Rubió
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Rubió (desambiguació)». |
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de l'Anoia | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Anoia |
||||
| Gentilici | Rubionenc, rubionenca | ||||
| pressupost | 456.554,10 €[1] | ||||
| Superfície | 48 km² | ||||
| Altitud | 629 m | ||||
| Població (2007) • Densitat |
161 hab. 3,35 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 38′ 47″ N 1° 34′ 17″ E | ||||
| Distàncies | 17 km de Igualada 72 km de Barcelona 72 km de Barcelona |
||||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
3 Francisco Miguel Archela Gil (CIU)[2] |
||||
| Codi postal | 08719 |
||||
| Festes majors | Quarta setmana després de la Pasqua |
||||
| Web | |||||
Rubió és un municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Anoia. El municipi consta de 161 hab. (2007) i té una extensió de 48 km². És un dels municipis més grans de l'Alta Anoia, i a la vegada té la població més reduïda de tota la zona. El terme municipal està delimitat des del nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge amb: Aguilar de Segarra (Bages), Castellfollit del Boix (Bages), Òdena, Jorba, Copons i els Prats de Rei.
Sobre el topònim Rubió existeixen dues opinions majoritàries respecte la seva etimologia. La primera, diu que Rubió és un topònim que deriva etimològicament de rubeus (rogenc), probablement fent al·lusió al color rogenc de la terra i les roques de la muntanya on es construí el Castell de Rubió[3]. Tot i així existeix una segona opinió hi és la de que el terme Rubió deriva del antropònim llatí rufus que significa ros (rubio en castellà), a través del nom Rubione, que era posseïdor d'una finca o fundus a la zona durant la època romana.[4]
Taula de continguts |
[edita] Medi físic
El terreny del terme és de sòl calcari i es caracteritza per grans desnivells de terreny. La vegetació majoritària actualment del terme són la pineda de pi blanc amb roure i alzina i la brolla de romaní. L'any 1986 hi va haver un gran incendi que va fer esvair tota la coberta de boscos frondosos de pi blanc i alzinars.
[edita] Estructura administrativa
El terme municipal inclou: Rubió, el Pla de Rubió i també inclou els antics termes de Sant Martí de Maçana i Sant Pere d'Ardesa, aquest últim, actualment desaparegut.
Rubió és un municipi rural caracteritzat per tenir una població molt disseminada en masies. El municipi té petits nuclis de població al voltant del Castell de Rubió, al Pla de Rubió i a Sant Martí de Maçana, a més d'un gran nombre de masies disperses arreu del terme.
| Veciana | Els Prats de Rei | Aguilar de Segarra |
| Copons |  |
Castellfollit del Boix |
| Jorba | Òdena | Òdena |
[edita] Història
Dins del terme municipal s'han descobert vestigis de l'ocupació humana des de l'eneolític. En són un exemple d'aquesta ocupació els dos sepulcres megalítics i la vil·la romana.
A l'Alta edat mitjana la Serra de Rubió estava repartida entre tres castells termenats (el de Rubió, el d'Ardesa i Maçana).
Durant el segle XIV, el poble va patir la pesta i varies males collites que van fer que moltes terres quedessin ermes i una gran part de la població rural es desplaces a les ciutats i a les viles properes.
A principis del segle XIX, durant la Guerra del francès, la Serra de Rubió fou un punt estratègic per a la resistència igualadina. El 1841 els bandolers Marimon i Casulleres que capitanejaven una gran partida de lladres foren atrapats pels mossos d'esquadra i el sometent de Rubió. Allí els donaren mort en l'anomenat "Pla de les Bruixes". Després d'anys d'atemorir els pagesos de les rodalies i fins i tot viles mitjanes com Jorba, Copons, Tous, Santa Margarida de Montbui i Miralles.
[edita] Cultura
Durant l'any el poble de Rubió celebra diferents festivitats als diversos nuclis de població (el Pla de Rubió, Rubió i Sant Martí de Maçana):
- El primer i el segon dia de l'any es celebra la Festa Major del Pla de Rubió.
- El 25 d'abril, Sant Marc, es celebra la Festa Major de Primavera de Sant Martí de Maçana.
- La quarta setmana després de la Pasqua, el dia de l'ascensió, es celebra la Festa Major de Rubió, la qual dura els dos dies del cap de setmana i és coneguda per la benedicció i per la repartició del Panet.
- El cap de setmana després de l'11 de novembre hi ha la celebració de la Festa Major de St. Martí de Maçana.
[edita] Patrimoni arquitectònic i artístic
[edita] El Castell de Rubió
Va néixer com un castell termenat, erigit a finals del segle X. El primer document el qual aparegué el castell va ser escrit l'any 1069 tot i que l'origen es força anterior. El segle XII n'eren castlans la família dels Rubió, que van donar lloc a un llinatge que es va estendre per diferents indrets del país.
Durant el segle XIV el Castell de Rubió passà a mans de la família Castellolí i l'any 1380 la família dels Boixadors en va comprar els drets jurisdiccionals al rei Pere III, mantenint-les entre les seves possessions fins al segle XVIII.
La estructura del castell medieval està actualment força destruït encara es manté la part inferior de la torre circular, construïda amb aparell de carreuons vers el segle XI, així com les restes d'uns murs perimetrals de bona factura, aquest probablement són fruits d'una ampliació feta entre els segle XII-XVIII. Al voltant del castell termenat es va formar un nucli de població, actualment bastant reduït.
[edita] Església de Santa Maria de Rubió
L'Església de Santa Maria de Rubió està situada al nucli urbà de Rubió. L'església ha exercit les funcions parroquials des del seus orígens en el segle XI fins a l'actualitat.
L'edifici actual va ser construït entre 1275 i 1300, substituint una església anterior que s'esmenta en documents medievals des del 1082. La construcció fou a petició dels senyors de Castelloló, potser enterrats a la zona del presbiteri.
L'Església de Santa Maria de Rubió és un temple d'estil gòtic. La planta rectangular té una única nau coberta amb doble volta de creueria, i presenta als vèrtex dues claus de volta esculpides amb l'Anyell Pasqual i un petit Pantocràtor. Els arcs arrenquen de mènsules esculpides: Sant Joaquim i Santa Anna al presbiteri, escuts heràldics dels Castellolí a l'arc total central i l'àliga de Sant Joan amb un escut, a la zona del cor. La nau central té a banda i banda sengles capelles laterals de volta ogival i coberta de creueria.
Situades a l'angle nord-est hi ha la sagristia i una capella, també d'estil gòtic. La resta de capelles van ser obertes entre els contraforts en els segles XVI i XVII, coincidint amb la construcció del tercer pis, el campanar i el cor. Al llarg dels segles XVI i XVIII, i al segle XX, l'església sofrí diverses restauracions. L'última va ser duta a terme entre 1985 i 1989 sota la direcció de J. Asarta.
En el mur nord de l'església hi ha la portalada principal de tradició romànica. Construïda a finals del segle XIII], es compon d'arquivoltes de mig punt que arrenquen de columnes aparellades amb capitells esculpits amb motius vegetals i zoomòrfics. Pels seus trets estilístics, l'obra es vincula a l'escola de Lleida. Aquesta portalada fou restaurada l'any 1989.
En el mur sud es conserva un reduït portal secundari, amb forma d'arc de mig punt, adovellat i motllurat
L'any 1985-86 es feren unes excavacions que van posar al descobert sota el paviment de la nau de l'església dos camps de sitges, utilitzades per emmagatzemar cereals, i que ja devien ser emprades amb anterioritat a l'edificació del temple.
A dins de l'església encara es conserva el retaule que presenta característiques italogòtiques i constitueix una de les peces pictòriques més importants del gòtic català.
Els estudiosos de l'obra atribueixen l'obra a l'anomenat "mestre de Rubió", deixeble de Ramon Destorrents, i per tant situen la seva factura més enllà de l'any 1380, sota la propietat dels Boixadors.
L'obra està pintada al tremp sobre fusta. Consta de tres cossos verticals subdividits en tres pisos als laterals i dos al cos central. Entre el cos central i els laterals i entre aquests i el guardapols hi ha quatre muntants, rematats per pinacles. El banc original, de l'inferior del retaule es conserva al Museu Episcopal de Vic.
El retaule està dedicat als goigs de la Mare de Déu i conté set escenes de goig i set escenes de dolor.
La pedrel·la està subdividida en sis escenes. Actualment l'original d'aquesta és conservada separadament del retaule pel Museu Episcopal de Vic. A l'església de Santa Maria de Rubió n'hi ha una còpia, que acompanya la resta del retaule original.
[edita] Església de Sant Macari
Aquesta petita església està situada al Pla de Rubió. És una edificació religiosa d'una petita nau, originàriament d'estil romànic, encara que actualment està molt transformada. A més, ha estat restaurada fa relativament poc temps, a l'any 1954. Aquesta església va tenir la advocació de Sant Tiberi. Actualment aquesta petita església no s'oficia missa habitualment des de fa anys, encara que una vegada a l'any, durant la Festa Major del Pla de Rubió, s'oficia missa.
[edita] Església de Sant Martí de Maçana
L'església de Sant Martí està situada al petit nucli de població de Sant Martí de Maçana. Va ser construït durant el segle X i el segle XI i ha estat sotmès a varies reformes. Per aquesta raó, del primitiu edifici romànic sols en resta un fragment de paret[5]. La planta és de creu llatina i coberta amb volta apuntada. El campanar és de secció quadrangular adossat a l'església. El campanar va ser refet a causa d'un llamp que li caigué.
Aquesta església era dedicada durant el segle XVI a Sant Iscle, encara que actualment està dedicat a Sant Martí.
[edita] Església de Sant Pere d'Ardesa
L'església de Sant Pere està situat a l'antic terme del Castell d'Ardesa, baixant per la cara sud-oest del Puig de Sant Miquel. Va ser construït amb anterioritat a l'any 1082 i va exercir les funcions de parròquia entre el segle XI i el segle XII.[5]Aquesta és una església també d'estil romànic i disposa d'una petita nau amb absis semicircular a la capçalera, decorat amb arcuacions llombardes i lesenes i un fris de dents de serra. Actualment està en un estat complet de semi-ruïnes.[6]
[edita] Dolmen dels Tres Reis
El Sepulcre megalític està situat a la Serra de Rubió. Aquest dolmen fou excavat l'any 1964 per un equip vinculat al Museu Arqueològic de Barcelona, encapçalat per R. Batista Noguera. Les excavacions van constatar que va ser utilitzat com a monument funerari al voltant del 1200 aC.
El dolmen està format per una cambra sepulcral construïda amb grans lloses de pedra local. La cambra té una forma quadrada, formada per cinc lloses, una a la capçalera, una altra al costat esquerre, dues al dret i una de tancament, més petita. Originàriament devia tenir una gran llosa de coberta que no es conserva a l'actualitat.
Quan es va fer l'excavació, el sepulcre ja havia estat saquejat però el saqueig ja venia d'antic. Per la raó d'haver estat saquejat no es va poder concretar el nombre exacte d'individus enterrats. Quasi amb seguretat se sap que l'estructura d'enterrament era múltiple.
[edita] Sepulcre Megalític de les Maioles
El Sepulcre Megalític de les Maioles es troba a l'inici de la serralada de Rubió. Aquest dolmen és de la tipologia anomenada "petita galeria catalana" o "sepulcre de corredor ample". L'espai de la cambra, situat al fons del conjunt, restava precedit per un corredor a través del qual s'introduïen els enterraments finalment dipositats al fons de la cambra. Tota l'estructura megalítica estava envoltada per un túmul de terra delimitat per pedres. Aquest sepulcre fou utilitzat durant els primers segles del segon mil·lenni aC.
La descoberta i la respectiva excavació començà al 1996, i aquest sepulcre no havia estat espoliat, sinó que es mantenia intacte. Per aquesta raó es van trobar restes humanes de dotze individus adults, dos individus joves i un nen de curta edat enterrats. Amb els cossos es van trobar objectes d'ús personal, objectes d'ornament o relacionats amb activitats productives i domèstiques. Encara es conserva un fragment possiblement de la llosa de la coberta amb unes incisions, uns gravats a la pedra, uns petroglifs que permeten identificar clarament uns cercles concèntrics.[6]
[edita] Mas de Pedrafita
Aquest masia està situada a la carretera de les Malloles, a la banda esquerra, si anem en direcció Els Prats de Rei. Rep el nom de "Mas de Pedrafita" a causa d'estar enclavada en un punt de partició de termes. Aquesta masia fou construïda entre els segles XVI-XVII,com a transformació de l'antic hospital, que existia ja l'any 1295. A la cara de ponent, té adossada la capella de Santa Anna, del segle XV i que fou reformada en el segle XVII.
[edita] Casa Berenguer (La torre del Castell)
La Torre del Castell és una casa que segueix el model de la masia catalana però intercalant elements d'estil modernista creada per l'arquitecte reusenc Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador i mà dreta d'Antoni Gaudí. La torre va ser iniciada l'any 1908 i va ser finalitzada pel seu fill, encara que en els plànols originals també hi apareixia un torratge que no va arribar a ser construït i que hagués permès una vista panoràmica de tot el terme[7]. Per això es pot afirmar que és una obra incompleta de la idea original de l'arquitecte. La casa està situada en el cim de la carena, al nord-est del castell.
[edita] Política i govern
| Candidatura | Vots | %Vots | Regidors | |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió (CIU) | 41 | 41,84 | 3 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC-AM) | 22 | 22,45 | 2 | |
| Iniciativa per Rubió - Progrés Municipal (IR-PM) | 20 | 20,41 | - | |
| GIR | 15 | 15,31 | - | |
| vot en blanc | 2 | 2,41 | - | |
| Nom dels regidors | Partit polític | |
|---|---|---|
|
Francisco Miguel Archela Gil
|
CIU
|
|
|
Joaquin Julian Tomàs
|
CIU
|
|
|
Xavier Puiggros Estruch
|
CIU
|
|
|
Maria Teresa Esquius i Fernàndez
|
ERC-AM
|
|
|
Isabel Albiñana Gordon
|
ERC-AM
|
|
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
CC-UCD
|
|
| 1983-1987 | ||
| 1987-1991 |
CIR
|
|
| 1991-1995 |
CIR
|
|
| 1995-1999 | ||
| 1999-2003 | ||
| 2003-2007 |
Francesc Miquel Archela Gil
|
|
| 2007-2011 |
Francesc Miquel Archela Gil
|
Segons la revista Rubió al dia, amb dades extretes del llibre d'actes del Ajuntament, apareixen registrats alguns alcaldes anteriors a la represa de la democràcia de 1979, que són aquests:[8]
| Data d'assignació | Alcalde | Ideologia |
|---|---|---|
| 3 de gener de 1924 | José Mas Tomás | Republicà |
| 30 d'octubre de 1925 | Isidro Pujol Gumà | ? |
| 26 de febrer de 1930 | Pablo Vives Casanovas | Nacional |
| 1 de febrer de 1934 | Ramon Mensa Farrés | Nacional |
| 29 d'agost de 1936 | Joan Estruch Mas | Republicà |
| 28 d'octubre de 1936 | Isidre Font Solé | Neutre |
| 26 de març de 1938 | Isidre Font Solé | Neutre |
[edita] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Pla de Rubió, el | 56 |
| Rubió | 45 |
| Sant Martí de Maçana | 35 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Economia i relleu
L'activitat econòmica principal en tot el municipi és l'agricultura de secà, especialment el cereal conreat en camps del Pla de Rubió i algunes feixes a la Serra de Rubió.
[edita] Parc Eòlic de Rubió
El parc eòlic de Rubió està format per un total de cinquanta aerogeneradors després de l'última ampliació (l'any 2007) amb disset nous aerogeneradors que complementen els trenta-tres que ja estaven en funcionament. Fins a l'actualitat, aquest parc eòlic és considerat el projecte eòlic més important de Catalunya. Aquests aerogeneradors són capaços de produir energia per a 30.000 llars. La instal·lació del parc eòlic fou a la tardor de 2004, encara que va entrar en funcionament durant la primavera de 2005. El parc eòlic està dins dels termes municipals de Rubió (Anoia) i part dels de Castellfollit del Boix (Bages) i Òdena (Anoia).
Es calcula que el parc evitarà l'emissió anual de 110.000 tones de CO2, efecte depuratiu equivalent al de quasi 6 milions d'arbres en procés de fotosíntesi. Tanmateix, per a la construcció d'aquest gran parc va haver de destruir varies zones de conreus i la vida vegetal d'una part del terme.[6][9]
[edita] Serveis
La manca de població suficient no permet el manteniment d'edificis de serveis, i la població es desplaça a Igualada per resoldre les necessitats. Existeix una antiga escola en desús des de fa anys, i dos restaurants.
[edita] Comunicacions
- Transport privat. Es pot accedir al municipi per la carretera de tres formes diferents:
- Comarcal C-1412, des de la N-II, després de Jorba)
- Carretera BV-1037 BV-1031, des d'Igualada
- Accés des de l'autovia Barcelona-Lleida en direcció a els Prats de Rei.
- Transport públic:
- Existeix una línia regular d'autobús de la companyia Hispano Igualadina, la línia Igualada-Calaf que arriba fins a Copons, després es pot accedir a peu, en taxi fins al poble.
[edita] Referències
- ↑ Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona, núm. 143, anexo II pág. 115 (català)
- ↑ Ministerio de Administraciones públicas. Elecciones locales 2007, alcaldes de Barcelona
- ↑ Xavier Pedraza i Albert Álvarez, 1997: Anoia: Etimologia toponímica. Edició: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Dipòsit legal: B-16628-97
- ↑ Celdrán Gomáriz, Pancracio: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios. Celdrán Gomáriz. Pág. 681. Espasa Calpe, 2002. ISBN 8467001461
- ↑ 5,0 5,1 http://www.comarcalia.com/institucions/institucions_fitxaD.asp?xxc=6&xxi=1&xxm=233
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Àrea de Turisme del Consell Comarcal de l'Anoia (2007): Guia comarcal "L'Anoia en viu". Dipòsit legal BI-46-07.
- ↑ Ros Pérez, J.L.; 1983: Los dibujos de un modernista: Claroscuro de Francisco de Asís Berenguer i Mestres. Tesis Doctoral. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
- ↑ Rubió al dia, núm.1 Març 2008 p.12, Fuente: Libro de Actos del Ayuntamiento de Rubió
- ↑ Notícia 3cat24, Rubió acollirà el parc Eòlíc més gran de Catalunya, que farà electricitat per a 30.000 llars.
- Àrea de Turisme del Consell Comarcal de l'Anoia (2007): Guia comarcal "L'Anoia en viu". Dipòsit legal BI-46-07.
- Informació extreta dels rètols informatius de la Diputació de Barcelona (Rubió)
- Informació extreta dels rètols informatius de la Diputació de Barcelona (Dolmen dels Tres Reis)
- Informació extreta dels rètols informatius de la Diputació de Barcelona (Sepulcre Megalític de les Maioles)
- Informació extreta dels rètols informatius de la Diputació de Barcelona (El Castell de Rubió)
- Informació extreta dels rètols informatius de la Diputació de Barcelona (L'Església de Santa Maria de Rubió)
- Informació extreta dels rètols informatius de la Diputació de Barcelona (Casa Berenguer)
- Institut d'Estadística de Catalunya - Rubió
[edita] Enllaços externs
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informació de la Diputació de Barcelona
- Impactes Ambientals dels Parcs eòlics
|
|
|
|---|---|
| Argençola • Bellprat • el Bruc • Cabrera d'Igualada • Calaf • Calonge de Segarra • Capellades • Carme • Castellfollit de Riubregós • Castellolí • Copons • els Hostalets de Pierola • Igualada • Jorba • la Llacuna • Masquefa • Montmaneu • Òdena • Orpí • Piera • la Pobla de Claramunt • els Prats de Rei • Pujalt • Rubió • Sant Martí Sesgueioles • Sant Martí de Tous • Sant Pere Sallavinera • Santa Margarida de Montbui • Santa Maria de Miralles • la Torre de Claramunt • Vallbona d'Anoia • Veciana • Vilanova del Camí |  |
|
|
|
|---|---|
| Municipis | Benidorm • Bucarest • Getafe • Girona • Rubió • Sant Sebastià |
| Territoris | Comarques del País Valencià • País Valencià |
| Estats | Uruguai |
