Gafarr??

De Viquip??dia

Gafarr??
Gafarr?? Il??lustraci?? d'una parella de gafarrons.
Classificaci?? cient??fica
Regne: Animalia F??lum: Chordata Classe: Aves Ordre: Passeriformes Fam??lia: Fringillidae G??nere: Serinus Esp??cie: S. serinus
Nom binomial
Serinus serinus (Linnaeus, 1766)
Distribuci?? del gafarr??: ??rea de cria (taronja), ??rea d'hivernada (blau) i poblacions sedent??ries (verd).

El gafarr?? (Serinus serinus) ??s un ocell de l'ordre dels passeriformes que ??s un resident com?? arreu dels Pa??sos Catalans, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

Taula de continguts 1 Morfologia 2 Reproducci?? 3 Alimentaci?? 4 H??bitat 5 Distribuci?? geogr??fica 6 Costums 7 Refer??ncies 8 Enlla??os externs

[edita] Morfologia

??s un ocell d'uns 12 cm, parent del canari. T?? el bec fort, curt i c??nic, i ??s d'un color bru groguenc llistat de negre amb el carp??, el front, la llista ocular, el pit i la gola de color groc. Les femelles i els joves s??n d'un color bru vermell??s, amb un disseny que recorda el dels mascles per?? sense groc.

[edita] Reproducci??

Nidifica sobretot entre el fullam esp??s dels arbres per tota l'extensi?? continental i insular dels Pa??sos Catalans, llevat de Menorca.^[1]

La femella s'encarrega de construir un niu de petites dimensions en una branca prima. Utilitza herba seca, molsa, liquen i teranyines, que ella cova durant 13 dies. Al seu torn, el mascle ??s l'encarregat d'alimentar la femella i els polls, almenys al llarg dels primers dies de l'??poca de la cria. Despr??s de 14-16 dies ja poden volar. Fan dues postes.^[2]

[edita] Alimentaci??

Es nodreix amb llavors i erugues que troba als conreus, que han d'estar propers als seus boscos.

[edita] H??bitat

Viu a llocs habitats (??s com?? als barris m??s o menys enjardinats i als parcs) i tamb?? li agraden els llocs oberts amb arbres.

[edita] Distribuci?? geogr??fica

Es troba a gran part d'Europa, des de la Mediterr??nia, on ??s sedentari (i a les nostres contrades molt com??^[3][4]) fins a Europa Central, on nom??s es troba a l'estiu.

[edita] Costums

Al final d'hivern, els mascles es fan notar pel seu cant r??pid i eloq??ent, que solen cantar des de l'extrem superior dels arbres despullats de fulles, o des d'altres punts elevats i visibles.

[edita] Refer??ncies

1. ??? Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pa??sos Catalans. Editorial P??rtic, S.A. Col??lecci?? Con??ixer La Natura, n??m. 6, plana 140. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
2. ??? Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, p??gina 107. ISBN 843150434X.
3. ??? Del Hoyo, J., Sargatal, J., et al. On observar ocells a Catalunya Barcelona, 1989. ISBN 84-87334-01-6.
4. ??? SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Gafarr?? (catal??)

[edita] Enlla??os externs

• Estudi del gafarr?? al Principat de Catalunya. (catal??)
• Fotografies i enregistrament sonor del cant del gafarr??. (castell??)
• El gafarr?? a la web de l'IUCN. (angl??s)
• V??deos de gafarrons en llur h??bitat natural (angl??s)
• Taxonomia i conservaci?? d'aquesta esp??cie. (angl??s)
• ??mplia informaci?? sobre aquest ocell. (franc??s)

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ??sser viu dins el projecte Wikispecies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Gafarr??