Riu Xaló-Gorgos

De Viquipèdia

Xaló-Gorgos
Localizació del riu Gorgos respecte a la província d'Alacant
Llargada	50 km
Altitud del naixement	m
Cabal mitjà	m³/s
Àrea conca	283,2 km²
Naixement	Fageca (Vall de Seta)
Desembocadura	Mediterrani a Xàbia
Territoris de la conca	Comtat i la Marina Alta (País Valencià)
Riu - Hidrologia - Rius del món

El riu Xaló-Gorgos és una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca valenciana de la Marina Alta. Ha estat declarat com a LIC per part de la Unió Europea, degut a l'alt valor ecològic i medi-ambiental d'aquest riu.

El llit del riu Xaló–Gorgos al seu pas per Benigembla

[edita] Naixement

Aquest riu naix en les proximitats de la població de Fageca (Vall de Seta), on recull les pluges de les Serres de Serrella i Alfaro. En temps dels àrabs se'l coneixia amb el nom de riu Almèdia.

[edita] Recorregut

Té una superficie de 283,2 km² i uns 50 km de llargària. Comença el seu recorregut en les poblacions de Famorca i Castells de Serrella). El riu passa per Benigembla, Murla, Parcent, Alcalalí, Xaló, etc. Al Pla de Petracos rep l'aportació d'un dels seus afluents més emblemàtics, el Barranc de Malafí, i s'anomena Xaló mentre travessa totes les poblacions de la Vall de Pop i d'Aixa, però a partir de Llíber adquereix el nom de Gorgos. Després, rep les aigües del Barranc de la Font d'Aixa. A continuació, passa per Gata de Gorgos i desemboca finalment a Xàbia.

[edita] Característiques

Les pluges torrencials de la tardor solen provocar freqüents avingudes, sobretot al curs mitjà del riu; però, a l'estiu es manté pràcticament sec, tret d'alguns tolls on tot l'any hi ha aigua que s'aprofita per al reg de taules d'horta. Una altra característica d'aquest riu és la gran permeabiltat del seu llit, que fa que el seu cabal servisca per a nodrir moltes fonts per efecte de la filtració subterrània.

[edita] Vegetació

A la ribera del riu Xaló-Gorgos creix abundosament la boga, el baladre i el canyar.

[edita] La boga

La boga és una planta de fulla perenne amb què es fan seients per a cadires. Per poder utilitzar-la amb aquesta finalitat, primer cal exposar la boga a l'aire i al calor del sol perquè se'n desprenga tota la humitat. El trençat de la boga requereix una gran destresa manual. Hi ha diferents classes de cadires de boga: costurera, xata, catalana, castellana, xaparra... La persona que s'encarrega d'arreglar els seients de boga que s'han fet malbé és l'embogador, que va de poble en poble oferint els seus serveis.

[edita] El baladre

Hi ha exemplars de baladre que arriben a fer els quatre metres d'alçària, i generalment creixen formant espesses colònies denominades baladrars. Les seues fulles són llargues, i tenen un nervi principal i molts de secundaris disposats en paral·lel. Es tracta d'una planta resistent a la sequera, però també molt tòxica: s'han produït casos d'enverinament de xiquets que de forma imprudent han mastegat les seues fulles. El baladre produeix unes flors molt vistoses al llarg de tot l'estiu. Tenen forma d'embut i el seu color varia entre el blanc i el rosat.

[edita] Els canyars

Un canyar és un lloc poblat de canyes, el nom científic de les quals és Arundo donax. Com que la canya és una matèria primera molt abundant al llarg del recorregut del riu Xaló-Gorgos, el llaurador de la zona ha sabut buscar-li moltes utilitats. De les canyes se'n fan canyissos, cistelles, paneres, gàbies, tabaquets de cosir, etc. Els canyissos s'usaven antigament per a fer les encanyissades de les teulades o per a estendre sobre ells el raïm a fi que el sol l'assecara convertint-lo així en pansa. Una canya lligada a un arbre jove el fa créixer dret. La xitxarra és un instrument fet d'aquesta flexible matèria vegetal. Els catxirulos tenen l'esquelet de canya. Un canya alta i llarga es fa servir per a tombar les ametles del capdamunt de l'arbre.

[edita] Nòmina d'afluents

[edita] Capçalera

• El Barranc de Fageca
• El Barranc de Malafí
• El Barranc de la Bóta
• El Barranc de Petracos

[edita] Curs mitjà (o subcomarca d'Aixa-Pop)

• El Barranc d'Almadix
• El Barranc de la Foia
• El Barranc de Passula
• El Riuet de Cuta
• El Barranquet de Llíber

[edita] Curs baix

• El Barranc de la Font d'Aixa
• El Barranc de l'Horta o de Teulada
• La Barranquera de Xàbia

[edita] Antics molins hidràulics de la conca del riu Xaló-Gorgos

• Molí de Xancossa (Castell de Castells)
• Molí del Gomis (Castell de Castells)
• Molinet Vell (Murla)
• Molí del Primo (Parcent)
• Molí de les Hortes(Alcalalí)
• Molí de la Raconada (Alcalalí)
• Molí Nou (Xaló)
• Molí del Giner (Xaló)
• Molinet de Llíber (Xaló)
• Molí del Xaraca (Llíber)
• Molí de Caselles (Xàbia)
• Molí de Climent (Xàbia)
• Molí de Narret (Xàbia)
• Molí de Garçó (Xàbia)