Castell de Pop

De Viquipèdia

El castell de Pop és un antic castell, d'origen islàmic, les restes del qual es conserven en la muntanya del Cavall Verd, en la Serra del Penyal, al nord del terme municipal de Benigembla, i en el sud del terme de la Vall de Laguar. La muntanya del Cavall Verd també li s'anomenava la muntanya de Pop. Amb el repartiment fou atribuït a Pere d'Altafulla, però després fou recuperat per Al-Azraq. Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors. Aquest castell, dóna nom a la Vall de Pop, vall mitjana del riu Xaló-Gorgos en la Marina Alta.

El castell de Pop, i la llegenda d'al-Fatimi i el seu Cavall Verd.

Pop és un castell àrab, que hom situa, al cim del Cavall Verd (Serra del Penyal,entre Benigembla i Laguar); entre dos cims separats per una plana central. El problema és que en el lloc no hi ha restes arquitectòniques de cap tipus; ara bé, si, que es troba gran abundància de ceràmica islàmica. Per lo que l'ocupació de l'indret pels àrabs és innegable. A l'altre extrem de la serra, en el paratge conegut com Garga, hi ha restes d'una important edificació que correspon a un castell, conegut com a “el Castellet de Garga”, ocupat en època ibera i àrab. Així tenim en una mateixa serra i a poca distancia dos llocs on poder situar el castell de Pop. En quin dels dos llocs, estava el castell de Pop?. Bo, si peguem una mirada als castells, de la mateixa època, veurem que tots, absolutament tots, estan a la vora de vies de comunicació. Si ens peguem una ullada veurem que Garga esta situat a la vora del camí que anava de Laguar a Castells i Benigembla, una via de comunicació; per contra el Penyal no te cap via de comunicació prop, és un lloc aïllat. Doncs arribats a aquet punt sembla que el castell de Pop cap situar-lo a Garga. Ara ens salta el dubte, que havia en el Penyal?. Podria ser un poblat, però el fet que no hi haguí vestigis de construcció ho fa difícil. Aleshores podria ser un assentament ramader, temporal, lo qual voldria dir que per aquestes terres es practicava el nomadisme. Pot ser. Però si escarbem un poc descobrim que per la zona, i fins desprès de l'expulsió del moriscos, hi ha la llegenda del morabit (una espècie de religiós guerrer) /al-Fatimi/. Aquet morabit va lluitar contra el rei Jaume I, i davant la derrota va ser engolit, juntament amb el seu cavall verd, per una muntanya. Segons la llegenda, la muntanya retornaria al morabit, per a retornar la llibertat als musulmans. Aquesta muntanya és la Serra del Cavall Verd. Arribats a aquest punt, tenim un castell i una llegenda, en una mateixa muntanya. Els musulmans consideren als morabits, com sants, i els seus llocs d'enterrament com a un lloc sant. Podem pensar que la plana que hi ha entre els cim del Penyal, i la Penya Roja, fora el lloc on estava enterrat /al-Fatimi/, llavors estaríem davant d'un lloc sagrat i de peregrinació, açò demostraria l'existència de ceràmica àrab, sobre tot tardana. Ja que aquet lloc seria visitat pels mudèjars, de les, dues, Marines. I amés demostraria el per que els moriscos de tota la Marina, van decidir refugiar-se en aquest lloc, per tal d'evadir la seva expulsió.

[edita] Les alqueries del Castell de Pop

A l'Edat Mitjana el terme castral del Castell de Pop comprenia dins la seua jurisdicció les següents alqueries:

[edita] Alqueries conegudes

• Alcanícia (l'actual Canèssia)
• Benigela (l'actual Benigembla)
• Vernissa
• Murla
• Parsén (l'actual Parcent)

[edita] Alqueries sense localitzar

• Benallacar
• Benilacrux o Benilacruci
• Ceylent
• Mòrtia
• Rahalhabelhabar

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.