[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Eruga - Viquipèdia

Eruga

De Viquipèdia

La impactant eruga de l'Opodiphthera eucalypti
La impactant eruga de l'Opodiphthera eucalypti

Una eruga és la forma larvària d'un lepidòpter (un membre de l'ordre d'insectes que conté les papallones i les arnes).

Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts parells de "potes". S'alimenten voraçment de fulles, creixen ràpidament, solen mudar la pell quatre o cinc vegades, i eventualment es converteixen en capolls i després arriben a la forma adulta.

Les erugues tenen sis potes autèntiques (són hexàpodes) al tòrax, quatre potes falses als segments intermedis de l'abdomen, i a vegades una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal. La larva dels símfits (Hymenoptera) sembla una eruga, però se la pot distingir perquè l'eruga té un espai entre les potes autèntiques i les vertaderes, mentre que els símfits no. Una altra diferència és que les erugues dels lepidòpters tenen ganxos a les potes falses. L'espai entre les potes autèntiques pot variar des d'un petit espai en algunes espècies fins un gran espai en famílies tals com les Geometridae. Els geomètrids s'anomenen així a causa del mode en què es mouen, que fa que sembli que mesuren la longitud de la terra (en grec, el mot geomètrid vol dir "mesurador de la terra").

Eruga de la papallona monarca
Eruga de la papallona monarca

Les erugues no respiren per la boca. L'aire entra dins llurs cossos a través d'una sèrie de petits tubets als costats dels seus tòrax i abdomen. Aquests tubets s'interconnecten dins el cos formant una xarxa traqueal.

Les erugues no tenen sentits molt desenvolupats. Enlloc de tenir ulls desenvolupats, el que tenen és sis minúsculs ullets o "ocelli" a la part baixa del cap. Confien en les seves antenes per trobar aliment.

Moltes espècies d'ocells i animals veuen les erugues com un suplement ric en proteïnes, de manera que les erugues han desenvolupat mètodes per protegir-se o camuflar-se. Aquests mètodes poden ser passius, actius, o els dos. Algunes erugues tenen grans "ulls falsos" cap al final de l'abdomen. Això és un intent de fer creure als predadors que el seu darrere és de fet el seu davant, donant-los una oportunitat de fugir "cap enrere" quan són atacats. Altres tenen una pigmentació corporal molt similar a la planta de la qual s'alimenten.

La Perga affinis i les erugues peludes tenen sistemes d'autodefensa més agressives. Aquestes erugues tenen pèls punxeguts o pèls que irriten qualsevol cosa que els fregui, o escupen sucs gàstrics molt àcids als enemics potencials. Tanmateix, alguns ocells, com el cucut, s'empassen fins i tot les erugues més peludes.

Una eruga
Una eruga

Algunes erugues es mengen les fulles de plantes que són tòxiques per als altres animals. A elles no les afecta el verí, però s'acumula dins el seu cos, fent-les altament tòxiques per a qualsevol ésser que se les mengi. Aquestes espècies tòxiques, tals com la Tyria jacobaeae, tenen colors vermells i grocs - els colors del "perill".

S'ha dit de les erugues que són màquines de menjar. Tenen el ritme de creixement més alt de tots els animals. Per exemple, una eruga de Manduca sexta multiplica el seu pes per deu mil en menys de vint dies. Una de les seves adaptacions que els permet menjar tant és un estómac especialitzat que transporta |ions molt ràpidament cap al lumen per tal de mantenir el nivell de potassi més alt a l'estómac que a la sang. Aquest mecanisme no es troba en cap vertebrat.

L'objectiu de totes aquestes mesures defensives és que un predador que es mengi una d'aquestes erugues, o ho intenti, no desitgi tornar a repetir l'experiència.

Algunes erugues es protegeixen per mitjà d'una simbiosi amb les formigues. Les papallones Lycaenidae en són un exemple. S'ha descobert recentment que es poden comunicar amb les seves protectores (les formigues) per mitjà de vibracions i de processos químics.

Algunes erugues són considerades plagues agrícoles o forestals. En són exemples la Pieris rapae (enciams), la processionària o la Cydia pomonella (les erugues de la qual són els típics cucs de la poma).

"Hi ha unes minúscules erugues devoradores de caragols a la jungla de Hawaii que empresonen la seva presa amb la seva seda i després se la mengen [...] És la primera vegada que es troben erugues que mengin caragols o qualsevol tipus de mol·lusc." 22 de Juliol del 2005

Es coneixen altres espècies d'erugues carnívores, però només representen una minúscula part de tots els tipus d'aquestes larves d'insecte.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Erugues