Finestrat

Recents excavacions han deixat al descobert deixalles d'un nucli industrial romà; l'origen de l'actual població és una alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, amb les seues terres i els seus immobles, a Ponç Ferrer en 1249; en 1280 Pere III atorga carta pobla en la persona d'Ibànyez d'Oriola; com tantes altres poblacions de la comarca es va veure involucrada en les sublevacions del cabdill Al-Azraq; va veure's afectada per les incursions del pirates barbarescs, la qual cosa obligà a aixecar diverses torres de guaita i defensa; després d'haver pertangut a Bernat de Sarrià, el 1322 fou entregada a l'infant Pere; la vila i el seu terme tingueren diversos senyors, entre d'ells el comte d'Anna, titular el 1609, quan la vila es va veure gairebé totalment despoblada darrere l'expulsió dels moriscos.

[edita] Demografia i economia

El predomini de l'economia camperola ha estat tradicional fins mitjans segle XX en què el turisme ha vingut a revitalitzar la comarca. Després de sofrir una important sagnia demogràfica a començaments del segle XX la seua població es trobava estabilitzada. Al 1994 hi havien 1.424 finestratins i en tan sols 9 anys (2003), la població s'ha duplicat (2.858 habitants). El complex d'oci Terra Mítica ocupa part dels 42,5 km² del municipi.

[edita] Geografia

En Finestrat passem dels 0 metres sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mític Puig Campana, emblema de la vila i un dels cims més estimats pels muntanyers del País i que, juntament amb la serra de la Cortina i la d'Orxeta, fa de límit del terme municipal. Aquesta orografia dóna lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puig Campana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu perímetre, també els muntanyers i els ciclistes hi trobaran bons paratges per practicar els seus esports.

[edita] Edificis d'interès

La fesomia del casc urbà, amb carrers estrets i costeruts, cases blanques i façanes tradicionals es veu rematada per Les Penyes, conjunt de cases penjades i el Mirador del Castell, en el subsòl del qual podrien romandre les restes del primitiu castell moro, amb magnífiques vistes sobre la costa. Del patrimoni arquitectònic, cal destacar:

L'església de Sant Bertomeu. Barroca amb elements neoclàssics, data en 1751.
Ermita del Crist del Remei. Aixecada en 1925, amb elements modernistes, sobre una d'anterior, possiblement dels temps de la conquesta.
La Torre. Recinte fortificat almohade, del segle XII.
La Font del Molí. La més important de les diverses fonts del terme, compta amb dos aqüeductes, un d'ells subterrani, que recollia les aigües del brollador i l'altre, l'Aqüeducte del Molí, de què es conserven dos trams, que s'encarregava de distribuir l'aigua pels diversos molins del terme, alguns dels quals conserven elements integrats en edificacions més recents.
El Castellet. Restes d'una torre guaita, gairebé desapareguda .
La Casa de la Font de Carré. On està aprovada la instal·lació d'un museu etnològic.

[edita] Gastronomia

La dieta finestratina, purament mediterrània, inclou els elements propis de la terra, peix, verdures i hortalisses amb què elabora plats com ara l'arròs amb fesols i naps, la coca girada, la coca boba, la pebrera tallada i les tarongetes.

[edita] Política

L'ajuntament està governat pel PP que compta amb 6 regidors; el PSPV en té 5 – eleccions municipals de 2007.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Finestrat

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Municipis de la Marina Baixa
l'Alfàs del Pi · Altea · Beniardà · Benidorm · Benifato · Benimantell · Bolulla · Callosa d'en Sarrià · el Castell de Guadalest · Confrides · Finestrat la Nucia · Orxeta · Polop · Relleu · Sella · Tàrbena · la Vila Joiosa