu: Situat a la Serra Gelada on hi ha la Creu i es pot gaudir d'una gran vista de tota la Badia de Benidorm i es pot arribar a veure Alacant i Santa Pola.
• La Torre de la Caleta, al cim d'un tur?? a la Punta Cavall (Serra Gelada). En ru??nes. Prop se situen la Cala del Ti Ximo i la Cala de l'Almadrava.
• Aqual??ndia: Parc Aqu??tic.
• Mundomar: Parc tem??tic d'animals.

[edita] Platja de Ponent i La Cala

• Mostres del poblat iber del Tossal de la Cala.
• La torre de n'Aguil?? (a l'actual cala de Finestrat, anomenada en l'edat mitjana Cala de n'Aguil??).
• A la Cala hi ha l'Hotel Bali III, l'hotel m??s alt d'Europa, on s'hi pot pujar al mirador i observar tota la Badia de Benidorm fins al Penyal d'Ifac.

[edita] Afores

• L'ermita de San??: Ermita situada a les afores de Benidorm prop d'Alf??s del Pi on se celebren moltes festes tradicionals de Benidorm com La Mare de D??u del Roser, Sant Antoni del Porquet o Sant Isidre.
• Dos parcs tem??tics situats al peu de la Serra Cortina prop de Finestrat:
  • Terra M??tica
  • Terra Natura
• L'Illa de Benidorm: Illa amb forma triangular situada enmig de la badia de Benidorm. Hi ha vaixells, anomenades popularment golondrines, que fan viatges en estiu des del port. Hi ha una gran poblaci?? de Gavines i d'escateret, au protegida en perill d'extinci??.

[edita] Accesos i transports

[edita] Acc??s a la ciutat

A Benidorm, s'hi pot accedir amb vehicle per la carretera N-332 i per l'autopista AP-7, la qual t?? a Benidorm dos eixides de peatges, el de Ponent-Terra M??tica (65A) i el de Llevant (65).

Tamb?? s'hi pot accedir amb autob??s interurb?? des d'Alacant, Val??ncia, Madrid, etc. arribant a l'Estaci?? d'Autobusos situada a l'eixida de Llevant de Benidorm en front de l'estaci?? de bombers, el Palau de Just??cia i el Complex Educatiu del Salt de l'Aigua.

Existeix la possibilitat d'accedir des d'Alacant o D??nia, aix?? com dels pobles situats en la ruta, mitjan??ant tren amb el TRAM Metropolit?? d'Alacant, antigament el trenet de la Marina, amb les parades de "Benidorm" (a Foietes), "Terra M??tica" i "Disco Benidorm".

[edita] Transport urb??

Els mitjans de transport de Benidorm s??n el taxi i l'autob??s. A Benidorm hi ha servei d'autobusos urbans proporcionat per l'empresa Llorente Bus, anomenats popularment gua-gua, que abasta als pobles i zones de la contornada com l'Alf??s del Pi i l'Albir, Altea, Finestrat, la Nucia, La Cala de Finestrat i de la Vila Joiosa i al Castell de Guadalest.

[edita] Edificis d'inter??s i altres

[edita] Instituts

• IES Pere Maria Orts i Bosch
• IES Bernat de Sarri??
• IES L'Almadrava
• IES Beatriu Fajardo de Mendoza
• IES Mediterr??nia

Els quatre primers hi s??n al Complex del Salt de l'Aigua. L'IES Mediterr??nia es troba a l'Avinguda Vicente P??rez Devesa.

[edita] Col??legis i centres pedag??gics

• Escola Oficial d'Idiomes de Benidorm: Complex Salt de l'Aigua
• Col??legi Ntra. Sra de los Dolores (concertat): C. Pal (El Castell)
• Col??legi Lope de Vega (privat): Av. Severo Ochoa (Rac??-Serra Gelada)
• ??cole fran??aise Pablo Picasso (privat, depenent del Lyc??e Fran??ais d'Alacant) Urb. Barrina Nord
• CP El Murtal: Carrer de la Pineda (La Cala)
• CP La Cala: Carrer de la Pineda (La Cala)
• CP Ausi??s March: Av. Vene??uela (Barri Foietes)
• CP Miguel Hern??ndez: Av. Nicaragua (Foietes)
• CP Leonor Canalejas: C. Escoles (Centre)
• CP Puig Campana: Av. d'Andalusia (Els Tolls-Imalsa)
• CP Vasco N????ez de Balboa: C. Capit?? Cort??s (Foietes-Col??nia Madrid)
• CP Mestre Gaspar L??pez: Complex Salt de l'Aigua
• CP Aitana: C. Capit?? Cort??s. (Foietes-Col??nia Madrid)

• CP Serra Gelada: C. Moscou (Rac??-S. Gelada)
• CP Bautista Lled??: C. Capit?? Cort??s (Foietes-Col??nia Madrid)
• CP Gabriel Mir??: Complex Salt de l'Aigua
• CP Els Tolls: Av. B??lgica (Els Tolls-Imalsa)
• Conservatori Municipal de M??sica i Dansa: Av. l'Aig??era (Els Tolls)
• Centre de Pedagogia terap??utica Doble Amor: Pda. L'Almafr??.

[edita] Esgl??sies

• Esgl??sia parroquial de Sant Jaume
• Esgl??sia parroquial del Carme
• Esgl??sia parroquial de Sant Joan Baptista
• Esgl??sia parroquial de l'Almudena
• Esgl??sia parroquial del Bon Pastor
• Esgl??sia parroquial de Sant Francesc d'Ass??s
• Esgl??sia parroquial de Ntra. Sra. del Mar
• Ermita de San??.

Existeixen esgl??sies protestants i d'altres confessions cristianes repartides per tot Benidorm, aix?? com una Sala del Regne dels Testimonis de Jehov?? i mesquites en locals menuts de la ciutat.

[edita] Altres centres i edificis

• L'Ajuntament: Situat al comen??ament del Parc de l'Aig??era (Pl. de SM Reis d'Espanya).
• Biblioteca municipal central: Situada en front de l'Ajuntament.
• Palau d'Esports Illa de Benidorm: Situat al costat del Complex Educatiu Salt de l'Aigua.
• Poliesportiu de Foietes: Situat al costat de l'estaci?? de FGV de Foietes.
• Trinquet: Situat a la partida Mitja Llegua, a la frontera municipal amb L'Alf??s del Pi.
• Palau de Just??cia: Situat al costat del Complex Educatiu del Salt de l'Aigua i en front de l'estaci?? de bombers.
• Estaci?? d'autobusos: Situada al costat de l'Estaci?? de bombers i el Palau de Just??cia.
• Mercat Municipal: Situat al cant?? del carrer Mercat amb el carrer Tom??s Ortu??o.
• Casa del Fester Diego Cano: Situada al Carrer de la Biga.
• Centre Social Jos?? Llorca Llinares: Situat al Carrer de Goya a la Col??nia Madrid.
• Club N??utic de Benidorm: Situat al Port, entre el Parc d'Elx i la Platja del Mal Pas.
• Uni?? Musical de Benidorm: Situat a la Pla??a Major, en l'edifici Coblanca XII Carrer Tom??s Ortu??o n??m. 1, enfront del mercat municipal.

[edita] Gastronomia

Quant als menjars, com a vila mediterr??nia i de la Marina que ??s, hi destaquen:

• Els arrossos:
  • Arr??s cald??s de molls i carabassa.
  • Arr??s a banda.
  • Arr??s amb fesols i naps.
  • Arr??s amb aladrocs i espinacs.
• Les coques:
  • Coca farcida.
  • Coca d'espinacs.
  • Coca a la calda.
  • Bollo a la paleta.
• Pebreres ofegades
• Pebrereta o pebrera talladeta (Esp??cie de samfaina feta de pebrots verds i vermells, alberg??nia, tomaca, carabassa i trossos de tonyina de sorra o sangatxo)
• Sang amb ceba (Daus de sang bollida sofregits amb ceba i orenga)
• Ou i tomaca (Remenat d'ous amb tomaca fregida)
• Putxero i pilotes
• Els dol??os:
  • Pastissets de moniato.
  • Pastissets d'ametla.
  • Panellet (bollo) de Sant Blai.
  • Tonyes.
  • Coca dol??a i coca d'ametla.
• I els vins de la Marina.

[edita] Festes i celebracions

[edita] Festes Majors Patronals

Les Festes Majors Patronals de Benidorm s??n en honor a la Mare de D??u del Sofratge i Sant Jaume Ap??stol i se celebren el segon diumenge del m??s de novembre i duren 5 dies (de dissabte a dimecres). Aquestes estan organitzades per la Comissi?? de Festes formada per majorals.

Aquestes festes tenen origen en la celebraci?? de la trobada i arribada d'una figura d'una Mare de D??u sencera en les cendres d'un llondro cremat despr??s d'un naufragi ocorregut entre el 15 i el 16 de mar?? de 1740. Aquest fet va ser de tan gran transcend??ncia per als benidormers que va ser qualificat de miracle div?? i anomenant la imatge trobada com a la Mare de D??u del Sofratge (< sufragi).

Des del segle XVIII, la festivitat de la Mare de D??u s'ha celebrat el segon diumenge de novembre nomenat per l'arquebisbat de Val??ncia, per arbitrarietat, al estar la festivitat del Patrocini de la Mare de D??u. Durant dos segles la devoci?? cap a la Mare de D??u del Sofratge va sofrir alts i baixos amb la devoci?? a la Mare de D??u del Carme. Ja al segle XX, la Mare de D??u del Sofratge es va convertir en la Patrona de Benidorm junt amb Sant Jaume, afegint-se aquest ??ltim a la festivitat que tenia la Mare de D??u.^[3]

Llavors les festes nom??s tenien caire religi??s i poc de l??dic on se celebraven amb misses, processons, ofrenes, cucanyes, cants a la Verge mitjan??ant copletes i amb el ball de lo Peuet. Apareix tamb?? les figures de les reines major i infantil de les festes i les dames d'honor. A la d??cada de 1970 la festivitat va comen??ar a tindre caire l??dic amb la introducci?? de la costum de la reuni?? d'amics en penyes i aquestes organitzades en l'Associaci?? de Penyes. A partir d'ac??, apareix la desfilada de l'humor (on les penyes es disfressen i critiquen la pol??tica del poble), l'entrada de penyes, la desfilada de carrosses, concerts, espectacles, etc.

Les festes comencen el divendres per la vesprada amb l'entrada de penyes; el dissabte s'escenifica la Trobada de la Mare de D??u a la Platja de Ponent i es fa l'ofrena; el diumenge (dia de la Mare de D??u) es fa la primera process??, el dilluns (dia de Sant Jaume) es fa la segona process??; el dimarts es fa la desfilada de l'humor; i el dimecres les festes s'acaben amb la desfilada de carrosses i un castell de focs.

Tamb?? cal destacar, fora dels dies de les festes, que la matinada del 16 de mar?? es trau la imatge de la Mare de D??u al muscle pels carrers del Castell en process?? commemorant el dia de l'arribada i el dissabte m??s pr??xim es fa una ofrena.

[edita] Altres festes de Benidorm

Tamb?? hi ha altres festes tradicionals com:

• Festa de la Creu: ??s la festa m??s antiga de Benidorm, la qual se celebra en maig.
• La Festa de la Carxofa: Celebrada l'??ltim cap de setmana de novembre al Castell. Es rememora la celebraci?? de la collita de la carxofa cremant una carxofa gegant de cart??-pedra penjada enmig de la Pla??a de la Constituci??.
• Festes de la Mare de D??u del Carme: Celebrada pels mariners i pescadors el 16 de juliol. S'hi fan concursos de pesca, regates de vela i la t??pica process?? marinera.
• Festes de la Mare de D??u del Roser: S??n celebrades a l'Ermita de San?? on s'hi fa una revetla en octubre. A l'Ermita tamb?? s'hi celebren altres festes com Sant Antoni del Porquet o Sant Isidre Llaurador.
• El dia de Sant Jaume Ap??stol: ??s el patr?? de Benidorm. Aquest dia es balla al carrer de l'Albereda el ball tradicional del Pa??s Valenci??, Les Danses, anomenat en Benidorm, el Ball de lo Peuet.

Altres festes s??n: Algunes de barris (Festa de Foietes, Festa dels Carrascos, Festa d'Imalsa, etc.) i altres d'associacions o casals de moltes comunitats aut??nomes com Andalusia (El Roc??o o la Feria de Abril), Ast??ries (La Mare de D??u de Covadonga) o Castella-La Manxa (La Verema).

A m??s, se celebren altres festes com les Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians (en octubre) i Falles. Un dels esdeveniments que han donat renom a Benidorm ??s la celebraci?? anual, des de 1954, del Festival Internacional de la Can????. El quart diumenge de novembre s'hi celebra la Marat?? Internacional i Mitja Marat?? Internacional.

[edita] Benidormers destacats

• Guillermo Amor: Ex-jugador de futbol del FC Barcelona, ex-jugador de la selecci?? espanyola de futbol.
• Rafael Alemany Ferrer: Fil??leg, catedr??tic de Filologia catalana de la UA, director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i membre de l'AVL.
• Antonio L??pez Guerrero: Jugador de l'Atl??tico de Madrid, jugador de la selecci?? espanyola de futbol.
• Pere Maria Orts i Bosch: Historiador i membre de l'AVL. (no nascut a Benidorm, t??tol de fill adoptiu)
• Eduardo Zaplana Hern??ndez-Soro: Ex-president de la Generalitat Valenciana i ex-ministre de Treball i Seguretat Social. (no nascut a Benidorm, hi resideix).
• Francisco Llorca Ant??n: Personatge il??lustre, medalla de or de la ciutat, t?? un carrer amb el seu nom a l'estaci?? d'autobusos.

[edita] Refer??ncies i bibliografia

1. ??? Not??cia al diari Informaci??n: "El boom demogr??fico lleva a la provincia a ser la ??nica con tres ??reas metropolitanas" 10/03/2007
2. ??? Not??cia al diari Informaci??n: "Un tranv??a conectar?? el casco urbano de Benidorm y los parques tem??ticos" 15/08/2007
3. ??? Orts i Bosch, Pere Maria Una imagen de la Virgen en Benidorm, Val??ncia 1965.

• Llorca P??rez, Rosa M.. Vivim a Benidorm. El teu llibre de la ciutat. Ajuntament de Benidorm, Regidoria d'Educaci??, 2005. ISBN 849231074X

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Benidorm

[edita] Parcs tem??tics

• Terra Natura (catal??) (castell??)
• Terra M??tica (catal??) (castell??)
• Mundomar: Parc tem??tic d'animals (castell??)
• Aqual??ndia: Parc aqu??tic (castell??)

[edita] Transport

• Llorente Bus: Empresa encarregada del servei d'autobusos urbans
• TRAM Metropolit?? d'Alacant
• ALSA Autobusos interurbans

[edita] Informaci?? general

• Noticies, actualitat i informaci?? de Benidorm (catal??) (castell??) (angl??s) (franc??s)
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Secci?? "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci?? amb consentiment de l'autor.
• Google maps Benidorm
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
• Portal principal de la ciutat de Benidorm (catal??)

Municipis de la Marina Baixa
l'Alf??s del Pi ?? Altea ?? Beniard?? ?? Benidorm ?? Benifato ?? Benimantell ?? Bolulla ?? Callosa d'en Sarri?? ?? el Castell de Guadalest ?? Confrides ?? Finestrat la Nucia ?? Orxeta ?? Polop ?? Relleu ?? Sella ?? T??rbena ?? la Vila Joiosa

v ??? d ??? e Articles de qualitat sobre Geografia
Municipis	Benidorm ??? Bucarest  ??? Getafe ??? Girona ??? Rubi??  ??? Sant Sebasti??
Territoris	Comarques del Pa??s Valenci?? ??? Pa??s Valenci??
Estats	Uruguai