Benigembla

De Viquipèdia

Benigembla és una població de la comarca de la Marina Alta, en la Vall de Pop i en el País Valencià.

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia i economia 3 Geografia 4 Gastronomia 5 Edificis d'interès i altres 6 Festes i costums 7 Política i Símbols 8 Símbols 9 Notes 10 Enllaços externs

[edita] Història

Diverses investigacions realitzades en les pintures rupestres del Pla de Petracos (antic poblat morisc, situat a 7,5 km de Benigembla en direcció a la Vall d'Ebo), demostra que la zona fou poblada des de la prehistòria. Aquestes pintures rupestres d'art llevantí i macroesquemàtic, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998, i tenen uns 8000 anys d´antiguitat. El jaciment amb art rupestre del Pla de Petracos es troba a vora de 500 m sobre el nivell del mar, en el marge esquerre del Barranc de Malafí. Es composa de vuit abrics, cinc dels quals presenten motius pintats perfectament visibles. El Pla de Petracos és un dels millors jaciments amb art rupestre del País Valencià. En el l'any 2005 la Generalitat Valenciana declara el Pla de Petracos parc d'interès cultural.

El poble de Benigembla és d'origen àrab, després de la conquesta es mantingué la població que, poc abans de la seua expulsió, s'acostava als 200 habitants. Fins el 1544 fou senyoriu de la família de Pere Andrés. En 1609 al conèixer-se la notícia de l'expulsió, els moriscos d'aquesta població, juntament amb altres 10.000 de la zona, es van fer forts a La Vall de Laguar. Des de Benigembla, Agustí Messia, capità de l'exèrcit cristià, dirigí l'operació que acabà amb la revolta davant la carència de queviures. El 1676 passà a formar part del comtat de Parcent, al crear-se aquest, i posteriorment a mans de la família de la Cerdà.

Al terme de Benigembla es troben les restes de l'antic castell, d'origen islàmic, denominat el Castell de Pop, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd, contrafort meridional de la Vall de Laguar, i del nord del poble de Benigembla. Amb el repartiment fou atribuït al català Pere d'Altafulla, però després recuperat per Al-Azraq. Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els successors. Aquest castell dóna nom a la Vall de Pop. Vall mitjana del riu Xaló-Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus de secà i regadiu. Com molts pobles de la Vall de Pop, desprès de la reconquesta, es va repoblar de camperols de les Illes Balears i Catalunya.

[edita] Demografia i economia

En 1715 el poble tenia tant sols 99 habitants, i en 1715 arriba a 360 habitants. La població experimenta un creixement espectacular fins l'any 1860. En 1860 la població arriba a 848 habitants. Des de l'any 1900 a 1964, la població disminueix en un 34 per cent, degut a un corrent migratori cap els Estats Units d'Amèrica, a Algèria, i a altres indrets. En 1998 hi havia 382 habitants, i en el cens de l'any 2006 la població arriba a 598 habitants. Hi ha un 35% de la població que és estrangera, la majoria són procedents del Regne Unit de la Gran Bretanya. Segons l'últim cens, el 70% de la població és catalanoparlant (valencià).

Evolució de la població de Benigembla [1]
Any	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006
Població	758	667	649	730	693	689	564	549	420	380	392	598

Una de les ocupacions dels benigemblers és l'agricultura. Però cal dir, que avui en dia, sols es conrea el 28% del terme municipal. La producció de la pansa va tenir la seva esplendor al llarg del segle XIX, i fins a mitjans del segle XX. La vinya era el conreu tradicional, i la varietat de moscatell s'imposava com a única, amb l'objectiu de l'obtenció de panses. Els riu-raus s'utilitzaven per a posar la pansa dintre, per a que no es banyara. Encara queden alguns riu-raus en el terme, però ningú escalda el raïm avui en dia. Els preus del mercat de la pansa no són rentables. Avui, els conreus més estesos són els següents: els cítrics, vinya, oliveres, ametllers, garrofers i figueres. S'hi conserva l'artesania dels cabassos de palma.

El sector de la construcció també absorbeix un sector important de la població. La construcció s´ha beneficiat del turisme residencial,que ha augmentat considerablement en els últims anys.

Un altra part de la població són empleats del sector públic. El turisme rural també comença a tenir un paper rellevant en l'economia local. Com a conseqüència del turisme rural, en el poble hi ha dos restaurants, dues cases rurals, una zona d'acampada, i una zona recreativa. També, cal dir que hi ha en projecte dues residències de la tercera edat per part del sector privat.

[edita] Geografia

El poble es troba a 88 qm. d´Alacant, 50 km. de Benidorm, i a uns 105 km. de València. Pertany a la comarca de la Marina Alta, i es troba a uns 23 km. de Dénia, que és el cap de la comarca. Està a uns 314 m. d´altura del nivell del mar. El Morro d´en Serra és l´altura màxima del terme municipal amb 1001 m. d´altura.

Enclavat a la Vall de Pop, a la vora del riu Xaló-Gorgos i al peu de la serra del Cavall Verd, la seua orografia és molt esquerpa i depara força llocs dignes de visita arreu del terme, de 18,4 km², com ara la pujada a la Penya de l'Altar (890 m); al Cavall Verd, muntanya que sembla la cara d'una dona; el paratge i la zona recreativa del Safareig o la Font;la Zona d'Acampada de la Vall de Pop en la partida de les Palmeres; els barrancs d'Alcaina i de Galistero; la ruta de la Penya Blanca denominada d'aquesta manera perquè està enclavada en un paratge on mai pega el sol o les fonts de l'Ullet, dels Pasqualets; de Dalt i de Baix;la Font Roja, i la Font de les Murteres.

El riu Gorgos, el riu que passa per Benigembla, té una superfície de 283,2 km², i uns 50 km de recorregut. Naix en les proximitats de Fageca, a on recull les pluges de Serrella i Alfaro. Ha estat declarat a principis dels anys 2005 lloc d´interès comunitari, per part de l'Unió Europea, a proposta de la Conselleria de Medi-Ambient. Aquest riu passa per a tots els pobles de la Vall de Pop, i desemboca finalment en Xàbia.

[edita] Gastronomia

La gastronomia típica de Benigembla, és la típica de la comarca de la Marina Alta. En el poble es fan bollos (denominat minxos en altres poble), i normalment porten sardina o anxova. El salat com la melva o la borra també són plats típics a Benigembla. Així com les coques amb tomaqueta i pebrera, o sobrassada. També cal mencionar l'arròs amb naps i penques, arròs al forn, arròs caldós, cous-cous, i l'espencat, entre els plats preferits dels benigemblers. Els anglesos del poble segueixen preferint "fish and chips", pel seu paladar.

[edita] Edificis d'interès i altres

Principalment cal destacar entre altres:

• Església de Sant Josep, d'estil neoclàssic. Segles XVIII-XIX. Amb bell campanar barroc.
• El Safareig o La Font, i la seva zona recreativa amb barbacoa.
• El Sindicat, d'estil neoclàssic amb elements del rococó i barroquisme francés.
• El Pont de Parcent, fet de pedra per picapedrers.
• Els Murs i el Jardí del Ribàs, els murs també es va fer per picapedrers.

L'Església Parroquial de Sant Josep fou restaurada i decorada en l'any 1994, i la campana gran, denominada Maria la Gran fou reparada en el mateix any (Hermanos Portilla 1994). Una altra campana és la campana menuda o de Vernissa, aquesta es denomina Santa Barbera(Domingo Tormo 1808), i per últim està la mitjana denominada Maria Bàrbara (Domingo Tormo 1868).

En quant al local del Sindicat, situat en el cantó del Carrer Llarg i el Carrer Sant Francesc Xavier, cal dir que és de principis del segle XX, concretament de l'any 1925, i és disseny del mestre d'obres Adelí Moll. El fet que aquest local siga neoclàssic amb elements del rococó, i del barroquisme francés, pot ser degut a la influència del retorn dels benigemblers de l'emigració a Algèria. Actualment s'aprofita com a centre d'encontre social.

També cal destacar els murs del riu, que circumval·len la part oest del poble, aquestos fets per picapedrers ara fa uns 80 anys. El senyor Baldomero Vega de Seoane fou el principal benefactor, per a la construcció d'aquestos murs de contenció. Els murs del Ribàs o del riu, protegeixen al poble, de les crescudes del riu Xaló-Gorgos. El senyor Baldomero Vega de Seoane era un representant en la Diputació d'Alacant del partit de Canalejas. Actualment la plaça més important del poble porta el seu nom.

En octubre de l'any 2006, Jean-Jacques Annuad roda part dels exteriors de la pel·lícula "La Seva Majestat el Minor", en alguns bancals d'oliveres de Benigembla, aquest director francés de fama internacional, és conegut també per altres pel·lícules com "El Nom de la Rosa" o per la pel·lícula "Set Anys en el Tibet".

[edita] Festes i costums

Les festes del poble es celebren en honor de a Sant Josep, Sant Agustí, Sant Francesc Xavier i la Verge d´Agost, i es celebren entres els dies 12 i 15 d'agost, encara que el dia 11 normalment es fa la presentació i hi ha berbena. Després del dia 15, hi ha 3 dies de bous al carrer. Els bous al carrer és una costum molt arrelada a Benigembla, igual que la pilota en totes les seues varietats. El Soldaet de Benigembla fou uns dels millors jugadors de pilota a llargues del País Valencià.

El dia 16 i 17 de gener també es celebren festes en honor a Sant Honorat i Sant Antoni. El dia de Sant Antoni com ja és costum es bendeixen els animals del poble. També normalment s'ha organitza una berbena.

[edita] Política i Símbols

El primer alcalde del poble elegit, després de la transició democràtica, fou Antoni Caselles i Peréz del PSPV-PSOE, amb el suport de AP, encara que les primeres eleccions foren guanyades per la UCD, ja que va aconseguir 3 regidors.

En les eleccions municipals de 2003 el PP va obtenir l'alcaldia mercés als seus 4 regidors. i el PSPV n’obtingué 3. En les eleccions de l'any 2003 es presenta per primera volta una candidatura del Bloc Nacionalista Valencià. Des de que hi ha eleccions municipals, el PP ha guanyat dues eleccions, el PSPV-PSOE ha guanyat 3 eleccions, el PDP una elecció, els independents de Benigembla una elecció, i l'antiga UCD una elecció.

En novembre de l´any 2004, L´Ajuntament de Benigembla va signar un conveni urbanístic amb l´empresa Coll de Rates, que tenen com a caps a Andrés Ballester i a Julio Iglesias. La major part de la població al conèixer la notícia per la premsa mostrà el rebuig al conveni urbanístic, així com al secretisme en que es va signar, i també mostraren el seu rebuig a l´evocació en aquest conveni de la LRAU.

En l'any 2005 dimiteix el batlle Aureli Llinares i Mas del PP, i la major part del seu equip de govern, com a conseqüència de la pressió popular exercida sobre l´equip del govern municipal. Assumeix la batlia Felip Peréz i Mengual que fou l´únic regidor del PP que es va abstindre en signar el polèmic conveni urbanístic amb l´empresa Coll de Rates.

En les eleccions municipals de maig del 2007, el PP treu 3 regidors, el PSPV 2, el Bloc Nacionalista Valencià 1, i el partit local GB 1.

[edita] Símbols

En desembre de 1999 la Generalitat Valenciana aprova l'adopció com a denominació oficial, la denominació històrica, tradicional, i exclusivament valenciana del municipi com a Benigembla, en compte de l´imposada de Benichembla que s'utilitzava durant el franquisme primordialment. El nom de Benichembla que es va utilitzar durant el franquisme, era tan sols una transliteració fonètica de la denominació històrica, tradicional, i valenciana del poble.

L'escut del poble fou aprovat el 30 de gener de 1989, i en la sessió del ple de l'ajuntament del 30 de març de 1999, es va aprovar la modificació de l'escut, adaptant-se al timbre la corona reial oberta, en compte de la corona reial tancada, que constava en l'expedient original de l'any 89. Entre els elements de l'escut, destaca la senyera quatribarrada que ens identifica els benigemblers com a valencians. També està el mur que simbolitza el antic castell d'origen islàmic, denominat Castell de Pop, però també simbolitza els murs que circumval·len la part oest del poble, denominat els murs del Ribàs. Aquest mur protegeix el poble de les crescudes del riu Xaló-Gorgos. Per últim estan les ones d'argent i atzur, que evoquen l'aigua solcant de un torrent, que és el riu Xaló-Gorgos que passa pel poble.

La descripció de l'escut oficial de Benigembla diu així:

"Escut de sinople, el mur d'or, maçonat de sable, sostingut d'ones d'argent i atzur, sobremuntat d'escudet de losange, amb la senyera quatribarrada o els pals de la corona d'Aragó. Al timbre corona reial oberta."

El poble forma part de la Federació Valenciana de municipis i províncies, de la mancomunitat cultural, i també de la de serveis socials de la Marina Alta. El municipi també forma part de la Mancomunitat dels Pobles de Vall de Pop.

[edita] Notes

1. ↑ Població de fet segons L'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benigembla

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• [1] La Vall de Pop a la Marina Alta, pàgina de L'Associació Cultural Dalt de L´Alt de Benigembla.
• [2] Més informació sobre Benigembla. Pàgina de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, amb la col·laboració de L´Associació Cultural Dalt de L´Alt de Benigembla.

Municipis de la Marina Alta

Alcalalí · l'Atzúvia · Beniarbeig · Benidoleig · Benigembla · Benimeli · Benissa · Calp · Castell de Castells · Dénia · Gata de Gorgos Llíber · Murla · Ondara · Orba · Parcent · Pedreguer · Pego· el Poble Nou de Benitatxell · els Poblets· el Ràfol d'Almúnia · Sagra· Sanet i els Negrals · Senija· Teulada · Tormos· la Vall d'Alcalà · la Vall d'Ebo· la Vall de Gallinera · la Vall de Laguar· el Verger · Xaló· Xàbia