Aitana
De Viquip??dia
| Serra d'Aitana | |
|---|---|
 |
|
| Altitud del pic m??s alt: | 1.559 m m |
| Coordenades: | 38?? 39??? 3??? N 0?? 16??? 29??? O |
| Situaci??: | Marina Baixa, l'Alcoi?? i el Comtat (Pa??s Valenci??) |
| Serralada: | Preb??tica |
| Serralada: | {{{Serres}}} |
| Pics m??s importants: | Aitana, Penya Alta, Penya Catxa, la Penya del Mulero, l'Alt del Carrascar, el Div??... |
| Material de formaci??: | Calcari |
| Serra - Muntanya - Muntanyes del m??n | |
La Serra d'Aitana s'est??n sobre una superf??cie pr??xima a les deu mil hect??rees, a nom??s uns pocs quil??metres de la costa de la Marina. Caracteritzada per un relleu extremadament accidentat, al paisatge de la serra hi predomina aclaparadorament el roquissar, sobretot en els nivells superiors del vessant septentrional. ??s precisament en aquest vessant on s'hi troben les altures principals: a m??s del pic que d??na nom a la serralada (Aitana, 1.559 m.), s??n destacables la Penya Alta (1.506 m.), la Penya Catxa (1.467 m.), la Penya del Mulero (1.308 m.) i l'Alt del Carrascar (1.208 m.). L'Aitana ??s el cim m??s alt de la prov??ncia d'Alacant.
Taula de continguts |
[edita] Situaci?? i l??mits
La vall de Guadalest limita pel nord el mass??s i l'individualitza de les ve??nes serres de Serrella i la Xort??, amb les quals contacta a trav??s de la serra del Carrascar, un estrep nord-occidental d'Aitana. Entre aquesta i la Serrella s'obri el coll d'Ares o Confrides (966 m.), cap??alera de la vall i punt de pas entre les comarques de l'Alcoi?? i el Comtat i la Marina Baixa. El flanc meridional d'Aitana es troba delimitat pels barrancs de Tagarina i l'Arc; entre aquestos s'aixeca l'Alt de la Penya de Sella, una petita per?? espectacular alineaci?? muntanyenca, tot i els seus escassos 1.159 m. d'altitud m??xima, el vessant sud de la qual descendeix r??pidament amb desnivells de m??s de 500 m. fins al llit del barranc de l'Arc. Aquest barranc, finalment, separa l'Aitana i les seues estribacions de la s??rie de turons i valletes que culminen en la impressionant mola del Puig Campana. Cap a ponent, Aitana contacta amb les serres de Benifallim i Pen??guila en el conegut coll de Tudons (1.020 m.). Quant al l??mit oriental d'Aitana, es constitu??t per la Penya Roc i el seguit de tossals que la continuen cap al sud. De fet, aquests tossals segueixen gaireb?? sense interrupci?? fins a la mola a??llada del Ponoig (1.181 m.), el qual pot considerar-se amb tota propietat com una estribaci?? del mass??s d'Aitana.
[edita] Marc geol??gic
L'Aitana ??s una serralada d'una gran complexitat geol??gica, on predominen de manera aclaparadora els materials calcaris i, en menor mesura, dolom??tics i margosos. Estratigr??ficament, els materials que afloren a la serra abasten des del Cretaci fins el Mioc??. Des del punt de vista estructural, la serra forma part del bloc anticlinal Maigm??-Carrasqueta-Aitana, constitu??t per un complex feix de plecs. Tot el conjunt de la serra es troba intensament fracturat: el flanc septentrional d'Aitana, i amb aquest la principal l??nia de cingleres, correspon a una potent falla longitudinal que talla l'anticlinal d'est a oest, mentre que altres factures importants tallen la serralada pels seus l??mits nord-occidental i sud-oriental.
[edita] Relleu i geomorfologia
Com s'ha assenyalat anteriorment, Aitana es caracteritza per un relleu aspre, sobretot en el seu vessant septentrional, on hi predominen les formacions rocalloses. En general, el vessant sud de la serra presenta un relleu m??s suau, amb pendents m??s moderats; aquest fet es trenca, per??, en l'alineaci?? muntanyenca de la Penya de Sella; en menor mesura, un fet similar es reprodueix en els l??mits orientals --Penya Roc, Rac?? Ample-- i occidentals --el Salt d'Alcoleja--. Pel que fal al relleu de la serra cal destacar igualment el paper dels processos d'erosi?? c??rstica, fins el punt que pot dir-se que Aitana alberga un dels conjunts c??rstics m??s importants del migjorn valenci??, en especial en el seu vessant nord, on hi sovintegen una s??rie de poli??s i dolines, coneguts en la zona com a "corrals", reblits per argiles rogenques. Tamb?? els fen??mens hipogeus assoleixen un desenvolupament notable, amb abund??ncia de coves --com les del Div??, el Corb, l'Aigua, la Senyora o la Pileta-- i avencs, com ara els de Llag??ria, Quiqui, Mulero i sobretot els coneguts i espectaculars avencs de Partagat, pr??xims a la Penya Forata. Finalment, s'ha de destacar la import??ncia i extensi?? que assoleixen les clapisses o pedreres, en especial al peu de les cingleres del vessant septentrional.
[edita] Hidrografia i hidrogeologia
Hidrogeol??gicament Aitana constitueix un important aq????fer, el qual forma part del subsistema Aitana-Serrella-Xort?? i del sistema aq????fer de Preb??tic de Val??ncia-Alacant (SA 50.1). L'aq????fer de la serra d'Aitana inclou diverses estribacions d'aquesta, com ara la serra del Carrascar, pla del Cirer, Alt de la Penya de Sella, Alt de Tafarmats o Tafarmaig i serres del Realet i Ponoig. Els dos nivells aq????fers principals (les calc??ries grises del Cretaci Superior i les calc??ries organog??niques de l'Eoc?? Mitj??) es troben intensament fracturats i carstificats, la qual cosa condiciona una r??pida resposta tant a l'explotaci?? com a la rec??rrega. Les fonts i els brolladors sovintegen per tota Aitana, tot i que s??n especialment abundants en el vessant septentrional. Entre les fonts m??s conegudes poden esmentar-se les de l'Espinal, l'Arbre, Forata, Partagat, Xorrets, Mol??, Salines, i Fuster, en el vessant septentrional; les de l'Arc, Pouet de l'Alemany, Font Major de Sella i Alc??ntara, en el vessant sud, i les d'Ondarella i Xirles, en el vessant est de la serra. Les aig??es de la serra donen lloc a quatre corrents fluvials de diferent import??ncia. L'aiguav??s meridional desguassa principalment a trav??s dels barrancs de Tagarina i l'Arc, a m??s del barranc del Segur??; la conflu??ncia dels tres barrancs principals d??na origen al riu de Sella, tributari del riu Amad??rio o de la Vila, al qual s'uneix al sud d'Orxeta. Quant al riu Frainos o Pen??guila, s'origina a la serra del Carrascar, un estrep nord-occidental de la serra d'Aitana, per a unir-se aig??es avall de Benilloba al riu de Seta i confluir finalment amb el riu d'Serpis. El riu de Guadalest ??s el principal corrent de la zona. Originat al peu del coll de Confrides, recorre d'oest a est la seua vall, en la qual s'encaixa de vegades profundament; el pant?? de Guadalest regula els cabals del riu per al seu ??s agr??cola.
[edita] Caracter??stiques clim??tiques
El clima d'Aitana ??s condicionat, a grans trets, per l'altitud de la serra i la seua orientaci?? predominant. El ritme anual de les temperatures ??s semblant en tota la serra, tot i que els valors mitjans presenten l??gicament variacions importants: les mitjanes anuals oscil??len entre els 13,8 ??C d'Alcoleja (739 m.) i els 15,6 ??C de Callosa d'en Sarri?? (247 m.), ambdues en el vessant nord. Malgrat aix??, resulta l??gic suposar que les mitjanes a les ??rees superiors de la serralada, per damunt dels 1.500 metres, amb prou feines deuen superar els 11 ??C. El mes m??s c??lid ??s juliol a Alcoleja i agost a Callosa (amb temperatures mitjanes de 24,5 i 23,1 ??C, respectivament), mentre el m??s fred ??s desembre a la primera i gener a la segona (amb 6,1 i 10,0 ??C, respectivament). Les gelades s??n freq??ents durant els mesos hivernals, sobretot pel gener, i abasten un per??ode temporal relativament ampli, sobretot a les zones m??s elevades de la serra. Les precipitacions tenen a la zona una marcat car??cter orogr??fic: com a conjunci?? de les caracter??stiques estructurals (altura relativament elevada i orientaci?? aproximada est-oest) i del paper predominant dels vents humits del nord-est, s'hi generen els temporals de tardor i hivern. Les precipitacions m??s elevades a l'entorn de la serra s'assoleixen en el sector nord-occidental (Alcoleja, amb una mitjana de 706 mm/any) per disminuir r??pidament en dirigir-nos cap a l'est (Benimantell, 608 mm/any; Callosa d'En Sarri??, 474 mm/any) i a l'oest (Benifallim-El Carrascalet, 558 mm/any); per?? ??s en el vessant meridional on s'hi fa m??s patent l'efecte de barrera exercit per la serra: a l'observatori de Sella es recullen com a mitjana 424 mm/any, mentre que a Relleu la precipitaci?? descendeix fins els 387 mm/any. Les nevades, finalment, solen visitar la serra quasi tots els hiverns, tot i que la seua incid??ncia ??s molt variable entre un any i un altre. A observatoris com Benifallim es superen els dos dies de neu a l'any com a mitjana, valor que l??gicament ha de ser m??s elevat en cotes m??s altes. En aquest cas, la incid??ncia de les nevades no sols ??s m??s pronunciada, sin?? que la perman??ncia de la capa de neu ??s tamb?? molt m??s prolongada.
[edita] La vegetaci?? i la flora
La flora ??s probablement l'aspecte m??s destacat del poblament bi??tic de la serra, ja que a banda de la notable diversitat vegetal, a Aitana es presenta un conjunt realment notable d'esp??cies que falten o s??n molt rares en altres serralades alcoiano-di??niques. Moltes d'aquestes s??n esp??cies d'??ptim septentrional, freq??ents al nord del Pa??s per?? extremadament escasses en aquesta zona; d'altres, en canvi, s??n caracter??stiques de serralades b??tiques situades al sud, algunes de les quals assoleixen a Aitana el seu l??mit nord de distribuci??. Finalment, un tercer grup d'esp??cies d'elevat valor biogeogr??fic ??s format per endemismes d'??rea m??s o menys restringida. Malgrat l'efecte destructiu i reiterat dels incendis, la serra conserva encara alguns enclavaments forestals destacables, representats per bosquets m??s o menys extensos de carrasca, enriquits a les zones m??s fresques i humides (com ara al peu de les cingleres del vessant nord) amb esp??cies com el freixe de flor, l'aur??, la moixera i fins i tot el gal??ler i el teix. Amb tot, la formaci?? arbrada m??s estesa a la serra ??s el pinar, afavorit per les repoblacions efectuades. Els espinals i les bardisses, d'un elevat inter??s biogeogr??fic, representen un important paper en la vegetaci?? de la serra, sobretot als nivells superiors del vessant nord. Quant a les bosquines, es troben ben representades en els nivells baixos del vessant nord i en molts barrancs del vessant sud, com ara Tagarina. Com resulta habitual en les nostres serralades, els matollars s??n la formaci?? vegetal m??s freq??ent i estesa per la totalitat de la serra. Tot i que les esp??cies dominants s'hi mantenen pr??cticament en tota la serra, hi ha variacions de menor grau segons es tracte de zones m??s baixes o elevades, aix?? com respecte al vessant sud i nord. En augmentar l'altitud, les brolles de cepell i roman?? s??n substitu??des progressivament per salviars, fins esdevindre els matollars dominants. Finalment, als nivells m??s elevats del vessant nord s'hi fa una brolla d'aspecte pulvinular, adaptada a suportar les baixes temperatures i l'acci?? dels vents. Altres formacions vegetals, com els prats perennes (fenassars i llistonars), els prats anuals o les formacions de ribera (xoperes, omedes, joncars, etc.) tenen una incid??ncia important en el paisatge de la serra; cal destacar, per la seua riquesa, el poblament vegetal de les cingleres i roquissars, on hi prosperen nombroses esp??cies end??miques i d'inter??s, que podem simbolitzar en la coneguda rosa d'Aitana o corona de rei (Saxifraga longifolia).
[edita] La fauna
La variada comunitat faun??stica de la serra constitueix una bona representaci?? dels medis de muntanya mediterr??nia; de fet, per la seua superf??cie i la relativament escassa pres??ncia humana, Aitana ha representat un important paper com a refugi d'esp??cies que s'han enrarit extremadament o que han desaparegut en altres serres pr??ximes. Als escassos retalls de vegetaci?? forestal que s'han conservat a la serra es concentra una variada comunitat de mam??fers, entre els que hom pot esmentar la geneta, el teix??, la fagina, el gat cerval o la rata cellarda. Quant a l'avifauna, en s??n caracter??stiques d'aquests medis moltes esp??cies de petits ocells passeriformes, aix?? com d'altres ocells com el picot verd, la griva, el tud??, el gaig, etc. Menci?? a banda mereix el ric poblament de rapinyaires, com ara l'aligot, l'esparver, l'astor, el gamar??s o el mussol banyut. Quant a les brolles i altres medis oberts, hi s??n caracter??stiques diverses esp??cies de r??ptils, com el fardatxo, la sargantana cua-llarga, la serp de ferradura o l'escur????. Quant als mam??fers, hom pot esmentar el ratol?? de camp, les musaranyes o l'eri????, a m??s d'algunes esp??cies apreciades pel seu inter??s cineg??tic, com el conill, la llebre i fins i tot el senglar; el predador m??s est??s en aquest h??bitat ??s la rabosa. Pel que fa a les aus, s??n freq??ents esp??cies que nidifiquen al terra, com la perdiu, l'alosa o la cogullada. Quant a les brolles m??s denses, el grup m??s caracter??stic s??n els tallarols o busqueretes (Sylvidae); tamb?? hi sovintegen algunes aus que requereixen la pres??ncia d'arbres a??llats per a niuar, com ara el cap??ot o diversos fring??l??lids, com el llogaret, el verderol, la cadernera o el gafarr??. Finalment, cal fer esment del poblament faun??stic de les cingleres i roquissars, ambient on s'hi pot trobar una avifauna caracter??stica en la qual destaquen diverses rapinyaires, com ara l'??guila daurada, l'??guila de panxa blanca, el falc?? reial, el br??fol o el xoriguer. Els c??rvids s??n un altre grup t??picament associat a les cingleres, amb esp??cies com els corbs, les gralletes o la gralla de bec roig. Tamb?? s'hi troben el colom roquer, la falcia comuna, la falcia de panxa blanca o el roqueret, mentre que alguns ocells com la merla blava, el sit-sit o el fumat sovintegen per pedreres i roquissars.
[edita] Poblament i usos actuals
L'Aitana ha estat poblada des del Neol??tic. De fet, ??s una ??rea important en jaciments de pintures rupestres d'aquesta ??poca. Cal destacar l'art macroesquem??tic, un estil rupestre exclusiu de l'Aitana. Altres estils que es poden trobar en l'Aitana s??n l'art esquem??tic i l'art llevant??. En els articles corresponents a cada estil es pot trobar una enumeraci?? dels jaciments presents a l'Aitana, d'entre d'ells, un dels m??s importants ??s el Pla de Petracos, en Castell de Castells.
Actualment, un total de set pobles se situen a la rodalia immediata de la serra: Alcoleja (297 hab.), al nord-oest; al nord, i dins la Vall de Guadalest, hi trobem Confrides (297 hab.), Benifato (124 hab.), Beniard?? (231 hab.), Benimantell (453 hab.) i El Castell de Guadalest (165 hab.); finalment, en el l??mit sud de la serra, hi apareix Sella (590 hab.). Tot i que fora ja de la influ??ncia directa de la serra, cal fer esment dels nuclis de Callosa d'en Sarri?? (7.478 hab.), La Nucia (6.078 hab.) i Polop de la Marina (1.595 hab.), els quals representen la major aglomeraci?? de poblaci?? de la rodalia d'Aitana. Els usos actuals a la serra pr??piament dita es troben molt limitats per les caracter??stiques topogr??fiques i clim??tiques. Aix??, els cultius --generalment oliveres i fruiters de sec??-- ocupen els fons de les valls i barrancs (Guadalest, Tagarina i l'Arc, sobretot), tot i que de manera dispersa hi apareixen alguns enclavaments agr??coles en zones m??s elevades dels vessants nord i sud, com ara els que aprofiten el fons d'alguns poli??s. L'aprofitament ramader assoleix una certa rellev??ncia a les zones m??s abruptes de la serra, com posa de manifest l'abund??ncia de corrals. La major part del nucli central de la serra no presenta, a hores d'ara, cap aprofitament tret dels usos cineg??tics i excursionistes.
Diverses carreteres, totes elles secund??ries, voregen els l??mits de la serra. La m??s important es la C-3313, entre Ontinyent i Callosa d'en Sarri?? per la vall de Guadalest. La A-P-1704, de Polop de la Marina a Benimantell i el Castell de Guadalest, discorre al peu del vessant nord-oriental de la serra. La carretera A-170 uneix Alcoleja i Sella a trav??s del coll de Tudons, a l'oest d'Aitana; en aquest coll s'ajunta amb les carreteres A-P-1711 i A-171, procedents de Pen??guila. A m??s de les carreteres, diverses pistes forestals i camins asfaltats s'endinsen en la serra, fins el punt que de vegades representen un problema important. Com a exemples, hom pot destacar la pista forestal que, des de la rodalia de la base militar, arriba fins a les fonts de l'Espinar, l'Arbre i Forata, en el vessant nord; diversos ramals d'aquesta pista es dirigeixen a Confrides i al pla de la Carrasca. Una altra pista, asfaltada en part, trancorre pel barranc de l'Arc des de Sella; l'??ltim tram, poc practicable, enlla??a, una vegada travessada la carena, amb diversos camins que menen al Mol?? d'Ondara i a la carretera A-P-1704. Tamb?? el barranc de Tagarina ??s recorregut per una pista forestal que acaba remuntant la cap??alera del barranc i que es prolonga en el vessant nord fins a la font de Partagat i Benifato; el trajecte entre aquests darrers punts es troba asfaltat, tot i que en mal estat. Finalment, cal fer esment d'una via asfaltada d'acc??s restringit que uneix el port de Tudons amb les instal??lacions militars situades al cim de la serra. Les edificacions rurals (els coneguts masos, caracter??stics d'aquestes comarques) s'agrupen generalment al voltant de les ??rees susceptibles de cultiu, de manera que eviten el nucli central de la serralada. A m??s dels masos, per tota la serra apareixen nombrosos corrals relacionats amb l'aprofitament ramader extensiu. Menci?? a banda mereixen les caves o clots de neu, que sense arribar a la import??ncia i monumentalitat que assoleixen en altres serralades d'aquestes comarques, posen de manifest aquesta antiga activitat. Quant al patrimoni hist??ric i cultural, i a m??s de diversos masos i els esmentats clots de neu, cal esmentar diverses fortificacions medievals (com ara els castells de Confrides, Sella o Guadalest, de certa rellev??ncia hist??rica arran de la problem??tica associada a l'expulsi?? dels moriscos el 1609), sense oblidar els pintorescos conjunts urbans d'alguns dels pobles de la serra, dels quals el Castell de Guadalest ??s un exemple ben conegut.
Finalment cal fer menci?? a la base militar situada a l'Aitana, que cont?? uns dels r??dars de control a??ri m??s important del llevant espanyol. I tamb?? al gran safari situat en la vessant oest, amb un important nombre d'aninals d'origen tropical (elefants, rinoceronts, etc).
