[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Castell de Castells - Viquipèdia

Castell de Castells

De Viquipèdia

Castell de Castells
Localització

Localització de Castell de Castells respecte del País Valencià Localització de Castell de Castells respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Església de Castell de Castells
Església de Castell de Castells
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. El Xarpolar
Manc. de S.S. La Marina Alta
Manc. Vall de Pop
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Castellenc, castellenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 45,90 km²
Altitud 551 m
Població (2007)
  • Densitat
517 hab.
11,26 hab/km²
Coordenades 38° 43′ 29″ N 0° 11′ 40″ OCoordenades: 38° 43′ 29″ N 0° 11′ 40″ O
Distàncies 123 km de València
33,6 km de Dénia
96 km de Alacant
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP i 2 PSPV
María Rosa Pérez Gadea (PP)

Castell de Castells és una població de la comarca de la Marina Alta

Taula de continguts

[edita] Història

Al Pla de Petracos hi ha un jaciment prehistòric que parla de l'antiguitat del lloc; tot i això la població té el seu origen en l'antic castell de Serrella, per la qual cosa també és conegut com Castells de Serrella; formava part dels dominis d'Al-Azraq fins 1254 en què Jaume I va incorporar-lo a la Corona d'Aragó; en 1290 (1320 segons altres fonts) fou comprat per Bernat de Sarrià i posteriorment passà a l'orde de Calatrava, de la qual constituí la comanda del Castell de Castells; fou lloc de moriscos, els quals ocupaven 170 cases en el moment de l'expulsió, a la qual s'oposaren per les armes i foren derrotats, després de destruir l'església, en la batalla del Pla de Petracos; la posterior repoblació es va fer amb cristians mallorquins.

[edita] Demografia i economia

En 2006 s'hi empadronaren 487 persones; el gentilici dels seus habitants és castellenc. L'economia és bàsicament agrícola, de secà: ametla; oliva i garrofa, en plena transformació devers el turisme rural i d'interior. S'hi conserva l'artesania de la palma, de la que es fan cistelles i bosses de mà.

[edita] Geografia

El terme, de 45,9 km2 , s'ubica en la vall de Pop, voltat de muntanyes com ara la Serrella, la serra d'Alfaro, la Xortà o el Castellet i gaudeix de força paratges de singular bellesa, l'Altar Gelat (on mai no pega el sol), la cova del Somo, els Arcs dels Atancos, les fonts de la Bota, l'Ombra, els Teixos; el forat de la Llacuna, el Castellet; el cim del Cocoll i sobre tot el Pla de Petracos en són bona mostra.

[edita] Edificis d'interès

El poble està envoltat per tres poblats moriscs situats a les partides de Petracos, Aialt i Bit i ha assolit recentment el Premi Especial a la Conservació del Patrimoni pel seu modern Museu Etnològic i la ruta de les pintures rupestres que troba el seu millor exponent en el jaciment de Pla de Petracos, declarada amb la resta de l'art rupestre llevantí Patrimoni de la Humanitat.

La resta del seu patrimoni es concreta en:

  • Església de santa Anna. Del XVII.
  • Restes del Castell de Serrella. De difícil accés, roman abandonat en el cim del Castellet des de la conquesta i el seu estat és de ruïna absoluta.

[edita] Gastronomia

La gastronomia és la típica de la comarca, borreta de melva, minxos, botifarra, sobrassada, penques i, com a curiositat, citar el costum importat pels que emigraren cap a Algèria del cous-cous.

[edita] Política

Segons els resultats de les eleccions de 2003 el municipi governat per 6 regidors del PP i 1 del PSPV.

En les eleccions municipals del 2007 el PP aconseguí 5 regidors, i el PSPV 2.

[edita] Enllaços externs


Municipis de la Marina Alta
Alcalalí · l'Atzúvia · Beniarbeig · Benidoleig · Benigembla · Benimeli · Benissa · Calp · Castell de Castells · Dénia · Gata de Gorgos
Llíber · Murla · Ondara · Orba · Parcent · Pedreguer · Pego· el Poble Nou de Benitatxell · els Poblets· el Ràfol d'Almúnia · Sagra· Sanet i els Negrals · Senija· Teulada · Tormos· la Vall d'Alcalà · la Vall d'Ebo· la Vall de Gallinera · la Vall de Laguar· el Verger · Xaló· Xàbia