El Castell de Guadalest

De Viquipèdia

El Castell de Guadalest és una població de la comarca de la Marina Baixa.

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia i economia 3 Geografia 4 Edificis d'interés 5 Gastronomia 6 Política 7 Enllaços externs

[edita] Història

Fundat a l'època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu que desenvolupà l'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca; el 1293 Jaume II el dóna a Bernat de Sarrià en la família del qual roman fins a 1335, perìode en què aquest llinatge abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall; posteriorment tornà a la Corona i des d'aquesta a l'infant Pere d'Aragó, duc de Gandia; a la mort de l'últim duc de Gandia recau en els Cardona; el 1543 Carles I, crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el dóna a Sanç de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors; El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins 1609 en què, a ran de l'expulsió promoguda per Felip II, foren despoblats; el 1644 es produeixen dos terratrèmols que derruïren el castell; en 1699 a la mort sense descendència del darrer marqués els Orduña, família molt influent a Guadalest, assoleixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; en 1708, durant la guerra de Successió el castell és volat per una explosió i la casa Orduña incendiada; en 1748 i 1752 nous terratrèmols assoleixen el municipi; el 1971 s'acaba de construir l'embassament; el 1974 el poble és declarat conjunt històric-artístic.

[edita] Demografia i economia

El cens de 2003 dóna la xifra de 194 habitants. L'encant del poble i la proximitat nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrícola, a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra dedicada completament al turisme. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i els seus habitants. Es manté algun tipus d'artesania com ara els brodats i les randes.

[edita] Geografia

El municipi, amb un terme de 16,1 km² , se situa en la vall del mateix nom, a 595 [metre|m.] d'altitud, i està voltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella; són les seus principals altures: Els Parats (1147 m.), el Morro Blau (1124 m.) i el Morro Blanc (1084 m.); el riu El Castell de Guadalest travessa el terme, i les seues aigües es recullen en un embassament proper a la vila.

[edita] Edificis d'interés

La vila es construí al redòs del castell de l'Acazaiba, que per la seua estratègica situació, sobre una roca, domina tota la vall, i tant l'un com l'altra han sofert una sèrie de transformacions degudes, per una part, als terratrèmols del 1644 i el 1748, i per l'altra a la voladura de la fortificació durant la guerra de Successió. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s'accedix per una porta feta sobre la roca i en ella trobem:

• Castell de l'Alcazaiba, o de sant Josep. Musulmà, del segle XI. Fou molt important en l'Edat Mitjana. Els terratrèmols i la voladura de 1708 acabaren amb ell. Actualment es conserven algunes torres.
• Castell del Rei. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s'arriba a ell a través d'un túnel obert en la roca.
• Casa Orduña. Casa nobiliaria de grans dimensions aixecada en el segle XVII. Actualment seu del Museu Municipal.
• Església de Ntra. Sra. de l'Assumpció. Edificada entre 1740 i 1753 per José Sierra en estil barroc sobre el solar d'un temple de Reconquesta del XIII. La guerra de 1936-1939 provocà danys que obligaren, en 1962, a la seua remodelació. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaren de recuperar-la.
• Presó. Edificació del XII que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani es conserven les masmorres.
• Torre-Penyal d'Alcalà. Torre guaita de difícil accés que s'ha convertit en una de les estampes del poble.
• Ermita Sant Joaquim i Santa Anna de Gines

Hem comentat la proliferació de museus de curiositats dels quals donem tot seguit relació :

• Museu del Betlem i Casetes de Nines.
• Museu d'Instruments de tortura.
• Museu de microminiatures
• Museu Etnològic de Guadalest. Edifici del segle XVIII.
• Museu microgegant.

[edita] Gastronomia

El arròs amb fesols i naps, la pebrera farcida, el minxo, el conill, les verdures al forn, l' olleta de blat, l' olleta i les pilotes de dacsa son exemples de la variada cuina local.

[edita] Política

A hores d'ara (2007) l'alcaldia correspon al PSPV-PSOE que obtingué 4 regidors per 1 del PP. L'alcaldessa es Na Trinidad Amorós Fillol

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Castell de Guadalest

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Municipis de la Marina Baixa
l'Alfàs del Pi · Altea · Beniardà · Benidorm · Benifato · Benimantell · Bolulla · Callosa d'en Sarrià · el Castell de Guadalest · Confrides · Finestrat la Nucia · Orxeta · Polop · Relleu · Sella · Tàrbena · la Vila Joiosa