Garsa
De Viquip??dia
Garsa |
||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
European Magpie
|
||||||||||||||
Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Pica pica (Linneo, 1758) |
||||||||||||||
La garsa (Pica pica) ??s un dels ocells m??s coneguts a Catalunya, sobretot a les zones de conreu i als parcs de les ciutats. Se l'identifica f??cilment pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 cent??metres de llargada. Habita a tot Europa, excepte a Isl??ndia, C??rsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada de l'??sia, a l'??frica septentrional i a l'oest de l'Am??rica del Nord. Existeixen nombroses subesp??cies.
Pertany a l'ordre dels passeriformes,[1] que es caracteritza per tenir unes dimensions petites o mitjanes i per construir nius m??s o menys complexos, a terra o elevats. La posta ??s de sis a vuit ous. Dins d'aquest ordre, s'agrupen en la fam??lia dels c??rvids. Un bec robust i negre, amb la punta lleugerament corbada n'??s la caracter??stica distintiva.
??s un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es despla??a en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols m??s grans. ??s omn??vor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, ra??m, fruita en general, patates i pastanagues.
D'altes esp??cies d'ocells tamb?? s'anomenen garsa: la garsa blava, la garsa de mar i la garsa groguera, entre altres.
En catal??, hi ha una dita popular "donar garsa per perdiu" o b?? "donar garsa per colom", que s'utilitza quan es vol enganyar a alg?? tot donant-li quelcom que sigui de qualitat inferior a all?? que espera.