Callosa d'en Sarri??

De Viquip??dia

Callosa d'en Sarri?? ??s una poblaci?? de la comarca de la Marina Baixa.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Economia 3 Demografia 4 Geografia 5 Edificis d'inter??s 6 Gastronomia 7 Festes 8 Pol??tica 9 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Els vestigis m??s antics que es conserven al seu terme es troben a la cova Pint??, jaciment iber. Tingu?? un florit passat musulm?? que es perllong?? darrere la conquesta fins el moment de l'expulsi?? el 1609. Berenguela Alfonso va obtenir, entre 1268 i 1272, del rei Jaume I les rendes del lloc; el 1290 l'almirall Bernat de Sarri?? compra Callosa al rei Alfons I de Val??ncia i III d'Arag?? i d'aquesta manera es converteix en el primer senyor de la baronia i tamb?? en el "padr??" del poble. Entre 1333 i 1423 va pert??nyer sucess??vament a l'infant Pere d'Arag?? i Anjou, a son fill Alfons d'Arag??n i Foix, el Vell i a son n??t Alfons d'Arag??n i Aren??s, el Jove, els dos ??ltims, ducs de Gandia i comtes de D??nia. Reincorporada a la Corona exerciren el senyoriu Alfons el Magn??nim, Joan de Navarra i despr??s la reina viuda del rei Mart??: Margarida de Prades; entre els segles XIV i XVI va sofrir mantes vegades els atacs dels pirates berberiscs. Guerau Bou, el 1458 va crear un vincle que pass?? el segle XVI als Montcada, marquesos d'Aitana, al temps que el 1556 s'iniciava un plet per aquesta tinen??a; aquest plet es va sentenciar el 1757 i el vincle va passar a una altra branca de la fam??lia representada per Francesc Tom??s Faus Mart??nez de la Raga el qual fou senyor de Callosa fins el 1761 en qu?? s'incorpor?? a la Corona; per?? el 1767, per sent??ncia de la Reial Audi??ncia de Val??ncia, el vincle fundat per Guerau Bou, va passar a Crist??fol Cresp?? de Valldaura i Hurtado de Mendoza, comte d'Orgaz.

[edita] Economia

Fins el segle XIX la seua economia es basava en l'agricultura de sec??, la incorporaci?? del regadiu ha convertit Callosa en el principal productor del m??n de nespra (localment pronunciat nyespro), producte que es comercialitza amb Denominaci?? d'Origen pr??pia i del qual Callosa produeix m??s de la meitat del total de l'estat. Es pot dir que la principal activitat econ??mica de Callosa ??s la nespra. Actualment el sector serveis, empentat pel turisme, abasta tamb?? prou import??ncia.

[edita] Demografia

Callosa compta amb 8.179 habitants (2005). Per?? el m??s destacat es que Un 28,75% del cens ??s immigrant, sobre tot, procedent d'Equador (un 47,88% del total dels estrangers) i de Bol??via (un 13,12%). Aix?? es pot dir que Callosa s'ha convertit en un poble dormitori per als treballadors de de Benidorm i els seus voltants, al sector hoteler i de la construcci??. A m??s dels t??pics jornalers agr??coles treballadors en el propi poble.

Evoluci?? demogr??fica de Callosa d'en Sarri??
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005
Poblaci??	3.889	4.206	4.195	4.415	4.070	4.098	4.101	4.189	4.617	5.701	7.127	7.503	6.488	8.179

[edita] Geografia

El terme abra??a els 34,7 km². La pluviometria mitjana al nucli urb?? ??s de vora 600 l a l'any. Situat a la vall de l'Algar, est?? solcat pels rius Algar i Guadalest i envoltat per la serra de B??rnia i les d'Aitana, amb 1558 m, i la Xort??, que superen els 1100 i 1300 m respectivament. Aquest relleu d??na lloc a interessants excursions com ara: les fonts de la Bota, de l'Ombria, el Castellet i dels Teixos. Aix?? mateix la Cova del Somo, Clot de la Llacuna, Els Arcs i les pintures rupestres del Pla de Petracos o el Castell de la Serrella que est?? dalt la Penya del Castellet. Malgrat tot el lloc m??s visitat ??s Les Fonts de l'Algar, on naix el riu Algar, o de la Salut, que compta, a banda de la seua bellesa natural, amb un Museu del Medi Ambient.

[edita] Edificis d'inter??s

El casc urb?? es conserva en prou bones condicions i mant?? el sabor ??rab de la poblaci??, passejant-hi podem trobar restes de la muralla que man?? construir Bernat de Sarri?? i que est?? integrada en les cases actuals a l'igual que les escasses deixalles del que fou castell de Callosa; tamb?? podrem contemplar-hi:

• Esgl??sia arxiprestal de sant Joan Baptista. Constru??da en el segle XVIII per l'arquitecte valenci?? Antonio Gilabert i Forn??s representa un bell exemplar de la transici?? del renaixement al barroc. Conserva un magn??fic orgue barroc i una bella fa??ana herreriana.
• El Poador. Antic llavador.
• Museu Etnol??gic i Arqueol??gic.
• Retaules cer??mics arreu del poble.
• Convent dels Caputxins.
• Fortalesa de B??rnia. Obra de l'itali?? Juan Bautista Antonelli, edificat en el punt m??s alt de la serra del mateix nom per ordre de Felip II per defensar-se dels atacs dels pirates i dels al??aments dels moriscos que, en 1609 es feren forts al seu interior i aguantar un setge que dur?? gaireb?? un any. Consumada l'expulsi?? el castell va ser abandonat i avui resta absolutament arru??nat, malgrat la seua passada lluentor.

[edita] Gastronomia

Si volem menjar haurem de parlar de la crosta, minxos, coques farcides, coquetes amb p??sols, faves sacsades, putxero amb pilotes i pastissets a l'aire, d'aiguardent o rotllets d'an??s.

[edita] Festes

El segon diumenge d'octubre hi ha Moros i Cristians en qu?? cal destacar el ball "de les pastoretes", o els "nanos" que precedeixen les "entraes" de les filades espantant els xiquets, tamb?? cal mencionar els balls guerrers dels capitans d'ambd??s b??ndols.

A l'estiu tamb?? se celebren les Danses de Sant Jaume (o Festa del Fadr??). Es tracta d'un ball t??pic de les comarques valencianes anomenat Les Danses amb tocs de jota. El que sorpr??n d'aquestes danses ??s que s??n una tradici?? viva, ja que la gent en coneix les passades i hi participa plenament ballant a la pla??a despr??s que ho facen els balladors i les capdedanses. Podeu trobar m??s informaci?? sobre aquesta festa en aquest enlla??.

[edita] Pol??tica

En 2003 el PSPV amb 5 regidors va assolir l'alcaldia, el PP va obtenir altres 5 regidors i el Bloc 3. El govern ??s bipartit, PSPV-Bloc.

En 2007 el PP ha obtingut 8 regidors, 3 per al PSPV i 2 per al Bloc. El govern ??s, per tant, per majoria absoluta, del PP.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Callosa d'en Sarri??

• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Secci?? "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci?? amb consentiment de l'autor.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

Municipis de la Marina Baixa
l'Alf??s del Pi ?? Altea ?? Beniard?? ?? Benidorm ?? Benifato ?? Benimantell ?? Bolulla ?? Callosa d'en Sarri?? ?? el Castell de Guadalest ?? Confrides ?? Finestrat la Nucia ?? Orxeta ?? Polop ?? Relleu ?? Sella ?? T??rbena ?? la Vila Joiosa