Calaf
De Viquipèdia
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi de l'Anoia | |||
Vista general de Calaf des de la C-25 | |||
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Anoia |
||
Gentilici | Calafí, calafina | ||
Superfície | 9,22 km² | ||
Altitud | 680 m | ||
Població (2007) • Densitat |
3.435 hab. 372,56 hab/km² |
||
Coordenades | 41° 44′ 4″ N 1° 30′ 50″ E | ||
Sistema polític Entitats de població |
2 |
Calaf és un municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra. El municipi consta de 3.435 hab. (2007) i té una extensió de 9,22 km². El terme municipal està delimitat des del nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge amb: Calonge, Sant Pere Sallavinera, Els Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles i Pujalt.
Taula de continguts |
[edita] Medi Físic
[edita] Estructura administrativa
Entitat de població | Habitants (2005) |
---|---|
Calaf | 3.076 |
Pineda, la | 195 |
[edita] Història
[edita] Cultura
Al llarg de tot l'any es presenten diverses festivitats en els diversos nuclis de població (Calaf i La Pineda):
- Cada dissabte de l'any hi ha el Mercat de Calaf.
- Hi ha la 'Festa Major d'Hivern al febrer (per Santa Calamanda).
- Es celebra la Festa Major el primer cap de setmana de setembre. El mateix cap de setmana es celebra la Fira de l'Eix on hi ha una mostra de productes de caire artesà i tradicionals de les comarques per on passa l'Eix Transversal.
- El dia 1 de novembre hi ha la Fira de Tots Sants.
- L'últim cap de setmana de juny hi ha el Festival de Música Tradicional.
- Des del dia 25 de desembre fins a finals de gener hi ha la representació dels Pastores de Calaf".
[edita] Patrimoni arquitectònic i artístic
[edita] Església parroquial de Sant Jaume
L'església parroquial de Sant Jaume està situada en una dels extrems de la plaça Gran. L'església és d'estil renaixentista però de tradició gòtica. L'església està formada per un única gran nau coberta amb volta de creueria. La nau té annexionades capelles laterals obertes entre els contraforts.
La construcció d'aquesta església començà l'any 1603, i s'erigí en el mateix lloc on s'havia alçat la capella de sant Miquel l'any 1356. L'any 1720 les obres de construcció abacaren però ja havia estat obert el culte molt abans, l'any 1639. L'any 1899 es va afegir un portal neogòtic. Aquesta església compte amb un campanar amb forma octogonal de 52 m d'alçada que va ser començat l'any 1670 però no va ser acabat fins el 1889. Aquest campanar s'ha convertit en una dels símbols d'aquesta localitat.
Una de les curiositats d'aquesta església és que en la cripta de l'església finalitzada l'any 1649 i que es troba sota el prebiteri, hi ha les restes de la patrona de Calaf que és Santa Calamanda.
[edita] Convent de Sant Francesc
[edita] Ermita de Sant Sebastià
L'Ermita de Sant Sebastià està situat al turó de Sant Sebastià i és un edifici construït a finals del segle XVII pels jurats de Calaf en agraïment a la població que s'havia deslliurat de la pesta negra.
[edita] Esculturures de les trobades internacionals d'escultors
[edita] Castell
[edita] Hospital
L'Hospital està situat a la part més alta Calaf a l'alçada dels peus de castell. Actualment aquest hospital s'ha reconvertit en un Centre Cívic de Calaf tot i que la seva fundació original és del segle XIX. Primerament, aquesta edificació tenia com a objectiu el donar acollida als viatgers que visitaven la zona. Més tard, va ser la seu de les monges carmelites, i posteriorment de les monges dominiques.
[edita] Can matrícules/ Can Torrescassana
[edita] Casa Felip
[edita] Can Segarra / Casa Figuerola
[edita] Política i govern
Candidatura | Vots | %Vots | Regidors | |
---|---|---|---|---|
Convergència i Unió (CIU) | 942 | 53,74 | 6 | |
Partit dels Socialistes de Catalunya – Progrés Municipal (PSC-PM) | 549 | 31,32 | 14 | |
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC-AM) | 176 | 10,04 | 1 | |
Partit Popular (PP) | 53 | 3,02 | - | |
vot en blanc | 33 | 1,87 | - | |
Total | 1.764 | 11 |
Font: Departament de governació i administracions públiques - Les eleccions municipals 2007[1]
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
[edita] Economia i relleu
[edita] Serveis
[edita] Centres d'ensenyament
[edita] Comunicacions
Per arribar a aquest municipi existeixen diverses vies d'accés tant per via ferroviària com per turismes, i són les següents:
- Per l'autovia A-2 que va de Barcelona a Lleida.
- Per la carretera comarcal C-25 que va de Girona a Lleida.
- Per la carretera comarcal C-1412 que va d'Igualada fins a Ponts.
- A través de la línia ferroviària de RENFE que va des de Manresa fins a Lleida.
[edita] Calafins Il·lustres
Alguns personatges il·lustres provinents d'aquesta municipi són:[2]
- Laureà Figuerola va ser un dels instauradors de la pesseta, ministre de finances i també va ser un defensor de les teories lliurecanvistes del moment.
- Pere Jorba i Gascó va ser el fundador dels magatzems Jorba que podem trobar a Manresa i Barcelona.
- Alexandre de Riquer i Inglada artista modernista polifacètic.
- Apel·les Metres , que va escriure una rondalla que reflexa alguns dels trets característics de la vila i que va donar lloc a la coneguda dita que s’utilitza per definir una situació de molt rebombori que no permet que la gent s’entengui: "Això sembla el mercat de Calaf";
- Celdoni Fonoll és un cantautor.
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informacíó de la Diputació de Barcelona
- Informació de l'Ajuntament de Calaf
- Webcams de TVC
[edita] Esdeveniments
|
|
---|---|
Argençola • Bellprat • el Bruc • Cabrera d'Igualada • Calaf • Calonge de Segarra • Capellades • Carme • Castellfollit de Riubregós • Castellolí • Copons • els Hostalets de Pierola • Igualada • Jorba • la Llacuna • Masquefa • Montmaneu • Òdena • Orpí • Piera • la Pobla de Claramunt • els Prats de Rei • Pujalt • Rubió • Sant Martí Sesgueioles • Sant Martí de Tous • Sant Pere Sallavinera • Santa Margarida de Montbui • Santa Maria de Miralles • la Torre de Claramunt • Vallbona d'Anoia • Veciana • Vilanova del Camí |
Aquest article sobre l'Anoia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |