Hex??pode
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Enallagama cyathigerum, una lib??l??lula australiana
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
Els hex??podes (Hexapoda) s??n un subf??lum[1] (de vegades una superclasse) d'artr??podes que en la seva gran majoria est?? representada per la classe dels insectes. El nom que deriva del grec hexa (sis) i poda (potes), fa refer??ncia a la caracter??stica m??s destacada, la pres??ncia d'un t??rax consolidat amb tres parells de potes, una quantitat sensiblement inferior a la de la majoria dels artr??podes.
??s el grup amb m??s esp??cies dins dels artr??podes i a m??s dels insectes incorpora alguns grups d'artr??podes estretament relacionats amb els insectes: els proturs, els diplurs i els col??l??mbols.
Taula de continguts |
[edita] Caracter??stiques
Els hex??podes tenen una tagmatitzaci?? caracter??stica, en la qual el cos apareix dividit en tres regions o tagmes: cap, t??rax i abdomen. Especialment significativa ??s la distinci?? de dues parts darrere del cap, de les quals nom??s el t??rax, format per tres segments, porta altres parells d'ap??ndixs locomotors.
[edita] Cap
Els segments que formen el cap apareixen s??lidament units en una estructura globular molt r??gida denominada c??psula cef??lica. En la interpretaci?? m??s comuna, per?? no l'??nica, es tracta de sis segments:
- El segment I, anomenat ??cron, manca d'ap??ndixs. ??s al que correspon als ulls ("segment ocular") i la primera de les tres seccions del cervell, el protocervell. Els segments seg??ents s??n portadors d'estructures anat??miques parelles.
- El segment II ??s on hi ha les antenes (encara que falten en els proturs), i se l'anomena tamb?? segment antenal. Li correspon la segona secci?? del cervell, el deutocervell.
- El segment III, anomenat intercalar, manca d'ap??ndixs, i li correspon la tercera secci?? del cervell, el tritocervell.
- El segment IV o segment mandibular, ??s on hi ha les mand??bules.
- El segment V o segment maxil??lar, amb un parell de maxil??les.
- El segment VI o segment labial, on hi ha un llavi imparell derivat de la fusi?? d'estructures originalment parelles.
Les antenes s??n ap??ndixs articulats de funci?? t??ctil i olfactiva, que en els col??l??mbols i els proturs s??n musculades en cada segment. Les mand??bules manquen de palp. El cap s'articula de manera molt flexible amb el t??rax, gr??cies a l'exist??ncia del c??rvix, una connexi?? cervical membranosa.
[edita] T??rax
El t??rax consisteix en tres segments, anomenats respectivament prot??rax, mesot??rax i metat??rax. Cada un porta un parell de potes locomotores inserides en posici?? ventrolateral. Cada pota est?? formada, comen??ant per la seva inserci??, pels seg??ents artells: coxa, troc??nter, f??mur, t??bia, tars i pretars. No ??s clar si aquest ??ltim portava primitivament una o dues ungles, com es veu en els insectes. S?? que sembla que la condici?? primitiva del pretars no inclou l'articulaci?? passiva a diverses seccions que s'observa nom??s en els insectes.
Es discuteix si hi havia originalment altres segments, aix?? com una branca dorsal. Alguns autors han interpretat hist??ricament que alguns artells basals s'haurien incorporat com a esclerites al t??rax en una posici?? pleural i, per tant, donaria sentit a la interpretaci?? que les ales dels insectes s??n derivades de la branca dorsal dels ap??ndixs tor??cics.
[edita] Abdomen
L'abdomen estaria format per onze segments genu??ns m??s el t??lson o darrer segment. El gonopor se situa a prop de l'extrem posterior de l'abdomen. No hi ha potes a l'abdomen dels hex??podes, encara que s?? ap??ndixs. Els m??s notables s??n un parell de c??rcols articulats en l'extrem de l'abdomen. Alguns grups d'insectes presenten petits ap??ndixs sense articulaci?? que es poden considerar hom??legs de les potes, i els proturs i alguns grups f??ssils presenten petits ap??ndixs articulats que recorden els extrems de les potes tor??ciques.
[edita] Classificaci?? i filog??nia
La filog??nia i, conseq??entment la classificaci?? dels hex??podes ha estat i segueix sent controvertida; el problema radica b??sicament en la posici?? dels diplurs; si estan m??s relacionats amb col??l??mbols i proturs (cladograma A), apareix el clade Entognatha, que agruparia els hex??podes amb peces bucals parcialment ocultes dintre la c??psula cef??lica; el seu clade germ?? seria Ectognatha, que inclou nom??s als insectes, amb peces bucals exposades.[2]
No obstant, hi ha evid??ncies (c??rcs filamentosos, ultraestructura dels espermatozoides) que els diplurs poden ser el grup germ?? dels insectes (cladograma B).[2]
No sembla haver-hi dubtes sobre la monof??lia del clade Collembola+Protura (denominat de vegades Ellipura); el cladograma C seria una soluci?? de comprom??s entre els cladogrames A i B, fins que es resolguin les esmentades incerteses:[2]
Dues possibles classificacions que es desprenen del cladograma C son las seg??ents:
 thumb|Insecte |
[edita] Refer??ncies
- ??? Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2?? edici??n. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
- ??? 2,0 2,1 2,2 Tree of Life, Hexapoda
