Bec
De Viquipèdia
 |
|
|
|
El bec és una estructura anatòmica externa còrnia dels ocells que, a més de per menjar, la utitzen per endreçar-se, manipular objectes, matar a preses, cercar menjar, fer la cort i alimentar a les cries. També pot referir-se al rostre més o menys allargat o de natura còrnia d'altres animals, com el de les tortugues, el d'alguns insectes (per exemple curculiònids), el dels cefalòpodes, el d'algunes balenes o el de l'ornitorinc.
[edita] Anatomia
Els becs poden variar significativament de tamany d'espècie a espècie. El bec es composa per el maxilar superior i el maxilar inferior. La mandíbula és normalment óssia i buida per dins per facilitar el vol. La superfície externa del bec està coberta d'una vaina còrnia de queratina anomenada ranfoteca. Entre la còrnia exterior i l'ós hi ha una capa vascular que conté vasos sanguinis i terminacions nervioses. La ranfoteca inclou tanmateix el bony que es pot observar en alguns cignes, com el cigne mut.
El bec té dos orificis anomenats narines que conecten amb el buit interior del pic i d'ahí amb el sistema respiratori. Les nares están normalment sobre el bec, encara que en algunes aus estan sobre una part carnosa en la base del bec anomenada cere (del llatí cera). Els falcons, lloros, paràsits (Stercorarius) i cotorres, entre d'altres, presenten ceres. Les cotorres son dimòrfiques ja que les ceres dels mascles esdevenen blau clar quan són adults i les de les femelles brunes.
Alguns pardals empren teixit mort en la punta del bec per a les tasques més dures, com ara trencar nous o matar preses. En altres, com els ànecs, la punta del bec conté nervis per a localitzar objectes al palp. El bec es desgasta amb l'ús, per això creix continuament al llarg de tota la vida de l'au.
A diferència de les mandíbules amb dents, el bec no s'usa per mastegar. L'au engul el menjar sencer, què es trenca en la morella.
Hi ha alguns pardals amb becs inusuals com el colibrí, el tucan o el becplaner.
