Benidorm

De Viquipèdia

Benidorm (IPA: [be·ni·'ðɔɾm]) és una població valenciana de la comarca de la Marina Baixa. Està situada al centre de la Marina Baixa i delimita per l'est amb els municipis de l'Alfàs del Pi, la Nucia i Polop, pel nord amb Benimantell i per l'oest amb Finestrat.

Coneguda arreu per les seues platges, gratacels i ambient nocturn i per ser una destinació turística de gents d'arreu Espanya i Europa. És el municipi més dens i populós de les dues Marines amb 1.892,08 hab/km² de densitat i 72.845 habitants (2007). La seua rodalia forma l'Àrea Metropolitana de Benidorm, formada per Benidorm, Finestrat, la Nucia, Polop, l'Alfàs del Pi, Altea i La Vila Joiosa amb 182.302 habitants i la núm. 28 en el rànquing de l'Estat Espanyol.^[1]

Taula de continguts 1 Història 1.1 Inicis i primera Carta de Poblament 1.2 Segona Carta de Poblament i l'activitat pesquera i vinícola 1.3 El Boom turístic i creixement de la ciutat 1.4 Benidorm, present i futur 2 Demografia i economia 3 Política 4 Geografia 4.1 Flora i fauna 4.2 Barris i zones 5 Clima 6 Llocs d'interés 6.1 El Castell 6.2 Zona Centre 6.3 Platja de Llevant i el Racó de l'Oix 6.4 Platja de Ponent i La Cala 6.5 Afores 7 Accesos i transports 7.1 Accés a la ciutat 7.2 Transport urbà 8 Edificis d'interés i altres 8.1 Instituts 8.2 Col·legis i centres pedagògics 8.3 Esglésies 8.4 Altres centres i edificis 9 Gastronomia 10 Festes i celebracions 10.1 Festes Majors Patronals 10.2 Altres festes de Benidorm 11 Benidormers destacats 12 Referències i bibliografia 13 Enllaços externs 13.1 Parcs temàtics 13.2 Transport 13.3 Informació general

[edita] Història

[edita] Inicis i primera Carta de Poblament

Les restes iberes del Tossal de la Cala evidencien que entre els segles III i I aC ja existia població. Del pas dels romans hi ha mostres en la partida del Moralet i en naufragis trobats a la badia. Durant l'època àrab es deia Beni Darhim i estava sota la jurisdicció de l'alqueria de Lliriet. En tot cas la població seria de poca importància, doncs no apareix el nom de Benidorm al Llibre del Feyts de Jaume I, qui entre 1245-1249 cristianitza la zona i reparteix les terres; aquest repartiment va deixar com propietari del lloc i del castell l'almirall barceloní Bernat de Sarrià, considerat com vertader fundador de la ciutat perquè el 8 de maig de 1325 va donar carta pobla als moriscos que hi romangueren. La funció d'aquest document va consistir en marcar els límits del nou municipi (que se separava administrativament de la baronia de Polop), així com intentar atraure l'establiment de gent cristiana de Catalunya i Aragó. Estratègicament, l'origen de la vila (igualment que altres poblacions de la costa com la Vila Joiosa) va ser per la por que hi havia pel major nombre de moriscos existents a la zona, i les possibles aliances d'aquests amb els seus germans de religió del Regne de Granada i del Magreb.

En 1335 apareix sota propietat de l'Infant Pere d'Aragó i d'Anjou i posteriorment del seu fill Alfons d'Aragó i de Foix. Després de pertànyer a la jurisdicció dels comtes de Dénia (1356) i del ducat de Gandia; torna a la Corona i, en 1430, l'infant Joan, fill de Ferran I ven el terme a Rui Díaz de Mendoza per fer front a les quantioses despeses produïdes per les guerres. Durant el segle XV a banda dels aixecaments dels moriscos s'hagué de fer front als atacs dels pirates barbarescs, la qual cosa obligà el virrei Vespasià Gonzaga a encarregar a l'enginyer Giovanni Battista Antonelli la construcció del d'una fortalesa defensiva al Tossal Canfali.

La població va sofrir dos terribles atacs de pirates barbarescs, el primer cap al 1410 i el segon al 1448, que van assolar la vila i el castell. En concret, al atac de 1448, els pirates se'n van dur esclavitzats a la major part dels habitants de Benidorm, la qual cosa Benidorm es va despoblar.

Durant el segle XVI el castell va ser reparat i ampliat, però el poble, que havia tornat a mans de la baronia de Polop, hi era gairebé despoblat.

[edita] Segona Carta de Poblament i l'activitat pesquera i vinícola

Durant el segle XVI hi hagué diverses ampliacions del castell i Benidorm continua sofrint la secular mancança d'aigua; a causa d'açò la demografia davalla, el títol de poble desapareix i Benidorm passa a mans de la baronia de Polop, on hi eren els actuals municipis de Polop, La Nucia i L'Alfàs del Pi. Amb l'arribada a la baronia dels Fajardo s'intenta pal·liar aquest dèficit d'aigua amb la construcció, en 1666, del Rec Major de l'Alfàs i Benidorm. En 1701, Beatriu Fajardo de Mendoza atorga de nou la carta pobla que aconsegueix un notable increment demogràfic, gràcies, essencialment, a l'aigua, a una efectiva activitat pesquera, a l'almadrava (situada al Racó de l'Oix), en què els seus habitants s'especialitzaven amb gran fortuna i l'explotació de la qual fou concedida pel rei als ducs de Medinaceli i també per immigracions i emigracions del poble tarragoní de l'Ametlla de Mar, amb qui es té un gran unió durant molts de segles a causa de la consolidació d'aquesta com a poble per pescadors benidormers. Degut a l'augment de població, l'església es queda menuda i al 1794 s'hi construeix una nova, l'Església de Sant Jaume i Santa Anna. Durant la Guerra del Francés fou destruït el castell. Ja al 1794 el poble de Benidorm contava amb 2.700 habitants. Durant molts anys Benidorm va ser un centre important de fabricació de pansa i del fondellol, un vi de licor sec fet amb raïm monestrell.

Durant el segle XIX continua el creixement i es comencen tímides aventures turístiques com ara la inauguració del Balneario de la Virgen del Sufragio. Al 1857 ja hi havien 3.720 habitants. Encara que en els anys posteriors van millorar les comunicacions amb Alacant i amb Madrid (amb el trenet de la Marina al 1914, la construcció de la carretera València-Alacant i la construcció del ferrocarril Madrid-Alacant), els altres sectors econòmics locals no estaven passant per un bon moment, perquè la marina mercant entrava en crisi amb la pèrdua de les últimes colònies ultramarines en 1898 (Cuba, Puerto Rico i Filipines) i poc després el boom de l'agricultura de la vinya (vi i panses) se'n va anar al trast amb l'arribada de la fil·loxera a principis del segle XX. Aquesta desacceleració econòmica es va conjugar amb una certa emigració cap a Cuba, a la Barceloneta a Barcelona i a la costa de Cadis on hi havia una major activitat pesquera disminuint la població a 2.976 veïns al 1920.

[edita] El Boom turístic i creixement de la ciutat

Durant els primers anys del segle XX, es va produir l'ampliació del port i, en 1925, la construcció dels primers xalets en la Platja de Llevant. Després de la Guerra civil, a poc a poc es van anar recuperant les activitats socioeconòmiques, amb la pesca (de nou) com a ram productiu més destacat. No obstant, en la dècada dels anys 50 es van donar els passos per a produir una verdadera transformació.

D'una banda, en 1952, es va tancar per baix rendiment en captures l'almadrava més important, una cosa traumàtica per a moltes famílies. No obstant, d'altra banda, en 1956 l'Ajuntament, sent alcalde Pedro Zaragoza Orts, aprovava el primer PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) de la vila amb vista a crear una ciutat concebuda per a l'oci turístic a base de carrers ben traçats i àmplies avingudes seguint la configuració de les platges, així s'hi fa l'estructura de l'eixample del barri del Calvari (voltants del carrer Tomàs Ortuño i l'Avinguda dels Ametlers) unint-lo amb el barri del Campo (on vivien els pescadors i mariners de la vila) i la Colònia Madrid; i l'urbanització de la Platja de Llevant i el Racó de l'Oix tenint com a eixos l'Avinguda del Mediterrani, l'Avinguda d'Europa i l'Avinguda de l'Ametlla de Mar. A partir de llavors, es va produir un fort desplaçament de les activitats tradicionals (pesca i agricultura) cap al sector serveis originat pel turisme, que es va convertir des d'aleshores en la base de la prosperitat de la ciutat.

El turisme espanyol va començar a compartir l'espai amb els visitants d'altres parts d'Europa, primer arribats amb el seu vehicle, i després, amb l'entrada en funcionament de l'aeroport de l'Altet en 1967, amb un important nombre d'estrangers arribats en vols xàrter. Actualment, Benidorm és una de les primeres ciutats turístiques de tota la costa mediterrània.

[edita] Benidorm, present i futur

Poc a poc, al segle XXI la vila de Benidorm va consolidant-se com a un dels centres turístics més importants de l'Estat espanyol amb una ocupació hotelera gairebé constant durant tot l'any (entre 80%-99%), la creació de parcs temàtics, a una modernització de la imatge de la ciutat amb les reformes de carrers i de la implantació de línies del TRAM Metropolità d'Alacant per la ciutat ^[2] i a un possible tren regional costaner d'alta velocitat entre Alacant i València.

[edita] Demografia i economia

Compta amb 72.845 habitants (2008), encara que pel fet que una gran majoria d'estrangers no estan empadronats es calcula que hi haurà uns 100.000 habitants durant la major part de l'any. Encara així, el 25,36% de la població empadronada és de nacionalitat estrangera. Benidorm és una ciutat eminentment turística gràcies al seu clima i temperatures mitjanes, que oscil·len tot l'any entre els 12ºC a l'hivern i els 28ºC que s'arriben a l'estiu. La pesca i l'agricultura que hi tingueren la seua hegemonia han desaparegut pràcticament.

Benidorm ha experimentat en els últims anys una transformació urbanística extraordinària, que ha fet que la seua població passara dels 5.000 habitants a finals de la dècada dels 50, fins a la xifra actual.

D'altra banda, Benidorm és la localitat amb més gratacels per habitant del món i la segona quant al nombre d'ells per metre quadrat, després de Manhattan. El major edifici d'Espanya, el Hotel Bali III, es troba a Benidorm, al seu torn l'hotel més alt d'Europa. També s'ha començat la construcció de l'edifici residencial més alt d'Europa que s'anomenara Intempo (200 m.).

Evolució demogràfica de Benidorm entre 1857 i 2006
1857	1887	1910	1930	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006
3.720	3.181	3.498	3.113	2.726	6.259	12.124	25.544	42.442	50.040	51.873	67.627

[edita] Política

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	José Such Ortega	UCD
1983-1987	Manuel Catalán Chana	PSPV-PSOE
1987-1991	Manuel Catalán Chana	PSPV-PSOE
1991-1995	Manuel Catalán Chana/Eduardo Zaplana Hernández-Soro	PSPV-PSOE/PP
1995-1999	Vicente Pérez Devesa	PP
1999-2003	Vicente Pérez Devesa	PP
2003-2007	Vicente Pérez Devesa/Manuel Pérez Fenoll	PP/PP
2007-2011	Manuel Pérez Fenoll	PP

A les Eleccions municipals de 2003, el PP va obtindre 14 regidors i el PSPV-PSOE 11. A causa de la defunció de l'alcalde Vicente Pérez Devesa al 2006, el tinent-alcalde Manuel Pérez Fenoll va prendre el càrrec d'alcalde.

A les Eleccions municipals de 2007, el PP, amb l'alcalde de candidat, va obtindre 13 regidors i el PSPV-PSOE, amb Agustín Navarro de candidat a l'alcaldia, 12. Darrere del PSPV van quedar el Bloc i EU però no van arribar al mínim del 5% per a un regidor.

[edita] Geografia

S'enclava entre les serres Gelada, la Cortina i el Tossal de la Cala formant la badia de Benidorm. En la badia trobem tres platges:

• la Platja de Ponent (situada entre el Tossal i el port)
• la Platja del Mal Pas (entre el port i la Punta Canfali) i
• la Platja de Llevant (entre la Punta Canfali i el Racó de l'Oix).

Podem gaudir de les rutes senderistes i dels penya-segats de la Serra Gelada amb diverses caletes com la Cala del Ti Ximo o la platgeta de l'Almadrava; de la visita amb vaixell a l'Illa de Benidorm, a unes 2,5 milles de la vila i sobretot de les seues platges conegudes arreu del món. A més de l'Illa cal esmentar els illots de les Penyes de l'Albir i la illeta Mitjana. El seu terme té 38,5 km ².

A Benidorm hi ha barrancs que transcorren el seu terme municipal, alguns d'ells han desaparegut per la construcció d'edificis i canalització per sota el terra i altres s'han convertit en jardins i parcs. La majoria durant tot l'any romanen secs excepte quan hi ha pluges torrencials. Heus ací els barrancs municipals nomenats des de la Cala fins al Racó de l'Oix:

• Barranc del Murtal
• Barranc Vela Blanca
• Barranc del Rajadell
• Barranc de Xixo
• Barranc de l'Aigüera: Transformat en el Parc de l'Aigüera construït per Ricard Bofill
• Barranc del Derramador
• Barranc de Barceló: Convertit en jardins per l'Avinguda de Mallorca.
• Barranc del Racó: Formava els antics pantans i gatxulls que, per la seua angúnia o ois (ant. oix) que feia la pudor, han anomenat al Racó de l'Oix.

[edita] Flora i fauna

A causa de la diversitat de espais a la vila de Benidorm podem trobar des de flora i fauna marítima als penya-segats de la Serra Gelada, la Illeta mitjana i l'Illa de Benidorm a flora i fauna mediterrània típica a la Serra Cortina, a la Serra Gelada no influenciada per la mar i altres zones del municipi que no estan urbanitzades. A algunes zones humides de Serra Gelada s'hi pot arribar a trobar flora semblant a muntanyes de l'interior com Mariola o Aitana.

Sobre la fauna marítima que hi podem trobar, hi ha aus com la gavina de potes grogues, la gavina d'Audouin, el corb marí, el falciot o l'escateret, o espècies marines com el déntol, la llampuga, la tonyina, la letxola, l'orada, el dofí llistat, la tortuga babaua, el mero, la medusa, la sépia, calamar, l'eriçó de mar (anomenat en Benidorm paparinell), etc.

Sobre la fauna rural que hi podem trobar, hi ha mamífers com la rabosa, el conill, la mostela o el porc senglar, rèptils com el dragó, la sargantana o l'escurçó i aus com el teuladí, l'oroneta, la tórtora, la merla, el verderol, la cadernera o la puput.

La flora de Benidorm és la típica mediterrània influenciada per la mar. Entre els matolls i les herbes més abundants podem trobar el llentiscle, el coscoll, l'espígol, el timó, el romer, l'espart i el bruc a les zones rurals i a la zona marítima la sempreviva borda i el fenoll marí. A banda podem trobar també arbres i arbusts a boscos com el pi blanc o la carrasca i típics de conreu de secà com l'ametler, el garrofer o l'olivera.

[edita] Barris i zones

El municipi de Benidorm està format per un sol nucli de població amb zones definides com: "La Cala", "Ponent", "Centre", "El Campo", "Foietes-Colònia Madrid", "Els Tolls", "El Castell o barri vell", "Llevant", el "Racó de L'Oix" i "Serra Gelada". Existeixen pels seus voltants urbanitzacions destacables com "Barrina" i algunes partides com l'Almafrà, Armanello, Sanç o la Lloma.

[edita] Clima

El clima de Benidorm és típic mediterrani amb hiverns suaus i estius no molt calorosos. La pluja és bastant escassa, produint-se la major part d'aquestes a la primavera i a la tardor. Sovint les pluges són en forma torrencial i els barrancs fan la seua funció. Benidorm té un cert resguard als vents forts degut a la seua posició enclavada entre el Tossal de la Cala, que frena el Ponent, i la Serra Gelada, que frena el Llevant.

Taula climàtica de Benidorm

	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des	Anual
Mitja diària de temperatures mitjanes (°C)	12	12	14	16	19	22	25	26	23	19	15	12	17,91
Precipitacions (mm)	20,3	27,9	25,4	33	33	22,9	5,1	7,6	40,6	66	43,2	33	366,1
Font: The Weather Channel

[edita] Llocs d'interés

Quant al seu patrimoni cultural i turístic es pot remarcar:

[edita] El Castell

El nucli antic de Benidorm és anomenat El Castell pels benidormers a causa que abans s'hi trobava el castell de Benidorm, destruït a la Guerra del Francés. Forma part dels tres barris originals de Benidorm: El Castell, El Calvari i el Campo.

• Carrers i placetes: El carreró dels Gats, el carrer de l'Albereda, el carrer Major, la plaça de Canalejas i la plaça del Torrejó.
• Església de Sant Jaume Apòstol i Santa Anna (1740). Està situada entre la Plaça de Sant Jaume, la Plaça Castelar i el Carrer del Mal Pas.
• Mirador de la Punta Canfali.
• Restes gairebé inapreciables del castell o fortalesa del Tossal de Canfali destruïda per les tropes de Napoleó. Només queda un pou al mig de la Plaça del Castell.
• Centre Cultural Marítim al Moll.

[edita] Zona Centre

• El Parc de l'Aigüera: Espectacular obra urbana ideada per Ricard Bofill situada al final del Barranc de l'Aigüera, on se situa, entre d'altres construccions, l'edifici de l'Ajuntament.
• El Parc d'Elx: Parc a la vora de la Platja de Ponent i el Castell amb palmeres i coloms.

[edita] Platja de Llevant i el Racó de l'Oix

• El Passeig Marítim de la platja de Llevant on hi ha pubs i discoteques.
• Zona Guiri: Zona on es concentren la majoria dels pubs anglesos de tota la ciutat i una gran quantitat d'hotels.
• Mirador de La Creu: Situat a la Serra Gelada on hi ha la Creu i es pot gaudir d'una gran vista de tota la Badia de Benidorm i es pot arribar a veure Alacant i Santa Pola.
• La Torre de la Caleta, al cim d'un turó a la Punta Cavall (Serra Gelada). En ruïnes. Prop se situen la Cala del Ti Ximo i la Cala de l'Almadrava.
• Aqualàndia: Parc Aquàtic.
• Mundomar: Parc temàtic d'animals.

[edita] Platja de Ponent i La Cala

• Mostres del poblat iber del Tossal de la Cala.
• La torre de n'Aguiló (a l'actual cala de Finestrat, anomenada en l'edat mitjana Cala de n'Aguiló).
• A la Cala hi ha l'Hotel Bali III, l'hotel més alt d'Europa, on s'hi pot pujar al mirador i observar tota la Badia de Benidorm fins al Penyal d'Ifac.

[edita] Afores

• L'ermita de Sanç: Ermita situada a les afores de Benidorm prop d'Alfàs del Pi on se celebren moltes festes tradicionals de Benidorm com La Mare de Déu del Roser, Sant Antoni del Porquet o Sant Isidre.
• Dos parcs temàtics situats al peu de la Serra Cortina prop de Finestrat:
  • Terra Mítica
  • Terra Natura
• L'Illa de Benidorm: Illa amb forma triangular situada enmig de la badia de Benidorm. Hi ha vaixells, anomenades popularment golondrines, que fan viatges en estiu des del port. Hi ha una gran població de Gavines i d'escateret, au protegida en perill d'extinció.

[edita] Accesos i transports

[edita] Accés a la ciutat

A Benidorm, s'hi pot accedir amb vehicle per la carretera N-332 i per l'autopista AP-7, la qual té a Benidorm dos eixides de peatges, el de Ponent-Terra Mítica (65A) i el de Llevant (65).

També s'hi pot accedir amb autobús interurbà des d'Alacant, València, Madrid, etc. arribant a l'Estació d'Autobusos situada a l'eixida de Llevant de Benidorm en front de l'estació de bombers, el Palau de Justícia i el Complex Educatiu del Salt de l'Aigua.

Existeix la possibilitat d'accedir des d'Alacant o Dénia, així com dels pobles situats en la ruta, mitjançant tren amb el TRAM Metropolità d'Alacant, antigament el trenet de la Marina, amb les parades de "Benidorm" (a Foietes), "Terra Mítica" i "Disco Benidorm".

[edita] Transport urbà

Els mitjans de transport de Benidorm són el taxi i l'autobús. A Benidorm hi ha servei d'autobusos urbans proporcionat per l'empresa Llorente Bus, anomenats popularment gua-gua, que abasta als pobles i zones de la contornada com l'Alfàs del Pi i l'Albir, Altea, Finestrat, la Nucia, La Cala de Finestrat i de la Vila Joiosa i al Castell de Guadalest.

[edita] Edificis d'interés i altres

[edita] Instituts

• IES Pere Maria Orts i Bosch
• IES Bernat de Sarrià
• IES L'Almadrava
• IES Beatriu Fajardo de Mendoza
• IES Mediterrània

Els quatre primers hi són al Complex del Salt de l'Aigua. L'IES Mediterrània es troba a l'Avinguda Vicente Pérez Devesa.

[edita] Col·legis i centres pedagògics

• Escola Oficial d'Idiomes de Benidorm: Complex Salt de l'Aigua
• Col·legi Ntra. Sra de los Dolores (concertat): C. Pal (El Castell)
• Col·legi Lope de Vega (privat): Av. Severo Ochoa (Racó-Serra Gelada)
• École française Pablo Picasso (privat, depenent del Lycée Français d'Alacant) Urb. Barrina Nord
• CP El Murtal: Carrer de la Pineda (La Cala)
• CP La Cala: Carrer de la Pineda (La Cala)
• CP Ausiàs March: Av. Veneçuela (Barri Foietes)
• CP Miguel Hernández: Av. Nicaragua (Foietes)
• CP Leonor Canalejas: C. Escoles (Centre)
• CP Puig Campana: Av. d'Andalusia (Els Tolls-Imalsa)
• CP Vasco Núñez de Balboa: C. Capità Cortés (Foietes-Colònia Madrid)
• CP Mestre Gaspar López: Complex Salt de l'Aigua
• CP Aitana: C. Capità Cortés. (Foietes-Colònia Madrid)

• CP Serra Gelada: C. Moscou (Racó-S. Gelada)
• CP Bautista Lledó: C. Capità Cortés (Foietes-Colònia Madrid)
• CP Gabriel Miró: Complex Salt de l'Aigua
• CP Els Tolls: Av. Bèlgica (Els Tolls-Imalsa)
• Conservatori Municipal de Música i Dansa: Av. l'Aigüera (Els Tolls)
• Centre de Pedagogia terapèutica Doble Amor: Pda. L'Almafrà.

[edita] Esglésies

• Església parroquial de Sant Jaume
• Església parroquial del Carme
• Església parroquial de Sant Joan Baptista
• Església parroquial de l'Almudena
• Església parroquial del Bon Pastor
• Església parroquial de Sant Francesc d'Assís
• Església parroquial de Ntra. Sra. del Mar
• Ermita de Sanç.

Existeixen esglésies protestants i d'altres confessions cristianes repartides per tot Benidorm, així com una Sala del Regne dels Testimonis de Jehovà i mesquites en locals menuts de la ciutat.

[edita] Altres centres i edificis

• L'Ajuntament: Situat al començament del Parc de l'Aigüera (Pl. de SM Reis d'Espanya).
• Biblioteca municipal central: Situada en front de l'Ajuntament.
• Palau d'Esports Illa de Benidorm: Situat al costat del Complex Educatiu Salt de l'Aigua.
• Poliesportiu de Foietes: Situat al costat de l'estació de FGV de Foietes.
• Trinquet: Situat a la partida Mitja Llegua, a la frontera municipal amb L'Alfàs del Pi.
• Palau de Justícia: Situat al costat del Complex Educatiu del Salt de l'Aigua i en front de l'estació de bombers.
• Estació d'autobusos: Situada al costat de l'Estació de bombers i el Palau de Justícia.
• Mercat Municipal: Situat al cantó del carrer Mercat amb el carrer Tomàs Ortuño.
• Casa del Fester Diego Cano: Situada al Carrer de la Biga.
• Centre Social José Llorca Llinares: Situat al Carrer de Goya a la Colònia Madrid.
• Club Nàutic de Benidorm: Situat al Port, entre el Parc d'Elx i la Platja del Mal Pas.
• Unió Musical de Benidorm: Situat a la Plaça Major, en l'edifici Coblanca XII Carrer Tomás Ortuño núm. 1, enfront del mercat municipal.

[edita] Gastronomia

Quant als menjars, com a vila mediterrània i de la Marina que és, hi destaquen:

• Els arrossos:
  • Arròs caldós de molls i carabassa.
  • Arròs a banda.
  • Arròs amb fesols i naps.
  • Arròs amb aladrocs i espinacs.
• Les coques:
  • Coca farcida.
  • Coca d'espinacs.
  • Coca a la calda.
  • Bollo a la paleta.
• Pebreres ofegades
• Pebrereta o pebrera talladeta (Espècie de samfaina feta de pebrots verds i vermells, albergínia, tomaca, carabassa i trossos de tonyina de sorra o sangatxo)
• Sang amb ceba (Daus de sang bollida sofregits amb ceba i orenga)
• Ou i tomaca (Remenat d'ous amb tomaca fregida)
• Putxero i pilotes
• Els dolços:
  • Pastissets de moniato.
  • Pastissets d'ametla.
  • Panellet (bollo) de Sant Blai.
  • Tonyes.
  • Coca dolça i coca d'ametla.
• I els vins de la Marina.

[edita] Festes i celebracions

[edita] Festes Majors Patronals

Les Festes Majors Patronals de Benidorm són en honor a la Mare de Déu del Sofratge i Sant Jaume Apòstol i se celebren el segon diumenge del més de novembre i duren 5 dies (de dissabte a dimecres). Aquestes estan organitzades per la Comissió de Festes formada per majorals.

Aquestes festes tenen origen en la celebració de la trobada i arribada d'una figura d'una Mare de Déu sencera en les cendres d'un llondro cremat després d'un naufragi ocorregut entre el 15 i el 16 de març de 1740. Aquest fet va ser de tan gran transcendència per als benidormers que va ser qualificat de miracle diví i anomenant la imatge trobada com a la Mare de Déu del Sofratge (< sufragi).

Des del segle XVIII, la festivitat de la Mare de Déu s'ha celebrat el segon diumenge de novembre nomenat per l'arquebisbat de València, per arbitrarietat, al estar la festivitat del Patrocini de la Mare de Déu. Durant dos segles la devoció cap a la Mare de Déu del Sofratge va sofrir alts i baixos amb la devoció a la Mare de Déu del Carme. Ja al segle XX, la Mare de Déu del Sofratge es va convertir en la Patrona de Benidorm junt amb Sant Jaume, afegint-se aquest últim a la festivitat que tenia la Mare de Déu.^[3]

Llavors les festes només tenien caire religiós i poc de lúdic on se celebraven amb misses, processons, ofrenes, cucanyes, cants a la Verge mitjançant copletes i amb el ball de lo Peuet. Apareix també les figures de les reines major i infantil de les festes i les dames d'honor. A la dècada de 1970 la festivitat va començar a tindre caire lúdic amb la introducció de la costum de la reunió d'amics en penyes i aquestes organitzades en l'Associació de Penyes. A partir d'ací, apareix la desfilada de l'humor (on les penyes es disfressen i critiquen la política del poble), l'entrada de penyes, la desfilada de carrosses, concerts, espectacles, etc.

Les festes comencen el divendres per la vesprada amb l'entrada de penyes; el dissabte s'escenifica la Trobada de la Mare de Déu a la Platja de Ponent i es fa l'ofrena; el diumenge (dia de la Mare de Déu) es fa la primera processó, el dilluns (dia de Sant Jaume) es fa la segona processó; el dimarts es fa la desfilada de l'humor; i el dimecres les festes s'acaben amb la desfilada de carrosses i un castell de focs.

També cal destacar, fora dels dies de les festes, que la matinada del 16 de març es trau la imatge de la Mare de Déu al muscle pels carrers del Castell en processó commemorant el dia de l'arribada i el dissabte més pròxim es fa una ofrena.

[edita] Altres festes de Benidorm

També hi ha altres festes tradicionals com:

• Festa de la Creu: És la festa més antiga de Benidorm, la qual se celebra en maig.
• La Festa de la Carxofa: Celebrada l'últim cap de setmana de novembre al Castell. Es rememora la celebració de la collita de la carxofa cremant una carxofa gegant de cartó-pedra penjada enmig de la Plaça de la Constitució.
• Festes de la Mare de Déu del Carme: Celebrada pels mariners i pescadors el 16 de juliol. S'hi fan concursos de pesca, regates de vela i la típica processó marinera.
• Festes de la Mare de Déu del Roser: Són celebrades a l'Ermita de Sanç on s'hi fa una revetla en octubre. A l'Ermita també s'hi celebren altres festes com Sant Antoni del Porquet o Sant Isidre Llaurador.
• El dia de Sant Jaume Apòstol: És el patró de Benidorm. Aquest dia es balla al carrer de l'Albereda el ball tradicional del País Valencià, Les Danses, anomenat en Benidorm, el Ball de lo Peuet.

Altres festes són: Algunes de barris (Festa de Foietes, Festa dels Carrascos, Festa d'Imalsa, etc.) i altres d'associacions o casals de moltes comunitats autònomes com Andalusia (El Rocío o la Feria de Abril), Astúries (La Mare de Déu de Covadonga) o Castella-La Manxa (La Verema).

A més, se celebren altres festes com les Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians (en octubre) i Falles. Un dels esdeveniments que han donat renom a Benidorm és la celebració anual, des de 1954, del Festival Internacional de la Cançó. El quart diumenge de novembre s'hi celebra la Marató Internacional i Mitja Marató Internacional.

[edita] Benidormers destacats

• Guillermo Amor: Ex-jugador de futbol del FC Barcelona, ex-jugador de la selecció espanyola de futbol.
• Rafael Alemany Ferrer: Filòleg, catedràtic de Filologia catalana de la UA, director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i membre de l'AVL.
• Antonio López Guerrero: Jugador de l'Atlético de Madrid, jugador de la selecció espanyola de futbol.
• Pere Maria Orts i Bosch: Historiador i membre de l'AVL. (no nascut a Benidorm, títol de fill adoptiu)
• Eduardo Zaplana Hernández-Soro: Ex-president de la Generalitat Valenciana i ex-ministre de Treball i Seguretat Social. (no nascut a Benidorm, hi resideix).
• Francisco Llorca Antón: Personatge il·lustre, medalla de or de la ciutat, té un carrer amb el seu nom a l'estació d'autobusos.

[edita] Referències i bibliografia

1. ↑ Notícia al diari Información: "El boom demográfico lleva a la provincia a ser la única con tres áreas metropolitanas" 10/03/2007
2. ↑ Notícia al diari Información: "Un tranvía conectará el casco urbano de Benidorm y los parques temáticos" 15/08/2007
3. ↑ Orts i Bosch, Pere Maria Una imagen de la Virgen en Benidorm, València 1965.

• Llorca Pérez, Rosa M.. Vivim a Benidorm. El teu llibre de la ciutat. Ajuntament de Benidorm, Regidoria d'Educació, 2005. ISBN 849231074X

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benidorm

[edita] Parcs temàtics

• Terra Natura (català) (castellà)
• Terra Mítica (català) (castellà)
• Mundomar: Parc temàtic d'animals (castellà)
• Aqualàndia: Parc aquàtic (castellà)

[edita] Transport

• Llorente Bus: Empresa encarregada del servei d'autobusos urbans
• TRAM Metropolità d'Alacant
• ALSA Autobusos interurbans

[edita] Informació general

• Noticies, actualitat i informació de Benidorm (català) (castellà) (anglès) (francès)
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Google maps Benidorm
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Portal principal de la ciutat de Benidorm (català)

Municipis de la Marina Baixa
l'Alfàs del Pi · Altea · Beniardà · Benidorm · Benifato · Benimantell · Bolulla · Callosa d'en Sarrià · el Castell de Guadalest · Confrides · Finestrat la Nucia · Orxeta · Polop · Relleu · Sella · Tàrbena · la Vila Joiosa

v • d • e Articles de qualitat sobre Geografia
Municipis	Benidorm • Bucarest  • Getafe • Girona • Rubió  • Sant Sebastià
Territoris	Comarques del País Valencià • País Valencià
Estats	Uruguai