La Nucia
De Viquipèdia
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Marina Baixa | |||
Carrer de la Nucia | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Baixa La Vila Joiosa |
||
Gentilici | Nucier, Nuciera | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 21,40 km² | ||
Altitud | 226 m | ||
Població (2007) • Densitat |
15.519 hab. 725,19 hab/km² |
||
Coordenades | 38° 37′ 02″ N 0° 07′ 23″ O | ||
Sistema polític Nuclis • Alcalde: |
1 Bernabé Cano Garcia (PP) |
||
Web |
La Nucia (IPA: [la nu'sia]) és una població de la comarca de la Marina Baixa envoltada per Benidorm, Polop, l'Alfàs del Pi i Callosa d'en Sarrià.
Taula de continguts |
[edita] Història
El nom de la localitat procedeix de l'àrab Naziha, que significa "deliciós". Era una alqueria que el 1271 fou donada per Jaume I a Beltran de Bellpuig. A principis del XVII formava part de la baronia de Benidorm i pertanyia a Alfons Fajardo de la casa del marqués dels Vélez. El 1565-1572 tenia 29 cases morisques i el 1609 eren 48 cases.
La Nucia es va constituir com a municipi independent en 1705, després d'emancipar-se de la Baronia de Polop. L'Església Parroquial, dedicada a la Puríssima Concepció, es va construir en dos períodes 1761-1772 i 1854-1888 i es va restaurar el 1913.
Els seus habitants en 1787 eren 1.423, xifra que passà a 4.998 el 1845. A partir d'aquesta data disminuiria el seu nombre, tenia 1.493 habitants el 1922, amb una important emigració vers l'Alger i Orà, per a recuperar-se en la dècada dels huitanta del segle XX (3.429 habitants), arribava en 1994 a 6.522 i a 10.135 en el 2002. En 1981, el poble tenia 3.419 habitants, que passaren a 6.106 en 1991 i a 9.365 en 2001, fins als 12.573 del 2005 i 14.006 del 2006.
[edita] Demografia
Un 43,94% dels seus 14.006 habitants (INE, 2006) és de nacionalitat estrangera, procedents en la seua gran majoria de distints països europeus (sent el 32,91% del total de la població nacionals d'altres països de la UE, després amb dret de vot en les eleccions locals). Destaquen pel seu nombre els residents d'origen anglés i alemany.
Evolució demogràfica de La Nucia | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | ||||||
Població | 1.977 | 2.088 | 2.102 | 2.229 | 1.988 | 2.285 | 1.708 | 1.429 | 1.396 | 2.073 | 3.419 | 6.106 | 8.616 | 14.006 |
[edita] Economia
La seua font d'ingressos tradicional, la agricultura, s'ha anat reforçant en les últimes dècades i ha sigut superada després pel turisme. El turisme de La Nucia es de caràcter dispers, amb urbanitzacions en què es predomina el xalet unifamiliar i que s'estenen per bona part del seu terme. Quant a l'activitat agrícola, en altura predominen els cultius de ametlers i oliveres i en la vall els cítrics, les nespreres i el caqui.
[edita] Monuments i llocs d'interés
- Centre Juvenil: construït en 2005 per l'Ajuntament, que amb 3 plantes i més de 500 m² és un dels més gran de tot el País Valencià, amb un gran nombre d'iniciatives culturals, educatives i d'oci de distint tipus (concerts, col·loquis, cursos...).
- Seu Universitària de la Universitat d'Alacant: l'antic edifici del Col·legi Públic Sant Rafael situat en ple nucli urbà i construït en la segona república inaugurat l'any 1936, ha sigut reformat i ampliat en 2007 per a convertir-se en la seu permanent de la Seu Universitària de la Universitat d'Alacant de la Nucia. El projecte, disseny de l'arquitecte local José Luis Campos Rosique, suposa una aposta arriscada que concilia l'antic i la novetat i està per convertir-se en un referent de la regió.
- Mont del Calvari: és un espectacular muntanya on es pot veure tot el municipi i veure els municipis d'al voltant com la gran ciutat d'Altea i les seues platges.
- Ermita de Sant Vicent Ferrer: data de l'any 1803 i es troba en un preciós paratge natural i històric. Ermita de Sant Rafael
- Font de la Favara: un gran jardí on es poden veure les típiques plantes i arbores del clima mediterrani, la seua gran cascada i les seues fonts fan dels calorosos estius un lloc refrescant on molta gent es reuneix per a menjar davall els seus arbres centenaris.
- El Llavador: antic llavador del 1924.
- Auditori de la Mediterrània: aquest nou espai cultural compta amb una superfície total de 4.448 metres quadrats. D'ells 770 metres quadrats són d'auditori amb un aforament de 607 butaques. L'auditori de la Mediterrània és un gran espai cultural de tres altures que compta amb una gran Sala d'Assaig, una Sala de Dansa, una Aula-Taller, una gran Sala d'Exposicions, Biblioteca, Cafeteria, despatxos i 2 Sales de Conferències.
[edita] Gastronomia
Entre els plats típics de La Nucia destaquen: l'arròs cuinat, pebrereta amb sangatxo, mintxos a la paleta, els puntals de dacsa, la paella, embotits, formatges frescos i tramussos i com a postres, les nespres, confitures, pastissets de moniato, pastissets d'ametla, berlina i coca dolça. I per a beure, vins propis de la Marina, mistela, i soda, refresc tradicional.
[edita] Festes i Celebracions
- Festes Majors Patronals. Se celebren a partir del 14 de agosto en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció i de Sant Roc.
- Festes de Sant Rafael. Se celebren el tercer diumenge de novembre.
- Festes de Sant Vicent Ferrer. La festa de Sant Vicent se celebra el dilluns següent al dilluns de Pasqua al paratge natural del Captivador.
- Festa de la Carta Pobla. Se celebra el dia 9 de juliol.
[edita] Oci
En maig se celebra el Mediàtic Festival. És un festival de referència del pop-rock en castellà.
[edita] Política
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
---|---|---|
1979-1983 |
Camilo Cano Cano
|
|
1983-1987 |
Vicente Fco. Cano Cano
|
|
1987-1991 |
Vicente Fco. Cano Cano
|
|
1991-1995 |
Vicente Fco. Cano Cano
|
|
1995-1999 |
Jaime Francisco Cano Llorens
|
|
1999-2003 | <div class="hiddenStructureDiego Such Pérez 2001 Bernabé Cano Garcia">Diego Such Pérez 2001 Bernabé Cano Garcia |
|
2003-2007 |
Bernabé Cano García
|
|
2007-2011 |
Bernabé Cano García
|
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|
---|---|
l'Alfàs del Pi · Altea · Beniardà · Benidorm · Benifato · Benimantell · Bolulla · Callosa d'en Sarrià · el Castell de Guadalest · Confrides · Finestrat la Nucia · Orxeta · Polop · Relleu · Sella · Tàrbena · la Vila Joiosa |