Garsa de mar
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Haematopus ostralegus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 Distribució geogràfica de la garsa de mar (Groc: resident a l'estiu, blau: resident a l'hivern, i verd: poblacions sedentàries).
|
||||||||||||||
La garsa de mar (Haematopus ostralegus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- És un ocell amb el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l'extrem de la cua negres i la resta del cos blanca.
- Medeix 40-45 cm.
- Té un bec llarg, vermell ataronjat, que és un bon exemple d'adaptació, perquè l'utilitza per a desenganxar pegellides, crustacis i altre bestioles de les roques, així com per desenterrar-les, en el cas que es trobi en estuaris fangosos o en platges.
[edita] Subespècies
- Haematopus ostralegus ostralegus
- Haematopus ostralegus longipes
- Haematopus ostralegus osculans
- Haematopus ostralegus finschi
[edita] Distribució geogràfica
Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars.
[edita] Reproducció
Als Països Catalans, només nidifica al Delta de l'Ebre, a l'Estany de Salses i a la costa valenciana, i de manera molt localitzada. També ho fa a la Camarga.
L'època de cria comprèn des de la darreria de febrer fins al mes d'agost. A les costes rocalloses, amb platges, fan una depressió al sòl i la folren amb pedretes, etc. La femella, a l'abril, hi pon 2-3 ous, que més que ous semblen pedres, gràcies al color perfectament mimètic que tenen. El covament, en el qual hi prenen part tots dos pares, s'allarga fins a 27 dies, al terme dels quals caldrà esperar 4 setmanes abans que els polls no volin. Les parelles nidifiquen en solitari, sense unir-se a d'altres colònies properes.[1]
[edita] Costums
Durant les migracions i a l'hivern, la presència de la garsa de mar es fa una mica més habitual. És gregària: se'n poden veure grans bandades al llarg del litoral.[2]
[edita] Referències
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 105. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 46-47. ISBN 843150434X.
[edita] Enllaços externs
- Vídeos de garses de mar en llur hàbitat natural. (anglès)
- Webcam prenent imatges d'un niu d'aquesta espècie les 24 hores del dia. (anglès)
- Estudi de la garsa de mar al Principat de Catalunya. (català)
- La garsa de mar a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Fotografies, vídeos i informació de la garsa de mar. (anglès)
- Vídeos de garses de mar en llur hàbitat natural. (anglès)
- Àmplia informació i fotografies d'aquest ocell. (francès)
- Descripció, hàbitat i ecologia de la garsa de mar. (castellà)
- BirdLife International (2004). Garsa de mar. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 17 de maig del 2008.
