Museu Episcopal de Vic

De Viquipèdia

Museu episcopal amb el monument a la Pau i Treva en primer pla.

El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat l'any 1891 pel bisbe Josep Morgades, que llavors presidia la Societat Arqueològica de Vic. Aquesta societat havia creat el Museu Lapidari amb motiu del descobriment del Temple romà de Vic l'any 1882, base del Museu Episcopal.

Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep Gudiol i Conill, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyent i Subirà. Amb el gran augment de les col·leccions, el 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic. El 1995, sota la direcció arquitectònica d'Alfons Milà i Frederic Correa es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici per a albergar les grans col·leccions de que disposa.

L'any 2001 la Generalitat de Catalunya el va declarar museu d'interès nacional, i el 2003 va aconseguir el Premi Nacional de Patrimoni Cultural per la important contribució que ha suposat per a la difusió de l'art medieval català la seva inauguració el 18 de maig de 2002 i per la qualitat del seu projecte museològic comprès en un edifici de nova planta dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà.

[edita] Col·leccions

Les seves seccions contenen escultura sobre pedra i sobre fusta, pintura mural i sobre taula, orfebreria, lipsanoteques, pergamins, ferro forjat, teixits, restes arqueològiques gregues, ibèriques i romanes. Conserva grups escultòrics romànics com el portal de l'església de Sant Vicenç de Malla o elements de la catedral de Vic i les talles del descendiment d'Erill la Vall així com una col·lecció de marededéus. També s'hi poden veure les pintures murals d'Osomort, Brull, Sescorts, la Seu d'Urgell etc.

Té importants col·leccions d'escultura i pintura gòtica, com el retaule d'alabastre del monestir de Sant Joan de les Abadesses i la pintura del Retaule de Santa Clara (1414) de Lluís Borrassà.