Gaig
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Garrulus glandarius
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Garrulus glandarius |
||||||||||||||||
El gaig (Garrulus glandarius) és un ocell de la familia dels còrvids. Pel que fa a l'abundància, és comú i de comportament sedentari, que es distribueix al llarg de tota la Península Ibèrica.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
És un ocell de tamany mig: uns 30-35 cm. de llongitud i una envergadura d'uns 53 a 59 cm.
Colors: Cresta de plomes curtes i blaves erèctil, llistat de blanc i negre i amb un ample traç negre que va des del bec fins a l'extrem inferior de cada galta. És de color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, porta una taca blanca i negra a les ales molt marcada; les plomes del colze són llistades de blau i negre. Ales arrodonides.
A més del seu característic crit (un estrident scaaaaacgg), posseeixen un ampli vocabulari, que inclou un sonor i ressonant quiu i un so cloquejant que pot ser imitació del de la garsa.
[edita] Hàbitat
El gaig és un ocell visible durant la major part de l'any. A l'època de cria és més silenciós i és més difícil veure'l, quan s'escorre de branca en branca sota una densa coberta de fulles.
Els gaigs estan molt més lligats als boscos que la majoria dels altres còrvids de la Península Ibèrica; poden trobar-se també en parcs urbans, però rarament es veuen lluny d'arbres. A l'estiu prefereixen boscs oberts i a l'hivern semblen dependre principalment de frondoses, durant les setmanes en que l'aliment és escàs.
[edita] Alimentació
Glans, ous i petits ocells, insectes i larves a la primavera i l'estiu, ocasionalment cucs, ratolins i llangardaixos.
A la tardor agafen glans i les enterren; més tard, durant el mal temps, tornen a menjar als seus dipòsits amagats.
[edita] Comportament social
Al començament de la primavera, els gaigs es tornen ocells socials, reunint-se en cerimònies en les que es persegueixen els uns als altres amb un lent bategar d'ales. En d'altres èpoques, fora de la de cria, es deplacen en parelles o en petits grups.
[edita] Nidificació
Ambdós sexes construeixen el niu de branques, revestit d'arrels petites i pèls, en arbustos o arbres, entre un i sis metres d'alçada. La posta és entre abril i juny, de tres a sis ous, tenyits de verd amb taques marró-verdoses; la incubació la realitza la femella i dura uns setze dies. Els pollets, alimentats per ambdós pares, deixen el niu passats uns vint dies.
[edita] Altres llengues
- Castellà: Arrendajo
- Aragonès: Gai
- Portuguès: Gaio-comum
- Francès: Geai des chênes
- Anglès: Eurasian Jay
- Alemany: Eichelhäher
[edita] Referències
- 100 ocells fàcilment identificables Cossetània Edicions ISBN 84-9791-236-5
- El libro de las aves de España Seleciones del Reader's Digest Dip. legal: S.S. 46/72
