Benissa
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Marina Alta | |||
 |
|||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Alta Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia |
||
| Gentilici | Benissenc, Benissenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 69,71 km² | ||
| Altitud | 319 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
12.690 hab. 182,04 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 42′ 54″ N 0° 03′ 00″ E | ||
| Distàncies | 112 km de València 23,9 km de Dénia 75,4 km de Alacant |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 Benissa 8 PP, 5 PSPV, 3 CIBE-BNV i 1 PSD Juan Bautista Roselló (PP) |
||
| Festes majors | Festes a la Puríssima Xiqueta 4rt diumenge d'abril |
||
| Dies de mercat | Dissabte | ||
| Fira tradicional | Porrat de Sant Antoni Fira Medieval |
||
| Web | |||
Benissa és una població de la comarca de la Marina Alta, i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop.
Taula de continguts |
[edita] Història
Al seu ample terme municipal, 69,71 km2, hi ha vestigis de població de l'Edat del Bronze. També existeixen, al Morro de la Francesa, pintures rupestres pertanyents a l'art llevantí. La troballa de monedes i àmfores ens recorda el pas dels romans. El topònim àrab, Banu-Isa, i molts més Ben Isa, Benimallunt, Ràpita, Alfama, Mezquita entre d'altres indiquen clarament la procedència àrab del poble. Quan, en 1248, Jaume I conquista i cedeix el lloc a Jaume de Gruny la població continua éssent majoritàriament musulmana encara que molt repartida per masos i poblets, tanmateix, la població cristiana aixecaria el casc urbà per al seu assentament. El 1381 hi havia 56 cases de cristians, que es van convertir en 71 el 1409; a més, els musulmans s'assentaren en Benimallunt (11 cases), Albinyent (11) i Benimarraig (4). Va formar part, juntament amb Altea, Calp i Teulada, d'un senyoriu, un dels senyors del qual fou Roger de Llúria. Al llarg dels segles XV i XVI va sofrir nombrosos atacs dels pirates barbarescos. La repoblació posterior a l'expulsió de 1609 va fer-se amb gents procedents dels Pirineus, Catalunya i Aragó els quals emmurallaren el poble.
[edita] Demografia i economia
La revisió del padró municipal de 2004 dóna una xifra d'11.405 habitants, de gentilici benissencs/benissenques (col·loquialment benisseros). Hi ha dos nuclis de població: Benissa i Fanadix.
L'agricultura, que tradicionalment ha estat la principal font de riquesa, ha estat desplaçada pel turisme que a hores d'ara és el motor de l'economia local.
[edita] Climatologia
El clima de Benissa s'inclou dins del tipus climàtic "meditarrani subtropical".
La temperatura mitjana anual és de 16,5 ºC. La temperatura mensual més alta és la del mes d'agost, amb 24,4 ºC, seguit de la del mes de juliol amb 24,1 ºC. La temperatura mitjana mensual més baixa correspon al mes de gener amb 10,6 ºC.
A causa de la proximitat a la mar de gran part del territori de Benissa, les temperatures es veuen afectades per la brisa marina, que manté uns pocs graus més baixa la temperatura de les zones properes a la costa que a l'interior.
La precipitació mitjana anual és de 551,8 mm. L'estació seca correspon a l'estiu, amb tan sol 44,3 mm; i és l'estació invernal la que recull una major quantitat de pluges, amb una mitjana de 204 mm. No obstant això és el mes d'octubre en el qual les precipitacions són més abundants, recollint-se una mitjana de 86,7 mm.
La majoria de les precipitacions solen donar-se de manera torrencial, especialment en les pluges provocades per les tempestes de llevant. En ocasions aquestes precipitacions solen presentar-se acompanyades de pedra, principalment a les estacions de primavera o d'estiu. En època invernal, aquestes precipitacions poden presentar-se en forma de neu a les cotes superiors de la serra de Bèrnia.
Segons aquestes dades, el règim d'humitat, en el qual s'enquadra el terme de Benissa, és del tipus Mediterrani sec.
| 1978-1999 | gen | feb | març | abr | maig | juny | jul | agost | set | oct | nov | des | TOTAL |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temp. màxima (ºC) | 13,8 | 14,3 | 17,3 | 17,4 | 20,1 | 24,1 | 27,7 | 28 | 25,4 | 21,6 | 17,4 | 14,8 | 20,1 |
| Temp. mitjana (ºC) | 10,6 | 10,8 | 12,7 | 13,6 | 17,4 | 20,7 | 24 | 24 | 21,7 | 17,7 | 13,7 | 11,5 | 16,5 |
| Temp. mínima (ºC) | 7,4 | 7,4 | 9 | 10 | 12,9 | 17,4 | 19,2 | 20,2 | 18,0 | 13,9 | 10,1 | 8,2 | 12,8 |
| Precipitacions (mm) | 52,9 | 39,6 | 49,9 | 53,1 | 43,6 | 18,5 | 8,6 | 20,3 | 69,7 | 86,7 | 75,4 | 69,5 | 551,8 |
[edita] Geografia
Un terme tan ample com el de Benissa dona lloc a gran quantitat d'opcions d'oci i esbargiment. Així, si preferim la platja, al llarg de 4 km podem gaudir de Les Bassetes, La Fustera, Els Pinets, La Llobella, l´Advocat i el Baladrar; si optem per la muntanya hi ha les serres de Bèrnia, amb abundant representació de la flora i la fauna mediterrànies; la Solana, Mallà i Oltà que ofereixen múltiples activitats de senderisme i escalada. Per citar-ne alguna parlarem de la ruta de les Ermites on podem conéixer les de Santa Anna, de 1613; la de Pinos, segle XIX; Benimarco, 1884; Pedramala, segle XIX; Lleus, segle XIX i Benimarraig, segle XIX.
[edita] Urbanisme
[edita] Evolució urbanística
El primitiu recinte històric de Benissa era un recinte emmurallat que s'alçà després de la conquesta del territori per la Corona d'Aragó. Estava format per una porta principal que se situava a l'actual Plaça del Portal, on s'alçava la desapareguda Església de Sant Pere. Aquesta havia estat dissenyada com a peça aïllada de defensa en cas de necessitat.
Les muralles que rodejaven el recinte primitiu eixien d'aquesta plaça i seguien l'alineació del Carrer Santa Bàrbara baixant pel Carrer Bot, on s'alçava l'altra porta que comunicava amb la moreria o raval i on es conserva en aquest lloc el traçat vell del Carrer del forn, per a unir-se al Carrer Pare Andreu amb el Carrer de Les Parretes, tancant-se novament a la Plaça del Portal.
Al segle XVI es millora la fortificació de l'Església de Sant Pere posant merlets als murs i afegint matacans. La vila roman tancada a les muralles. Al segle XVII es construeix el Convent dels Pares Franciscancs fora de les muralles.
Al segle XVIII es registra un augment considerable de la població que passa de 212 habitants el 1712 a 800 el 1794. Això suposà un creixement del nucli de població considerable. Les edificacions començaren a enllaçar el Convent Franciscà amb el recinte antic. Així s'originaren els Carrers Sant Domènec i Sant Josep. A les acaballes d'aquest segle, Benissa tenia una estructura en forma de dos llargs carrers paral·lels als extrems dels quals se situaven les dues esglésies, la parroquial i la dels Pares franciscans.
A la primera meitat del segle XIX comptava, a més dels del Casc Antic, amb els carrers Santa Bàrbara, Parretes, Sant Francesc, Sant Domènec, Carreró del Cabot, Sant Josep, Escoto, Trinitat, Alacant, Perill i Pare Andreu.
A la segona meitat del segle XIX Benissa supera els 5000 habitants. L'evolució urbana modifica l'estructura antiga i es desenvolupa -de 1860 a 1910- el que serà l'Eixample. D'aquest mode s'edifiquen els Carrers Reverend Pare Melxior, Sant Nicolau, El Salvador, Sant Joan, Sant Sebastià, i alguns habitatges aïllats. Així, es posa en contacte la trama urbana amb l'eix de comunicacions constituït pel camí de València a Alacant.
El creixement urbà al sud d'aquest eix haurà d'esperar fins el 1950 per les dificultats imposades per la topografia.
[edita] Tipologia urbanística
[edita] La Casa Rural
Correspon al que generalment s'anomena caseta de camp. Aquesta evoluciona a partir d'una unitat elemental per addició de diversos cossos amb distintes funcions complementàries al voltant de l'activitat agrícola.
L'habitatge pròpiament dit, és de planta rectangular i d'una, dues o tres crugies amb coberta d'un o dos vessants. La distribució funcional és variada.
La "casa compacta" és l'opció bàsica a l'hora de concebre la casa. L'estructura típica d'aquesta construcció aïllada destinada a habitació permanent, sol presentar dues o tres crugies paral·leles a la façana i una o dues plantes.
Un segon cos té funció exclusivament agrícola. Es troba adossat al cos central o bé separat pel corral. Aquest cos és -funcionalment- la quadra i la pallissa. La part baixa es detinava a allotjar a cobert la cavalleria. Sobre aquesta es disposava la pallissa. Una obertura situada sobre l'estable permetia fornir de farratge els animals.
L'accés a l'habitatge sol trobar-se a la cara sud d'aquest. Es protegeix de la insolació forta estiuenca amb un cobert d'un vessant. Quan aquest cobert té una funció estrictament agrícola, com la de preservar la pansa de la humitat, s'anomena riurau. Aquest és el cas de la majoria de cases rurals del terme municipal. Existeixen notables variacions sobre aquest element: Cases amb naia, cases porticades, etc. El riurau pot edificar-se exempt o formant un cos independent, d'una o dues crugies. Donada la seua funció agrícola sol edificar-se amb arcs de menor elegància i menys riquesa de materials que les naies.
Tota aquesta instal·lació es completa amb altres elements:
- El sequer.
Es tracta d'una esplanada amb la terra compactada i neta de pedres, on la pansa, estesa sobre canyissos, era posada a secar al sol.
- L'era.
Es tracta d'una esplanada xicoteta, de forma circular, de terra compactada i neta de pedres construïda a zones ventoses per tal de batre i ventar els cereals amb l'ajuda de tracció animal.
- L'aljub o cisterna.
Recull l'aigua pluvial de la teulada o directament del terreny si disposa d'un sistema d'arreplegadors. Pot trobar-se exempt, cobert amb una volta o col·locat al riu-rau.
- El fornet o forn
Es col·loca en un angle del riu-rau, en riu-rau aïllat o com a element exempt.
- El safareig
Es tracta d'un dipòsit d'obra amb pla inclinat de pedra que s'utilitzava per a rentar la roba i per a la preparació de la dissolució insecticida de sulfat de coure. Es col·loca al riu-rau, en un cobert o com a element exempt.
- El fornet d'escaldar
Consta d'una càmera buidant el terreny, o aprofitant un desnivell natural, i recoberta interiorment amb pedra de tap o rajola. Està dotat d'una boca lateral per a l'alimentació del foc i una boca dalt de la volta i arran de terra on es col·locava el calder de ferro amb el raïm de moscatell i el lleixiu.
[edita] La Casa de Tros
Es correspon amb les edificacions implantades en explotacions agràries d'importància destinades a allotjar les instal·lacions vinculades a l'activitat agrícola i com a habitatge dels treballadors y -si escau- un altre habitatge en planta alta destinada als propietaris. Normalment es resolen amb un cos de doble altura que allotja els habitatges i patis i al voltant del qual es distribueixen els cossos que allotgen els espais econòmics. També inclouen els annexes esmentats a les cases rurals.
[edita] La Casa de poble
Sota aquest nom es designa la casa agrícola familiar situada al casc urbà. Aquest habitatge es construeix sobre el que s'anomena parcel·la gòtica, les dimensions de la qual oscil·len entre els 4 i 8 metres de llargària de façana, i una fondària d'entre 12 i 20 metres, inclòs el corral. La seua altura original és de dues plantes (baixa i pis), encara que amb excepcions en tindrà tres. La planta baixa es destina a habitatge i l'alta s'utilitza com a magatzem assecador de productes agrícoles.
La casa té dues crugies. A la primera se situen l'entrada i els dormitoris (un o dos), segons l'amplària de la parcel·la; i a la segona la zona comunitària que inclou les funcions d'estar-menjador i cuina. Les dependències auxiliars d'ús agrícola i les noves instal·lacions que s'incorporen a l'esquema bàsic a partir del segle XIX, la cuina i el lavabo, ocuparan l'espai sostret al pati o corral. Amb posterioritat, a la primera planta i del costat de la façana apareixeran espais dedicats com a dormitori.
La façana es troba dominada per un buit d'accés, generalment de prou amplària com per a donar accés al carro i la cavallerissa. El buit d'accés es resol, primer, amb arc de mig punt i amb posterioritat amb arc allindat. L'espai queda remarcat mitjançant carreus de pedra calcària o de tosca. La resta de buits són de xicotetes dimensions.
Aquesta tipologia pateix diverses transformacions al llarg del temps. S'afegeix una planta, pel que passa la cambra a ocupar la planta superior. Se situa el balcó volat en posició central a la primera planta, augmenta la mida dels buits, es dota aquests forats de reixes, etc.
Els exemples actuals que mostren l'evolució al llarg dels segles d'aquesta tipologia es poden trobar a la major part de carrers del casc històric.
[edita] La Casa urbana del S.XVIII
Aquest tipus de casa es construeix sobre una i mitja, dues o més parcel·les gòtiques, i cap la possibilitat que dues d'aquestes cases compartisquen la mateixa parcel·la precedent. La casa adquireix una nova altura. El portal d'accés presenta un nou llenguatge respecte als segles passats. Apareix el portal alquitravat en substitució del buit amb arc. És de grans dimensions per a permetre el pas de carruatges. La finestra de la planta baixa augmenta de mida i es protegeix amb reixa. A la planta primera apareix el balcó que queda, generalment, en la vertical del buit d'accés. La segona planta es dedica a cambra i magatzem de gra i ferramentes del camp. Aquesta planta s'il·lumina mitjançant buits xicotets. A l'interior les crugies es comuniquen a través d'un arc ample rebaixat situat a l'eix del portal. Les dependències del darrere es dediquen a estable i pallissa. A un costat de la segona crugia queda l'espai central de la casa: el saló menjador amb la ximenera encastada a la paret mitgera, els armaris i un banc de pedra. A la mitgera oposada arranca l'escala d'accés al pis superior i al buit d'aquesta se situa el rebost. La coberta és de dos vessants i recull aigua per a l'aljub.
Els edificis més significatius d'aquesta tipologia se situen al Carrer Puríssima.
[edita] La Casa vuitcentista
Es tracta d'edificis construïts sobre parcel·les de major mida que els casos anteriors. Són cases espaioses, de tres plantes, dotades de grans obertures allindades interior i amb buits amplis a totes les plantes. La planta baixa posseeix un corredor central per a l'entrada del carruatge. La primera crugia té una saleta o rebedor. A la segona crugia es troba el menjador amb la ximenera i els armaris per a la vaixella. Al costat del menjador es troba la cuina, que comptava amb diversos focs a carbó, un banc amb una o dues piques i el rebost. La primera planta es troba destinada a dormitoris. La segona planta té una funció d'emmagatzemament agrícola. La cuina comunicava directament amb el pati on estava la boca de l'aljub, l'excusat i el corral. Sol ser corrent l'existència de cellers, soterranis per a guardar el vi i l'oli, etc. És característic dels habitatges d'aquest període el marc dels buits. També és habitual la utilització d'elements decoratius per a emmarcar els elements de la façana. La pedra emmarca els sòcols, impostes ressalten la línia dels forjats, franges verticals destaquen la línia de les façanes, i els cantons. Les cornises es resolen mitjançant motllures que en algunes ocasions són de pedra. Les reixes abandonen la senzillesa de les barres verticals simples i es converteixen en un element d'ornamentació. Es treballa el ferro colat per a la formació de diverses formes i figures.
[edita] Edificis d'interès
Encara s'hi conserven restes de les muralles cristianes que formen part d'alguns carrers com ara el de Les Parretes i el del Màrtir Pere de Benissa. De la resta del seu patrimoni parlem tot seguit:
- Ajuntament. Instal·lat en l'antic Hospital Municipal, de 1790. Va ser alberg de malalts contagiosos i necessitats.
- La Llotja. Del segle XVI, és el monument més antic. Actualment serveix de sala d'exposicions.
- Palau dels Torres-Orduña. Actual Casa de Cultura.
- Convent dels Pares Franciscans. Encara que els franciscans s'hi havien instal·lat el 1611 fins 1645 no fou bastit el convent que encara conserva el seu aspecte d'edifici fortificat. Interessants el claustre i l'església.
- Església de la Puríssima Xiqueta. De 1929, per la seua grandiositat és coneguda com la catedral de la Marina.
- El riberer. Figura molt simbòlica que homenatja els llauradors benissencs que dues vegades a l'any anaven a la Ribera valenciana per treballar en la plantació i recol·lecció de l'arròs.
- Seminari Franciscà. Alberga el CREAMA i l'AFIC.
- Casal dels Joves. Instal·lat en un antic edifici comercial on es celebrava el mercat setmanal.
- Casa de Joan Lluís Vives.
- Seu de la Universitat. Palaus i cases del segle XVIII que actualment pertanyen a la Universitat d'Alacant.
- Plaça de l'Església Vella. Al segle XIV s'hi aixecà l'església-fortalessa de sant Pere, que va ser derruïda en 1950. A hores d'ara es dedica a actes culturals i protocol·laris.
- Torre defensiva de la Casa del Tros de les Calcides.
- Torreta de Canor.
[edita] Festes
Compta Benissa amb una de les festes de Moros i Cristians de molta anomenada, s'hi celebren el cap de setmana més proper al 29 de juny, dia de sant Pere, a qui estan dedicades. Les festes patronals se celebren el quart diumenge d'abril en honor a la Puríssima Xiqueta. A part, durant l'època estiuenca, se celebren les festes de les partides, com ara: Santa Anna, Sant Jaume, Pinos, entre moltes altres. A més de les festes en honor a Sant Antoni, on se celebra la fira i porrat, durant 3 caps de setmana. Últimament és més coneguda aquesta festa, pel tercer cap de setmana en què tenim la Fira Medieval en el casc històric del poble.
[edita] Gastronomia
El capítol gastronòmic també és important a Benissa, així ens ofereix plats tan suggerents com la borreta de melva, el bull amb ceba, el mullador de pelleta, el putxero de polp, el mullador de sagatxo o les coques al calfó i amb mullador, sense oblidar els arrossos de tota mena. Parem esment especialment als seus excel·lents embotits. També tastarem el moscatell i la mistela records de la cultura del riu-rau, tan vinculada a La Marina.
[edita] Personatges il·lustres
Per acabar citarem alguns dels cognoms de benissencs il·lustres en els camps de les lletres i el dret valencià: Esquerdo, Pineda, Torres Eiximeno, Martínez Colomer, germans Cabrera, Capó. En el camp de la música cal destacar a Xavier Santacreu i Cabrera, del qual l'escola de música porta el seu nom.
[edita] Esports
[edita] Política
L'ajuntament, després de les eleccions de 2003, estava governat pel PP amb 9 regidors; 3 en té CIBE-Bloc; 3 el PSPV-PSOE i 2 PSI.
El mes de juliol de 2006, després d'una reestructuració del govern municipal, la regidora d'Urbanisme fins aquell moment deixa el PP, passant a ser una regidora sense adscripció a cap grup. El nou ventall estava format per PP amb 8 regidors; 3 en tenia CIBE-Bloc; 3 el PSPV-PSOE, 2 PSI i 1 al Grup Mixt.
En les eleccions municipals del 2007 l'alcaldia fou per a Juan Bautista Roselló, del PP, amb 8 regidors, per 5 del PSPV, 3 del CIBE-Bloc i 1 del PSD.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Infobenissa. Portal de notícies d'actualitat del poble.
- Partit polític independent de Benissa.
- Festes del barri Sant Antoni Pàgina web de les festes del barri Sant Antoni de Benissa.
